dimecres, 18 de desembre del 2013

Sobre l'apagó tecnològic als instituts

Si la educació ja estava malament, segons el diari Información, per culpa de la conselleria d'Educació ho va a estar pitjor encara. En general estic d'acord amb esta afirmació però resulta que la por a la multa de Microsoft amenaça amb portar a l'apagó tecnològic a les escoles i instituts. Sembla que la fi del món estiga a prop i vaja a començar a la meua aula d'informàtica.

Llegint la notícia amb un poquet d'interès descobrim que parla d'una situació que els professors d'informàtica (més bé els responsables de noves tecnologies dels centres) ja sabíem des de fa temps i que està controlada. És més, és esperada amb ganes des de fa molts anys.

No vaig a dir que som pioners (ja que ho foren els extremenys amb la creació de Linex) però sí que és veritat que ens afegirem ràpidament i ja portem molts anys dins del món del software lliure. Per a qui no sàpiga de que estic parlant ho intentaré explicar d'una manera senzilla: si ens estalviem els diners de pagar per cada ordinador de l'institut la llicència de windows, office, un programa d'edició gràfica, un altre de só, més un de vídeo i alguna altra cosa que se m'oblida podem o tindre més ordinadors per institut o estalviar diners que poden ser destinats a millorar un altre aspecte de l'institut. La manera d'estalviar-se eixes llicències evidentment no és utilitzar software pirata sinó utilitzar programes de codi obert. Este moviment, sorgit als anys huitanta, es va consolidar als noranta amb programes plenament funcionals com OpenOffice i Linux, però ha sigut al segle XXI quan han començat a competir de tu a tu amb les programes de codi propietari, superant-los en molts casos en rendiment o ús com el servidor web Apache amb més del 50% del mercat.

Dit i fet, la conselleria d'educació llançà al 2005 la primera versió estable de Lliurex. Durant un parell d'anys no va ser molt utilitzada, però la versió de 2007 (ja basada en Ubuntu i no en Debian) va incorporar un nou model d'aula, facilitant la seua instal·lació i gestió que la va fer molt més utilitzada. En el meu cas, sempre que he tingut la possibilitat l'he instal·lada ja que té una aplicació que em permet exportar els alumnes i professors del programa de la secretaria del centre i crear usuaris i grups per a tots ells. A més  de que al ser Linux és molt més segur respecte als virus em lleva molta feina de manteniment de l'aula.

Però el pitjor, a més de la falsa sensació de caos que vol transmetre el periodista, són les declaracions d'un suposat professor d'informàtica que literalment diu que lliurex és molt limitat ja que oferix el processador de textos, full de càlcul i poc més i que per a fer edició de vídeo ha d'instal·lar programes pirates. Açò és simplement mentira. No sé si és problema del professor que desconeix absolutament el seu treball, que no és professor d'informàtica, que el periodista no ha entès res o que directament ha mentit. Amb lliurex (com al 99% de les distribucions linux) venen instal·lats Gimp (programa d'edició gràfica de fitxers de mapa de bits) i Inkscape (programa d'edició de gràfics vectorials). Està clar que hi han programes més potents (el famosíssim Photoshop) però també està clar que no és necessari pagar més de mil euros per la llicència d'un programa del que els alumnes no aprofitaran més que el 5% del seu potencial. I més existint una alternativa gratuïta de la que tampoc utilitzaran totes les seues possibilitats. Però és que encara que no hi haguera cap programa instal·lat, el principal avantatge del software lliure és que pots descarregar i instal·lar el programa que vulgues sense cap problema, ja que no has de pagar llicència. Açò implica que el professor és totalment lliure d'utilitzar el programa que desitge i que a més els seus alumnes poden instal·lar-ho a sa casa sense cap pega per a fer els treballs. Per últim, el software lliure té unes menors necessitats de hardware que no fan precisa una renovació tan freqüent dels ordinadors dels instituts.

Evidentment no tot són avantatges ja que a vegades els programes de codi obert són més complicats de configurar, normalment funcionen a la primera però si hi ha algun problema es més difícil de solucionar, però per a això conselleria va crear fa anys diversos centres de suport de lliurex que fins i tot t'instal·len l'aula si ho demanes i a més a la seua pàgina web hi ha un fòrum on els professors ens ajudem mútuament.


Realment lliurex és una de les poques coses que s'estan fent be a conselleria i espere que el projecte continue. De fet ho va a fer perquè de tots els seus avantatges hi ha un que li agrada molt als polítics, costa molts pocs diners.

dimarts, 10 de desembre del 2013

És que ací ja val tot?


És el que es pregunta el nostre benvolgut Serafín Castellano, conseller de governació i justícia de la generalitat. I ho fa al respecte de la polèmica creada al voltant dels crits amb que els xiquets d'una escola de Xàtiva exigien al president Fabra la tornada de Canal9. Està clar que no és ètic manipular a xiquets menors d'edat per a obtenir rèdits polítics, però no crec que siga el PP, amb la seua doble moral com ens ensenya la paella rusa el que més es puga queixar. Primer perquè no se sap si els xiquets cantaren de motu proprio, imitant el que sentien al carrer o els aleccionà algun mestre, opció esta darrera que ha sigut presa com a veritat absoluta pel PP i que els ha fet obrir un expedient a l'escola on va succeir  tot el mateix dia dels fets quan a NNGG li va costar tres setmanes començar a investigar les fotos amb salutacions feixistes de membres del PP de la mateixa Xàtiva.

I la veritat és que no hi ha ningú més indicat per a preguntar-se si ja val tot al panorama polític valencià per tal de guanyar, més be mantindre, un parell de vots. Serafín Castellano va esdevindre en un dels principals actors del tancament de RTVV; participant en l'històric debat emés a C9 el dia després que Fabra prenguera la meditada decisió del tancament on participaren representants de tots els partits polítics presents a les Corts Valencianes. Enviant a la policia autonòmica valenciana, de la que n'és el màxim responsable com a conseller de governació, a fer efectiu el cessament d'emissions. I també participant al programa de la Sexta Columna sobre les televisions autonòmiques. No s'ha de negar que al contrari que Fabra Castellano ha donat la cara. El problema, és que de tant de donar la cara al final te la poden acabar partint. Sobretot si et dediques a mentir en antena.



Al citat programa de la Sexta Serafín Castellano va dir textualment que "Yo nunca he oído ni a profesionales ni a trabajadores decir que haya habido una manipulación como se está oyendo ahora". Així, literalment, ningú s'ha queixat mai. El problema que té el senyor Castellano és que no és veritat. Com és molt fàcil de comprovar si és fa una simple cerca (posant denuncias manipulacion rtvv al google hi han molts resultats. Començant pel surrealista episodi de la queixa del vieportaveu del PP a les Corts Rafael Maluenda per manipulació de RTVV en contra del seu partit fins a nombroses queixes de partits polítics, associacions i treballadors. Entre elles les de Julià Alvaro ex-treballador de RTVV, acomiadat a l'ERO nul i membre del comitè de redacció de la casa.

El que ja no és problema seu sinó que comença a ser nostre, els ciutadans que li paguem el sou, és que tampoc és veritat que ell no ho haja sentit mai. Els dies 23 de febrer, 2 i 3 de març de 1999 es va celebrar una Comissió de control de l'actuació de RTVV i societats que en depenen a les corts valencianes de la que ha quedat constància institucional amb el pdf que acabe d'enllaçar. A eixa comissió es va tractar la manipulació de RTVV i les queixes dels seus treballadors al respecte, però a més el portaveu del PP fou ni més ni menys que el mateix Serafín Castellano com es pot comprovar a la pàgina 2 del document de les corts que he enllaçat:

No ha sentit mai cap queixa però estava a les Corts el dia que anaren a queixar-se

A eixa comissió Julià Álvaro va dir coses com en la nostra impressió el debat polític és defuig per tal d'evitar que es puguen escoltar veus crítiques contra el govern de la Generalitat, el govern d'Eduardo Zaplana. El que es fa en els nostres informatius és donar una gran presència al president Zaplana, situant-lo sempre en les seues aparicions en allò que podríem dir "activitat institucional".

També de cada cent notícies que es donen als nostres informatius només una es refereix a temes polítics de la Comunitat Valenciana i dins d'estes notícies només en una de cada cinc es pot escoltar una declaració en contra de la gestió del govern de la Generalitat.

O el passat mes de setembre, per exemple, el president Zaplana va eixir en els informatius de C9 un total de cinquanta-cinc vegades, mentre que tota la resta de líders parlamentaris de l'oposició, sumant fins i tot el president de les Corts, el senyor Héctor Villalba, en van eixir només onze.


N'hi han exemples a cabassos. Però el que fa més greu encara l'actitud del senyor Castellano és que fou ell mateix qui contestà a Julià Álvaro com es pot comprovar fàcilment a la pàgina 36 del diari de sessions:


Si no ha sentit cap queixa com pot contestar al representant que anà a presentar-les?


Així, que en el fons el senyor Castellano té raó en preguntar-se si ací ja val tot. En vista de la seua manera de ser, pareix que sí, que no passa res per mentir a una pregunta directa d'un periodista si així s'aconsegueixen mantindre quatre vots i aparentar durant uns segons davant del seu electorat no ser un miserable manipulador que es pensa que els seus votants són tan simples com ell que es pensen que l'hemeroteca no va a demostrar totes les seues mentires.

dimarts, 12 de novembre del 2013

Reflexions sobre el tancament de RTVV

El dissabte passat durant la manifestació en contra del tancament de RTVV vaig ser increpat per un amable senyor a l'entrada de de l'avinguda Federico Soto que molt educadament ens va dir a tots els manifestants que érem idiotes perquè RTVV tenia molts traballadors, que eren uns caradures i que vivien dels nostres impostos. Davant d'açò m'agradaria fer unes aclaracions:

  1. La manifestació del dissabte fou convocada pel tancament de RTVV decretat de manera unilateral  pel consell. Fa més d'un any, quan es va aprovar l'ERO de Canal9 ningú més que els treballadors de l'ens públic va eixir al carrer perqué quasi tots enteníem que la plantilla estava sobredimensionada i que s'havia de fer una reestructuració.
  2. El culpable del  sobredimensionament de la plantilla no és un altre que el govern del PP. L'any 1995, quan arribaren al govern de la generalitat, RTVV comptava amb una plantilla de 653 treballadors. Sota el seu mandat van augmentar la plantilla nomenant treballadors afins (enxufats) fins a més de 1800 treballadors. Per tant s'han d'exigir responsabilitats polítiques al PP, partit que ha governat en la Comunitat Valenciana els últims 18 anys i que ha fet i desfet segons la seua conveniència a RTVV.
  3. El sobredimensionament de la plantilla és una de les causes del deute de RTVV, però no n'és la més important. L'any 2009 RTVV declarà unes pèrdues de 278 milions d'euros mentre que les despeses salarials totalitzaren 81'3 milions de manera que encara que la plantilla haguera sigut un terç inferior les pèrdues encara hagueren superat els 200 milions d'euros.
  4. Esta inassumible quantitat de pèrdues son conseqüència directa de la mala, per no dir negligent i delictiva gestió dels diversos directors generals nomenats pel PP. L'operació que va generar la major part del deute fou la compra de drets televisius d'equips de futbol valencians. En este tema es gastaren 460 milions d'euros però nomes s'ingressaren 224'7 amb la posterior revenda dels drets, generant un forat de 234'8 milions d'euros. També s'han d'incloure en este apartat els generosos contractes amb productores amigues com la comprar per 600.000 euros de tres documentals ja emesos a Intereconomía per l'aleshores director d'antena Fernando Quintela, acabadet de fitxar d'Intereconomía. O el vergonyós programa DBT on la periodista Isabel Duran, a qui el mateix Francisco Camps va agraïr que s'enfrontara al sastre del cas Gürtel cobrava 3000 euros per programa més 1000 de cada tertulià vinguts expressament de Madrid i que eren replegats al seu hotel per la mateixa delegada de govern. Per no parlar dels contractes amb la trama de la Gürtel durant la visita del papa a València que han fet que la policia registre la seu de RTVV buscant documentació.
  5. Encara que el consell pot tancar RTVV, les formes utilitzades no són les pròpies d'un estat democràtic. El decret-llei no ha de ser l'única manera de governar i la publicació de tres edicions del DOGV la mateixa vesprada no és símptoma de qualitat democràtica. Per eixos motius és previsible que alguns dels recursos presentats per l'oposició prospere. Per a una anàlisi més detallada al respecte recomane esta entrada de la paella rusa.
  6. Evidentment RTVV no és un model de televisió pública i per això no estem demanant que tornen els temps de la manipulació informativa; ni tampoc la televisió assambleària de hui. Simplement si es tanca RTVV i es crea una nova televisió en règim de concessió a una empresa privada haurem perdut per a sempre la possibilitat de tindre una televisió pública com toca: imparcial, de qualitat, en valencià i que represente la veu dels valencians tant mostrant la seua cultura, com les seues festes, el seu oratge o les seues reivindicacions.
  7. No ens enganyen, diuen que ho fan perqué preferixen gastar diners en contruïr escoles i hospitals que en RTVV, però està més que clar que no volen fer ni una cosa ni l'altra. Este govern és el mateix que porta quatre anys acomiadant professors, el que ha sigut incapaç d'obrir l'hospital de Llíria i el que esta mateixa setmana ha promés les escoles de Montserrat i Pinedo però no ha consignat ni un euro per la seua construcció. Està més que clar quin és el seu compromís amb l'educació i sanitat pública.
  8. I el que és més incoherent de tot, només estem demanant al govern del PP que complisca el seu programa electoral en el que es comprometia a potenciar Canal 9 fent-ho a més des de el consens.
    Parafrasejant els Beatles, governar es allò que et passa mentre estas ocupat ignorant el teu programa electoral

diumenge, 11 d’agost del 2013

Llops cuidant d'ovelles

El concepte de porta giratòria s'ha fet per desgràcia molt famós els últims anys. Per a qui no el conega es refereix a la facilitat que tenen molts dels nostres governants de passar a l'empresa privada després de deixar la seua activitat política. Però no a qualsevol empresa privada, sinó a les que han ajudat i afavorit des del seu treball públic. Per això no es casualitat l'última reforma elèctrica en la que es puja el termini de potència (el fixe que pagues gastes o no gastes) un 70% per a compensar el dèficit de tarifa (que dic jo, com s'anem a creure que unes empreses que declaren milers de milions d'euros de beneficis ens estan venent l'electricitat més barata del que els costa de produir?) o la intenció de gravar amb un peatge la producció casolana d'electricitat ja que són molts els polítics que després de la seua carrera política s'han incorporat com a assesors a empreses elèctriques, inclosos dos ex-presidents de govern com González i Aznar (especialment greu este últim ja que està cobrant de l'elèctrica que ell mateix privatitzà).

Peró no només és això, hem abastat un nivell difícilment imaginable, que és el de tindre polítics que es dediquen a gestionar coses amb les que no estan d'acord. Podria nomenar a tots els consellers de sanitat i educació de governs de dretes (incloent per suposat a la meua benvolguda María José Català) però la que per desgràcia està guanyant notorietat ràpidament, María Seguí Gómez, directora general de tràfic. Ja es va fer coneguda quan intentà aprovar un nou reglament general de circulació que feia obligatori l'ús de casc en bicicleta en ciutat que per sort al final ha sigut suavitzat i només és obligatori per als menors de dihuit anys. Dic per sort perquè tots els països civilitzats on l'ús de la bicicleta és major que ací no obliguen a l'us del casc per anar en ciutat i presenten una menor taxa d'accidents simplement perquè al haver més ciclistes l'automovilista està més concienciat i adaptat la seua circulació. A més que no té sentit que en qualsevol dels pobles menuts de la nostra geografia els xiquets s'hagen de posar el casc per a anar en bici a casa del seu veí per uns carrers per on no passen cotxes.

La directora general de tràfic preparant-se per
a agafar una d'eixes màquines infernals.
D'esta manera i seguint amb la seua irresponsable campanya anticiclista, la directora general de tràfic s'ha presentat així a la inauguració del servici de bicicletes públiques de Màlaga. La imatge que vol donar està molt clara, posant-se el casc, encara que no siga necessari, i un jupetí reflectant un dia d'agost en Màlaga (per molt que la visibilitat siga òptima i que hi haja més perill de patir un colp de calor que un accident) i és aborronadora: la culpa dels ciclistes lesionats i morts no és del cotxe que els ha atropellat, sinó d'ells mateixos. A esta dona no l'importa que, per exemple, en l'últim accident mortal a Valladolid els dos ciclistes morts portaren casc, que anaren per una recta perfectament visible i que l'autovilista que els passà per damunt donara positiu al control d'alcoholèmia ja que té molt clar que la responsabilitat és dels ciclistes morts, ja que eren ciclistes i per tant tenen menys drets que els automovilistes. Si no pensara així hauria proposat una llei que obligara a l'ús del casc i de barres anti-bolcada en els cotxes ja que són molts més els automovilistes morts (ara només dos mil a l'any) que ciclistes i a més en molts casos ho són per la seua imprudència no atropellats per un vehicle quinze vegades més pesat que circula a molta més velocitat. 

Amb les seues mesures l'únic que aconseguirà és disminuir l'utilització de la bici, augmentat així la contaminació i saturació de les nostres ciutats, culpabilitzant dels accidents a les víctimes, però clar, això és el que passa si poses a llops a cuidar d'ovelles, que cada vegada et quedaran menys.


dissabte, 1 de juny del 2013

El negoci del segle

Imagina que eres una persona d'ideologia neoliberal (be, tu dius centrista) de les de veritat, d'eixes que estan en contra de les subvencions i els funcionaris ja que creus que el sacrosant mercat és qui fa i desfà al món empresarial. Per a ser conseqüent amb la teua ideologia vols convertir-te en un d'eixos emprenedors que segons Rajoy ens van a traure de la crisis. Com la teua experiència laboral és la que és i t'has passat més temps de festa que estudiant decidixes muntar el negoci que millor coneixes, un pub. Ja que la cosa està molt malament vas a les oficines d'informació de totes les administracions preguntant com et poden ajudar. Després d'un llarg pelegrinatge de finestreta en finestreta finalment aconseguixes un fum d'ajudes (que no deixen de ser subvencions però sonà molt menys esquerrà). La primera i més important és que l'administració et paga els treballadors. Si, ja sé que pareix surrealista, però açò no és més que un exercici mental, simplement fes-te a la idea que ho aconseguixes. Muntes el teu negoci i la conselleria et paga el sou dels cambrers, els disckjockeys, dels segurates i fins i tot de les go-gos. A més a més, no et reclama practicament res, només han de tindre el títol corresponent (valencians, el mon ens mira, som pioners en la creació d'estudis de deejay) però com també ho haurien de tindre si no demanares les subvencions, no té cap importància. El que si que és important és que encara que els pague l'administració tu tries els teus treballadors així que podràs contractar al teu germà, els col·legues i inclús la xicona eixa que conegueres l'altre dia en l'after; segur que si li fas este favor ella sabrà ser amable amb tu, ja m'entens.

Però ací no s'acaben les bones notícies. L'administració també et pagarà el material que necessites per al funcionament del teu negoci i et donarà diners per a pagar la llum i l'aigua. Sona estrany, però no vas a haver de pagar ni un duro per totes les botelles de vodka, ron o ginebra que compres. Ni tant sols per la llenceria que portaran les go-gos durant els seus espectacles, t'ho paga absolutament tot. És veritat que no et dóna per a comprar primeres marques, però ja se sap que a partir del tercer cubata el negrita pareix importat de la mateixa Cuba.

Ací no acaba tot, ja que continuen les bones notícies. Com la situació és la que és, per a que el teu negoci funcione, la conselleria també et garantix els clients. Ja se sap que la crisi és molt dura i per a prevenir depressions l'administració ha encetat un pla pioner al món pel qual es porta de festa a tots els aturats de llarga durada i el teu local és un dels seleccionats per a que els pobrets desfasen tot el que vulguen. I per si tens por de que el teu local es plene de gent indesitjable (realment tu no gastes esta paraula, com a bon emprenedor fas servir un eufemisme com que vols un públic amb un target diferent) com el teu local té permís per a cent persones, la conselleria et proporciona dos-cents i et deixa triar entre ells. Per a que la teua privilegiada posició no cride massa l'atenció establix una baremació mitjançant la qual els més xungos (els lletjos, grossos, friquis, etc) es pensen que poden entrar al local, però et deixen a tu una part de la puntuació de tal manera que tu tries més del 90% de la teua clientela encara que a vegades entre algun dels altres. Però no passa res, ja que si tens el pub ple de xiques boniques, sempre ve be que hi haja algun pringat que li'ls pague els cubates. Això si, has sentit que com el sistema no acabava de funcionar be ja que hi havia vegades en que tenies el bar amb més de cinc grossos i molestaven a la vista, la conselleria ha decidit canviar-lo i en lloc de dividir la ciutat en dihuit sectors, ha decidit fer-ne quatre. Be, en volia un només, però les crítiques dels esquerrans, estos que estan en contra dels emprenedors liberals com tu que van a alçar este país de la merda en la que està clavat per culpa seua, han limitat la reforma. A més a més ho han venut a la premsa i als votants dient que així augmenten la llibertat de decisió dels teus clients ja que podran triar entre molts més pubs que abans. El que no saben és que si tu abans per a cent places tenies dos-centes persones per a triar ara en tindràs mil i segur que serà quasi impossible que es cole algú que tu no voldries.

I per si de cas, encara que l'administració et fa signar un paper amb el que et compromets que no pots cobrar  entrada als teus clients ningú no t'impedix cobrar un suplement per a poder utilitzar l'entrada VIP, amb menys cua i amb un cubata de regal. Es veritat que açò voreja la il.legalitat, però com no cobres entrada i  només ho fas per un suplement, per ara l'administració no t'ha dit res i a més els teus clients t'ho agraïxen ja que s'eviten fer cua i estar de festa amb friquis, obesos i demés gent de no tant bon vore com ells que estiuegen tots els anys a Eivissa..

Ja per últim i encara que parega increïble l'administració et proporciona el local. Com si no hi haguera prou de gent que vol muntar un negoci com el teu, encara t'ho faciliten més donant-te el local per a muntar el pub. És veritat que només te'l cedixen, però com és per a setanta-cinc anys no importa massa ja que tu tens la teua vida laboral garantida,vida. El millor és que ells busquen el local adequat, sense importar que a la zona ja hi hagen altres pubs funcionant als que vas a furtar la clientela i a més a més a esta mesura li han posat un nom tan rimbombant com Pub d'Iniciativa Social, recorda que se suposa que la teua clientela van a ser els aturats de llarga durada.

Crec que més no es pot demanar, per a resumir, tu que estàs en contra de les subvencions no en vas a rebre cap, però l'estat et pagarà els treballadors i el material que necessites. Et proporcionarà els clients deixant que tries els que més t'agraden. A més a més farà la vista grossa si vols cobrar per algun concepte encara que siga il.legal i per acabar d'adobar-ho tot, a més et buscarà i cedirà de manera quasi indefinida un terreny per a que construïsques el teu pub. un negoci perfecte sense cap risc per a tu però amb el que fas a rebre tots els beneficis.

Increïble? No, per molt estrany que sone, esta és la situació de privilegi en la que viuen els centres educatius concertats valencians. A l'injusta situació que compartixen amb els centres de la resta de l'estat se suma l'última ocurrència popular dels Centres d'Iniciativa Social. D'estos centres hi han dos que m'afecten especialment. El primer és el que es va a construir al barri de Patraix de la ciutat de València, just al costat del centre on treballe i del solar que després de sis anys encara manté el cartell que posà la conselleria d'educació anunciant la imminent construcció d'un nou institut públic. L'altre és el que es vol construir a Torrent. A esta localitat hi han quatre centres públics i uns quants concertats (Maria Auxiliadora, Monte-Sión, etc) un els quals està controlat per Fasta, una fundació ultracatòlica argentina que ha rebut denúncies per adoctrinament dels seus alumnes.

Per a denunciar esta situació la plataforma per l'ensenyament públic de Torrent ha encetat una campanya de recollida de signatures tant virtual com reial. A més el divendres sis a les sis de la vesprada hi ha convocada una manifestació per a entregar a l'ajuntament les signatures replegades en contra de la cessió de terrenys públics ja que és il.legal, innecessària i malbarata els recursos públics d'un ajuntament endeutat (som els noranta-quatre de tot l'estat amb la gens menyspreable quantitat de més de quaranta-tres milions d'euros) que ja va cedir terrenys públics a l'Universitat Católica de Valencia a canvi de res.


Jo ja he signat de manera física, però si vos interessa el tema i no podeu vindre a Torrent, ací teniu l'enllaç per a fer-ho.






.

dilluns, 13 de maig del 2013

Qui es l'irresponsable?

Jo sóc un d'eixos milers de professors que se sumaren la convocatòria de vaga general a l'educació el passat nou de maig. Pel fet d'exercir el meu dret de vaga (tant per defensar l'ensenyament públic com les meues condicions de treball) he sigut titllat d'irresponsable per la consellera d'Educació, María José Català. El que em pregunte és que si jo sóc irresponsable per fer perdre un dia de classe als meus alumnes que serà la consellera que els ha fet perdre enguany un més sencer? Després de quatre anys de vacants gràcies a les retallades, inexistents per a la consellera, estic tornant a cobrir substitucions. Em vaig incorporar al meu lloc de treball el dia vint-i-tres d'octubre per a cobrir una baixa per maternitat. La companya a la que estic substituint havia donat a llum el dia u d'octubre i a més a més portava dos setmanes de baixa mèdica, fet que provocà que quan començaren les classes el catorze de setembre ja estiguera de baixa. Açò suposa que els meus alumnes estigueren més d'un mes sense professor que és molt més que un dia, per tant si la consellera d'educació té raó, ella és molt més irresponsable que jo. Però es que ací no s'acaba tot ja que l'any passat vaig ser pare i durant les dos setmanes de permís de paternitat i una setmanes de baixa de maternitat no van enviar cap company per a substituir-me, fet que fa que la senyora María José Català torne a ser una irresponsanble. I per si fora poc fa dos cursos vaig tindre problemes de lligaments a un turmell que em provocaren estar quasi dos mesos de baixa en els que curiosament tampoc enviaren cap substitut. En aquell cas l'irresponsable va ser el conseller d'infaust record Alejandro Font de Mora.

Per no estendre'm molt, crec que ha quedat clar que a qui no l'importa res l'educació dels jovens valencians no és a mi ni als professors que fem vaga, ja que estem disposats a perdre un dia del nostre minvat sou per a defensar-la, sinó als consellers d'educació per a qui tant els professors com els alumnes som simples números que es poden utilitzar per a fer demagògia i estalviar diners.

dijous, 25 d’abril del 2013

Mesures neoliberals per a eixir de la crisis que els neoliberals no han pensat o no volen implantar

Com si fora una amenaça el nostre president ha anunciat una nova bateria de mesures (retallades) per a controlar el dèficit el pròxim divendres. No sé exactament quines seran, Peró vistos els precedents segur que tornaran a tocar-nos la butxaca a les classes mitjanes i a més és possible un nou atac a l'estat de benestar. Com els nostres polítics s'encarreguen de repetir com un mantra, hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i per tant ara ho hem de pagar aprimant l'estat. el que no diuen és que hi han més alternatives que retallar en sanitat, educació i prestacions socials. Per sort tenim moltes més opcions de reduir la despesa pública retallant en ajudes a empreses privades i despeses públiques injustificades amb les que tot bon neoliberal hauria d'estar d'acord. Com la seua eficàcia i compromís amb el poble estan fora de tot dubte vaig a ajudar-los i proposar idees per a disminuir la despesa pública.

  1. Vivim a un estat laic i aconfessional. A més a més tot bon neoliberal propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Per això és incoherent ajudar a una empresa privada com és l'esglèsia catòlica. Incoherent i quasi que il· legal ja que quan es signaren els acords de 30 de gener de 1979 entre el Regne d'Espanya i la Ciutat del Vaticà l'església es va comprometre en el punt cinc de l'article dos dels acords econòmics a aconseguir per si mateixa els recursos suficients per a mantenir-se. Entenc que 34 anys són suficients per a haver-ho aconseguit i que si una entitat tan poderosa com l'església catòlica no ho ha fet és perquè no ha volgut. Per això s'hauria de eliminar l'actual sistema de finançament de l'església catòlica en Espanya, la famosa creueta a la declaració de la renda que de manera directa suposà 247,1 milions d'euros l'any 2011 més aproximadament altres cent milions que van a parar a ONG catòliques (Cáritas, Manos Unidas...) destinats per la gent que marca la casella de fins socials.
  2. Seguint el mateix argument, estat laic i aconfessional, no és normal que encara hi haja classe d'adoctrinament catòlic a les nostres escoles. Per sort cada anys hi han menys xiquets que trien l'assignatura de religió i més que trien l'alternativa. Per això podríem estalviar-se els vora 600 milions d'euros a l'any que ens costen els professors de religió tant de centres públics com concertats. Però no només això, també ens gastem diners en professors d'altres assignatures per a impartir l'alternativa (jo mateixa un any ho he fet) així que encara que és més difícil de quantificar també s'estalviaríem diners per esta banda. A més i per a finalitzar esta situació ha sigut aprofitada per confessions minoritàries (sobretot l'islàmica) per a exigir també classes de la seua religió a l'aula. No existixen estadístiques al respecte però sumant els tres aspectes crec que és realista calcular un total de 1.000 milions d'euros d'estalvi a l'any.
  3. Clergues funcionaris. Si, encara que sone estrany tenim religiosos per totes bandes del nostre sistema públic. En concret capellans als hospitals, centres penitenciaris i forces armades. En total sumen més de mil i suposen un cost de 50 milions d'euros. Les dades d'estos tres punts han sigut extretes d'un article d'Europa Laica. Es poden trobar altres conceptes però els càlculs són aproximats i per això no els he inclòs.
  4. Si hem viscut per damunt de les nostres possibilitats està clar que hem tingut un exèrcit que tampoc ens podem permetre. El ministeri de defensa ha reduït el seu pressupost any rere anys durant els últims quatre fins a acumular un 25% de retallades per a totalitzar un pressupost de 6.300 milions d'euros. Encara i tot, el nombre d'efectius del nostre exèrcit és de 140.000 persones, i ja que hem patit retallades de vora el 15% de personal a educació no crec que molta gent s'opose si retallem el 30% de soldats. Açò suposaria deixar el nombre d'efectius vorejant els 100.000 (que a mi encara em pareixen massa) i una reducció equivalent del pressupost de defensa de tal manera que tenim 2.000 milions més de retallades. El problema és que tenim un deute acumulat de més de 27.000 milions per tots els joguetets de matar que ens hem comprat (avions, tancs, bombes...) que ara mateixa no es sap com es pagaran. Per a esta qüestió propose la dació en pagament. Com tenim menys soldats necessitem menys material i si a més no el podem pagar propose deixar els tancs i avions que ens sobren en la clau el pany (si en tenen) en la porta del fabricant. Evidentment s'enfadarien però supose que els agradaria menys encara que férem amb ells el mateix que es fa amb les farmàcies que seria quedar-se els avions i no pagar-los. L'estalvi que generaria esta mesura no puc quantificar-ho però seria prou important.
  5. El punt quatre seria l'opció suau. Un bon neoliberal vol un estat reduït al mínim, per la qual cosa aspectes com les forces armades són totalment prescindibles. Per això propose eliminar l'exèrcit espanyol i subcontratar milícies privades quan ens tocara fer alguna missió humanitària com les d'Afganistan, Kosovo o el Congo. No sé quant estalviaríem d'esta manera però segur que molt. A més com s'encarreguen de repetir els neoliberals l'empresa privada sempre gestiona millor i més barat que traduït significaria que els nostres soldats de fortuna matarien més, millor i més barat, a nyesples en lloc de a tirs i destruint pobles a puntellons si es pot evitar l'ús de bombes.
  6. Seguint el camí mostrat per la conselleria d'educació amb el conegut com a decret Vela pel qual els docents interins d'educació som acomiadats el trenta de juny i per tant no tenim dret a cobrar vacances el més lògic seria aplicar esta mesura també als docents dels centres concertats. Es podria fer de dos maneres, la suau, que implicaria que es congelarien les contractacions de nous docents. Per llei un treballador concertat ha de ser contractat de manera indefinida quan té cinc anys d'antiguitat però res diu que no se'l puga contractar d'u de setembre a trenta de juny durant quatre anys i a continuació contractar-ne un altre i començar el cicle. D'esta manera s'estalviaria per dos bandes, dos mesos a l'any de sou i pel fet de que no es pagarien triennis als nous docents. L'altra  manera seria més brusca i cara d'implementar al principi però els seus beneficis són majors encara que es vorien d'ací a uns anys. Consistiria en acomiadar tots els professors de centres concertats per a després contractar-los entre els mesos de setembre i juny. Seria una mesura amb un cost inicial molt alt però assumible gràcies a l'ultima reforma laboral ja que limita la indemnització màxima a un any de sou però que seria amortitzada ens pocs anys; s'estalvien dos mesos per any, per tant en sis ni'hi hauria prou per a que fóra rendible ( més o menys ja que s'hauria de comptar l'atur que cobrarien al principi però també s'estalviaríem diners en triennis). A més a més es lluitaria contra un dels mals del funcionariat que és la manca de motivació al no vore perillar el seu lloc de treball. Si, he dit funcionariat perquè en la pràctica un professor concertat és un funcionari ja que té un contracte indefinit i com no es lleven practicament cap concert no importa si fa be o mal el seu treball, que no el van a tirar al carrer mai. L'estalvi que suposaria esta mesura no és pot averigüar ja que partim d'un fet curiós: no sabem quants professors hi ha als centres concertats encara que es baralla una xifra al voltant de 185.000 a tot l'estat.
Amb totes estes mesures podríem com a mínim 4.000 milions d'euros a l'any i si implementaren les versions més dràstiques de subcontractació de milícies i acomiadament de tot el personal de centres docents la xifra seria molt superior.
Evidentment el govern del nostre estat no va a implantar cap mesura d'estes. Ni la cinc o sis per molt absurdes que siguen encara que ja s'estan implantant en l'ensenyament públic, però tampoc anunciarà cap de les quatre primeres que són molt més que raonables. Be, més que raonables crec que són necesàries a un estat modern.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Amistats perilloses

No em vaig a referir a la famosa novel · la ni molt menys al grup musical de discutible qualitat. Amb este títol tan sonor em referisc a la relació d'amor-odi que ha patit un part del nacionalisme valencià vers els Països Catalans durant la segona meitat del segle XX i el que portem de XXI.

Després de la guerra civil la situació era dantesca. El nacionalisme valencià, que es pot dir que estava en bolquers abans de la contesa va ser decapitat sense que arribara a assolir el seu gran objectiu, promulgar un estatut d'autonomia per al nostre país. Els seus líders moriren a la guerra, marxaren a l'exili o es quedaren a casa sabent que qualsevol mínima reivindicació podia suposar una pena de molts anys de presó o inclús l'afusellament. Per això tot va romandre tranquil, per sort per al franquisme, fins als anys seixanta, quan una nova generació d'intel · lectuals que no havien quedat marcats tan directament per la guerra va re-formular de nou la qüestió.

No vaig a discutir ací la validesa del pensament polític de Joan Fuster. Crec que s'escapa del meu abast (per molt clara que tinga la meua postura al respecte), però el que està clar és que Joan Fuster no era nacionalista valencià. Segons l'IEC el nacionalisme és la ideologia o moviment que reivindica l'organització política d'una nació i està clar que la nació que reivindicava Fuster eren els Països Catalans. El discurs de Fuster va calar en una part de la societat valenciana ja que era una alternativa progressista al franquisme. El que no és tan clar és que calara la seua pretensió de presentar-se com a nacionalisme valencià ja que obviament no ho era, llastant durant dècades els resultats electorals els partits que s'autodefinien com a valencianistes, que no saberen eixir del seu error fins fa poc. I que quede clar que pense que són unes idees totalment vàlides peró el que no és normal és presentar un projecte a una societat que no és el que diu que és i quan, com és normal, els resultats no t'acompanyen tirar-li la culpa a eixa societat de les teues errades.

Tot açò ve per l'admissió del Bloc a l'Aliança Lliure Europea que no és més que la federació de partits polítics de nacions sense estat del parlament europeu. El problema és que s'ha venut com a fita històrica el que hauria de ser normal des de l'entrada d'Espanya a l'Unió Europea però que no s'havia pogut fer abans pel veto d'ERC. Veto que no va fer a partits com el Partit Andalusista que va anar de la maneta amb Unió Valenciana a les eleccions europees de 1999 i 2004. Esta vergonyosa manera d'actuar només és pot explicar per la pretensió d'ERC de mostrar al mon un protagonisme que no té a les nostres terres. I per a aconseguir-ho no han dubtat en silenciar a Europa la veu del principal partit nacionalista valencià mostrant de pas les seues totalitàries maneres.

ERPV no era més que una marca electoral d'ERC amb pocs vots i menys implantació encara tot i la forta inversió econòmica efectuada per a assolir uns millors resultats. Això no té res de roin (al cap i a la fi afortunadament a Coalició Valenciana li passà exactament el mateix) si no fóra per l'empeny d'ERC de fer-se passar com a representant dels valencians per molt que li hagem donat l'esquena. El problema de fons ve pel fet de que ERC ens considera poc més que una regió; i no és cap invent de la dreta blavera ja que de portes cap a fora no ho amaguen com es pot comprovar a este vídeo gravat en anglès on Alfred Bosch diu que som part de la nació catalana (ni tan sols dels Països Catalans) i que la nostra capital és Barcelona.

Encara que el veritable problema no és este. La qüestió està en que hi molts dels autoanomenats nacionalistes valencians que encara li fan l'ullet a gent d'esta ideologia no només anant a manifestacions on li cedixen tot el protagonisme i només servixen per a fer bulto i incrementar les xifres de participacions. Si no que també hi han veus que reclamant la integració d'ERPV en Compromís (veus que haurien de saber de sobra que restaria molts més vots dels que sumaria) o inclús els continuen considerant valencianistes quan els seus fets demostren que no ho són. 

El que ha quedat clar és que encara que no siguen tan perillosos com els nacionalistes castellano-espanyols els pancatalanistes no són amics de la nació valenciana, no creuen en ella, i només ens consideren una part del seu país. Per això una força política nacionalista valenciana hauria d'encarar el problema deixant-los clar que s'acabat la prepotència demostrada per ERC durant anys (i que encara mantenen les seues joventuts que han obligat al Bloc Jove a reconèixer els Països Catalans per a alçar el seu veto) i les actituds paternalistes cap als valencians ja que ara per fi tenim un partit amb representació parlamentària que únicament defensa els interessos valencians.

O això es suposa.

dimecres, 3 d’abril del 2013

No signeu en el nostre nom

Ja ho han fet. Este matí, davant de centenars d'interins que ens hem congregat dins del recinte de la conselleria d'educació, els sindicats UGT, CCOO, ANPE i CSIF han signat de manera vergonyosa el que els han posat per davant, sense pensar en les milers de persones que es poden quedar a l'atur, ni en la nul·la capacitat de pressió que els queda per a les pròximes negociacions ni en els poquets principis que hagen tingut alguna vegada. L'únic sindicat que ha mantingut la dignitat és l'STEPV a qui els he d'agrair el seu compromís i lluita per molt que no estiga d'acord amb la seua visió política.

Dic tot açò perquè la proposta de conselleria era inassumible. Començant perquè de manera unilateral
decidiren trencar un acord signat per ells mateixos l'any 2010 i que estava vigent fins al 2015. A més a més, ho feren sense cap criteri pedagògic, simplement amb l'ànim de revenja davant dels professors que l'any passat criticaren les seues retallades i férem vaga, amb la clara intenció política de desfer-se de nosaltres i de pas estalviar-se alguns diners. També, no cal oblidar-ho volien empitjorar encara més les condicions de treball d'un sector, els dels docents interins, que es veuen obligats a traslladar el seu domicili tots els anys a molts quilòmetres de sa casa, moltes vegades d'un dia cap a un altre, pel privilegi de poder treballar. 

A més, per a justificar la seua actitud davant de l'opinió pública es dedicà a insultar-nos dient que perjudicàvem a una generació d'alumnes per defensar el nostre dret a treballar i el dels nostres alumnes a rebre una educació en condicions, per a empitjorar dramàticament la qualitat de l'educació augmentant ràtios o fent que les baixes de maternitat es cobriren amb més de vint dies de retard . Continua mentint quan digué que no anaven a acomiadar ningú , però resulta que jo tenia signat un contracte fins al 31 d'agost i em tirà al carrer el 30 de juny després de quatre anys ininterromputs treballant. Va seguir dient que hi ha 3.300 interins amb bones notes sense treballar per culpa nostra quan realment si no treballen és perquè ha eliminat més de cinc mil places de docents l'últim any. I ha acabat burlant-se de tots nosaltres, de l'educació i de tota la societat demanant més diàleg i menys manifestacions quan ella és la que no coneix el diàleg ja que amenaçà als sindicats amb aprovar per decret el primer esborrany si no acceptaven el segon, per a continuació alçar-se de la taula al vore la negativa unànime de tots els sindicats.

Hui els quatre sindicats signants han acceptat un acord que encara que millora la situació dels interins més veterans i ens dóna un any més de marge continua posant el treball de més de 3.000 professionals formats i perfectament competents a l'aleatorietat d'unes oposicions amb poques places. A més a més, alguns d'ells com CCOO i ANPE vanagloriant-se de l'acord signat i en el cas dels primers dient que ha sigut gràcies a la pressió sindical de les últimes setmanes, pressió que en cap cas han efectuat ells. 

Però sobretot els quatre sindicats han signat hui la seua sentència de mort, tant per part dels treballadors que ja sabem que no podem confiar en que defenguen els nostres drets mai més com sobretot per part de la conselleria que ha jugat amb ells i ha comprovat que podrà imposar el que vulga, ja que este acord i els següents són paper mullat que pot trencar quan vulga.

dilluns, 25 de març del 2013

Les mentides de les xifres del dèficit

Fa uns dies el  ministeri d'hisenda  publicà les dades dels dèficits de les comunitats autònomes al 2012. Per a variar, la Comunitat Valenciana està a la cua presentant la xifra més alta de totes, un 3'45% del PIB quan l'objectiu marcat pel govern central era un 1'5%. Com era previsible, estes dades han servit per a desacreditar més encara el nostre govern no sense raó. El govern del PP a casa nostra ha seguit un model dilapidador de recursos, més efectista que efectiu i que només ens ha portat a la ruïna en la que estem ara. A més ha servit per a que alguns polítics feren declaracions triomfalistes sobre les bondats de la seua gestió. I tenen raó en fer-les. Al cap i a la fi, el dèficit d'Extremadura s'ha situat més de mig punt per baix de l'objectiu marcat pel govern central. A més a més ha baixat d'un 4'59% el 2011, sense dubte com diu el seu president, un esforç extraordinari. O no?

Gràcies a un magnífic article de Juan Carlos Ferriol a Las Provincias sabem que l'estat va transferir a la nostra comunitat 7.815 milions d'euros per a cobrir les despeses d'educació i sanitat, una quantitat gens menyspreable que no obstant no arribà a cobrir els 9.682 milions que ens gastarem en eixes mateixes partides. Davant d'estes xifres, el més fàcil és culpar a Fabra, Camps, Català i companyia, ja que la seua mala gestió està fora de dubte. Però resulta que la despesa en educació i sanitat al nostre país no és molt elevada. De fet no arriba a la mitjana espanyola; en concret a l'educació els valencians destinem 827 euros per habitant (prop de la mitjana estatal) i a sanitat 1.074 euros per habitant, només per damunt de les Balears. Amb estes xifres es fa clar quin és el problema real dels comptes de la generalitat: si tenim una sanitat i educació pitjors que la mitjana espanyola i encara així són millors que el que es podria fer amb els diners que ens transferix l'estat central és obvi que el govern central ha propiciat la situació de fallida econòmica de la generalitat valenciana, transferint sistematicament menys diners als valencians que els necessaris per a tindre uns servicis bàsics decents. De fet, en són insuficients per a tindre inclús una sanitat i educació pitjors que la mitjana. Però és que a més, la situació en la resta de servicis prestats per la generalitat és mes sagnant encara ja que gastem un 45% menys que la resta de l'estat.

L'explicació és molt fàcil: tot açò es causat per la mala financiació que rebem els valencians per part del govern central que és vora un 10% inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. Com es pot vore al magnífic estudi de l'Associació Valenciana d'Empresaris no només estem marginats en la financiació sinó que al gastar menys que la mitjana sinó que és un fet conegut des de fa vora trenta anys i que com no tenim cap pes polític a Madrid, les revisions que s'han fet del sistema de financiació no han millorat la situació. Una manera molt gràfica de entendro-ho és amb esta presentació creada al projecte Claustre Obert pel catedràtic d'economia de l'Universitat de València Francisco Pérez, membre de Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.


Com a resum fàcil de tot l'exposat anem fer un supòsit pràctic. Extremadura comptà amb uns transferències l'any 2012 de 2.768 euros per habitant mentre que la Comunitat Valenciana en rebé 2.250 el que fa 518 euros de diferència. Si aplicarem eixes xifres a la població valenciana  de 5.117.190 habitants suposaria un total de 2.650.704.420 euros  més d'ingressos mentre que aplicant les xifres valencianes als 1.108.130 extremenys significaria 574.011.340 d'euros menys per al govern extremeny. El PIB valencià és  de 101.111.000.000 euros (poc més de cent mil milions d'euros) per tant els nous ingressos serien de vora un 2'6% el PIB i en el cas d'Extremadura amb un PIB de 17.334.000.000 euros perdrien un total del 3% del PIB. Amb estes xifres el dèficit valencià de l'any passat s'haguera situat a un 0'85% del PIB, el millor resultat de totes les autonomies i l'extremeny vora el quatre per cent, el pitjor resultat de totes les autonomies. No estaria mal el canvi, no?

Però a més, la situació fa més mal perquè la Generalitat ha tingut que demanar al Fons de Liquiditat Autonòmica 4.500 milions d'euros per a atendre pagaments que haurà de tornar amb interessos. El problema és que hem sigut objecte de burla i escarni per ser els primers en utilitzar-ho (després ho han demanat altres huit comunitats més) quan amb una financiació justa no ho hauríem d'haver necessitat mai. I per a solucionar-ho, l'única idea del nostre president és demanar un objectiu de dèficit diferent per a cada autonomia en lloc de exigir un finançament just; un clar exemple de defensa dels nostres interessos.

Com ja he dit, els gestors de la generalitat valenciana són uns incompetents. Han equivocat durant anys les inversions, prioritzant els grans esdeveniments  sobre els servicis socials quan estos últims eren encara millorables. D'esta manera s'expliquen vora 2.000 milions del deute de quasi 30.000 que patim si sumem ciutats de les ciències, de la llum, fòrmules u, terres mítiques, etc. I els altres 28.000 milions de qui són culpa? La resposta és senzilla, d'ells també, encara que en esta ocasió no per acció sinó per omissió. Per qué durant dècades hem estat infrafinanciats, amb governs estatals del PP i del PSOE i ací només han obert la boca quan el govern central era d'un color diferent al seu i podien traure rèdits electorals. Perquè acceptaven submisament tots els pressupostos sense dir res per a no molestar als seus amos als carrers Génova i Ferraz. Per qué en tot este temps s'han fet modificacions al sistema de finançament autonòmic ad-hoc per a millorar la situació d'algunes autonomies i han permès que la nostra continuara al furgó de cua. Per qué com sempre han preferit ofrenar noves glòries a Espanya que defendre la seua terra. En definitiva, per qué no han sigut uns bons gestors, ens han afonat, han permès que ens afonaren i a més ens tiraren les culpes.

Per això, perqué estic fart de que em furten continuament, es burlen de mi per no gastar be els poquets diners que em donen i que finalment em tornen una part del que és meu però pagant interessos estic tant content per la iniciativa l'Or dels valencians de l'Ullal Cultural que hi he participat fent una donació. Crec que són necessàries iniciatives com estes, sense filiació política que intenten obrir els ulls als valencians que passen de la política o que simplement seguixen a la manada votant PPSOE sense plantejar-se res més.



dijous, 14 de març del 2013

María José Català, mentirosa una altra vegada.

Si, pareix que tornem darrere en el temps, però per desgràcia l'actualitat mana. I l'actualitat és el nou intent de Conselleria de destruir l'ensenyament públic. En lloc de fer la seua faena (que en tenen molta) per a intentar millorar la qualitat del sistema educatiu públic valencià, la consellera, com una xiqueta menuda es dedica a venjar-se d'un col · lectiu que li ha eixit replicador i que no va a deixar que es xafen els seus drets sense queixar-se.

La nova ordre de rebaremació de les borses de treball és simplement una manera de castigar als professors que no han sigut bons i que tinguérem la decència de queixar-se de la política de conselleria fent vaga, manifestacions i acampades a la porta del Prop. Com li hem molestat la consellera demostra la seua falta de tarannà democràtic imposant una norma que pot expulsar de la borsa de treball a molts d'estos interins molestos.

A més com és una covard incapaç d'admetre les consequències de les seues decisions intenta utilitzar els mitjans de comunicació mentin per a justificar-se. Ara resulta que si hi ha 5.000 interins amb servicis prestats que han treballat altres anys però que enguany no ho estan fent és per culpa dels interins que si que estan treballant; en concret dels 3.300 que no han aprovat oposicions. Clar que si, amb dos collons! Que hi hagen menys interins treballant ara que mai no té res a vore que fa tres anys s'eliminaren desdobles, reforços i compensatòries, o que enguany s'haja augmentat dos hores la jornada lectiva o les ràtios un 20% per cent, que va! tota la culpa és dels interins que estan treballant, ella no té res a vore! Es pot tindre la cara dura, es pot voler destruir l'ensenyament públic per a afavorir el concertat, però el que no és admissible es tindre un polític que mentisca sistemàticament al poble que li ha votat. A un país civilitzat açò suposaria com a mínim una dimissió però ja sabem que a Españistán no dimiteix ni el Papa. Però es que té la cara tan dura per a fer declaracions dient que és una mesura dura però necessària com si no li importara una merda el futur laboral de les més de 3.000 persones de les que es vol desfer i no estiguera donant bots d'alegria per l'ocurrència que ha tingut.

El problema de tot açò és que hi ha molta gent que ho justifica. Començant pels interins que han aprovat una oposició perquè saben que van a pujar alguns llocs en les borses de treball, cosa que en la situació actual pot suposar treballar en lloc de no fer-ho. A més molta gent que no coneix este món veu com el més normal que els que traguen més nota treballen abans, però el que no saben és que açò inestabilitza molt la vida d'un interí i a la llarga acaba perjudicant al sistema educatiu. Perquè parlem que en educació, abans de les retallades hi havia al voltant d'un 20% d'interins. Este percentatge el fomentava Conselleria, que ens ha utilitzat perquè eixíem més barats ja que no cobrem sexennis i triennis des de fa a soles quatre anys, convocant sistemàticament menys places a les oposicions de les necessàries, fet que ha fet que molts hagem suspès sense merèixer-lo.

El que fa inacceptable esta norma és el fet que conselleria impose la seua opinió trencant un acord que ha funcionat correctament des de final dels huitanta i que estava signat fins al 2015. A més mai ha tingut voluntat de negociar dient sempre que si no s'acceptava la seua proposta l'aprovaria igualment. Tot açò fa que quede clar que el seu objectiu és acabar imposant un sistema com el de Madrid on el resultat de l'ultima oposició puntua huit punts, l'experiència laboral fins a un i mig (a raó de 0'3 per any) i els idiomes 0'5. Amb este sistema el que es busca és una precarització total de l'interí obligant-lo a estar sempre estudiant per a mantindre el seu lloc de treball (en lloc de preparar-se les classes, així es millora la qualitat de l'educació) competint amb desavantatge amb la gent que no estiga treballant que té més temps i substituint tots els anys una bona quantitat de la plantilla (una altra mesura que afavorix la qualitat, canviar de treballadors continuament).

En definitiva és una mesura que només vol dividir al col·lectiu de professors interins per a que deixen de queixar-se, que busca una justificació populista i absurda (perquè no demanen als professors de l'ensenyament concertat que també cobren de conselleria aprovar una prova objectiva per a millorar la qualitat de l'educació) i finalment que intenta estalviar diners a costa del que siga.

Inacceptable.

dimecres, 27 de febrer del 2013

Estratègia de la distracció

Noam Chomsky, un dels grans intel · lectual dels nostres temps, lingüista però amb aplicacions bàsiques del seu pensament entre altres sectors a la informàtica en camps com els compiladors, i reconegut activista polític d'esquerres, va escriure un article fa uns anys on parlava de les deus estratègies bàsiques de manipulació dels mitjans de comunicació. La primera de les quals era l'estratègia de la distracció que literalment va explicar que consisteix en desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i informacions insignificants.


La consellera d'Educació ja porta un temps generant notícies absurdes per a amagar el principal fet que afecta a l'educació valenciana: el fracàs escolar i les contínues retallades que està patint i no estan afectant en canvi a l'educació concertada. Però esta setmana ha anat un pas més enllà. Ha decidit crear un problema allà on no n'hi cap, presentant un esborrany per a reordenar les borses treball de docents interins. L'actual sistema està vigent des de 1992 no ha donat cap problema en tots estos anys. El seu funcionament és simple; Cada any que hi han oposicions es crea una bossa de treball ordenada pel resultat obtingut en elles. Esta borsa es situa immediatament darrere de l´últim interí amb temps de servici prestat, mentre que els interins estan ordenats per temps de servici. D'esta manera es procura la incorporació de nous docents segons els seus mèrits i les necessitats del sistema i es garanteix una certa estabilitat laboral als professors.


Doncs be, la conselleria ha tingut la magnífica idea de canviar el sistema. Les seues intencions són que en cada oposició es reorganitzen les borses de treball de la següent manera:

  1. Interins amb servicis prestats que hagen arribat alguna vegada a la fase de concurs. Estos interins serien ordenats d'acord a la seua situació actual a la borsa.
  2. Interins amb servicis prestats que hagen aprovat alguna vegada alguna de les proves d'una oposició. De nou serien ordenats entre ells segons la seua situació actual a la borsa.
  3. Participants que no han obtingut plaça a les oposicions ordenats d'acord a la seua nota.
  4. Personal docent d'unitats concertades que han deixat d'estar-ho. Per a ordenar-los conselleria crearà una nova borsa amb uns criteris encara per definir.
  5. Personal de borses extraordinàries que no hagen prestat encara servicis.
Primer, les variacions que es produiran a les borses seran mínimes ja que entre els interins la major part han arribat alguna vegada a la fase de concurs i la immensa majoria han aprovat alguna vegada algun examen d'una oposició. Per tant si l'objectiu (o el que voldrà vendre) de conselleria es facilitar l'entrada de nous docents més preparats no ho va a aconseguir ja que la gran majoria d'interins mantindran la seua plaça. A més els que aproven les oposicions continuaran entrant a la borsa per la cua.

En segon lloc el fet d'aprovar os suspendre un examen a les oposicions no et fa millor o pitjor professor. Per a qui no conega el sistema d'oposicions d'educació vaig a fer un resum ràpid. En primer lloc es fa un examen del temari específic. Este examen té una durada de dos hores i literalment has d'escriure tot el que pugues sobre el tema que t'ha tocat. Abans es treien dos boles i ara es trauen cinc. En el cas d'informàtica el temari consta d'un total de 74 temes, quantitat que es similar a totes les especialitats de secundària, d'uns seixanta temes al professorat tècnic d'FP i d'uns vint a primària. A este examen l'atzar té un gran pes, ja que davant de la dificultat de memoritzar 74 temes de dos hores, molts dels quals no has donat a la carrera en part perquè estan desfasats (n'és exemple perfecte el tema 37, Model de dades jeràrquic y en xarxa, que quan vaig estudiar bases de dades a la carrera l'any 97 ja no ho vam vore perquè estava obsolet) tots els professors preparem una quantitat raonable (30, 40 temes) i confiem en la sort. A més tampoc podem preparar to el temari ja que té una profunditat que fa que no l'hages vist complet en tota la carrera. Doncs be, el nostre futur professional pot passar perquè fa uns anys no isca la boleta adequada. I açò no fa que siguem millors o pitjors professors, ja que això ho portem demostrant durant anys en la nostra tasca diària. Després hi ha un examen pràctic (és en paper) sobre qualsevol tema. En el meu cas, per exemple sempre s'ha fet en llenguatge de programació C però portem uns anys amb rumors de que pot ser en Java o inclús en C++ cosa que et fa estudiar confiant una altra vegada la bona sort. Finalment s'ha d'entregar una programació didàctica d'un curs de la teua assignatura i defensar-la davant del tribunal. El format de dita programació està preestablert amb un tamany de 60 pàgines (sense annexes) i 15 temes. I ací entra en joc la picaresca. Una programació didàctica és una orientació del que faries en un curs, dividint els temes i posant els criteris d'evaluacions, però normalment la gent entrega una programació d'aula, on s'especifiquen totes les activitats a realitzar durant el curs i que pot perfectament arribar a les 400 pàgines. Així que tots s'enfrontem a un dilema, entreguem el que se'ns demana o treballem moltíssim més per a entregar una cosa que potser no ens puntuen però possiblement si? Per no dir que totes les especialitats han de tindre 15 temes, per molt diferent que siga una assignatura com programació d'un cicle formatiu (amb huit hores lectives a la setmana) o educació física de segon de la ESO amb només dos.

En tercer lloc, s'establix una moratòria de dos anys en primària per a complir els requisits però de només un any en secundària, sense que hi haja una raó clara per a esta diferència. El problema és que per molta moratòria que s'inventen pot ser molt difícil per a un interí aconseguir arribar a la fase de concurs o almenys aprovar un examen. A unes oposicions amb tants participants com les nostres pots caure a un tribunal dur, que suspenga a molts alumnes o a un fluix, que aprove a quasi tots. Peró el problema principal és que a les oposicions s'ajusta el nombre d'aprovats a les places que s'oferixen. De manera que normalment arriba a la fase de concurs com a molt el doble d'opositors que places hi han, així que no depens dels teus coneixements per a aprovar un examen i molt menys per a arribar a la fase de concurs. D'esta manera i en previsió de que els pròxims anys no es van a ofertar quasi places i amb l'elevada taxa d'atur, va a ser pràcticament impossible que un interí veterà treballant i amb responsabilitats familiars puga arribar a la fase de concurs competint  amb molts  opositors en l'atur i que ha acabat la carrera fa un parell d'anys.

Doncs si el nou sistema no intenta millorar la qualitat dels professors i tampoc va a canviar substancialment la composició de les bosses perqué l'ha creat conselleria? Com he dit abans és un exemple clar d'estratègia de la distracció. Conselleria ha aconseguit crear divisió entre els interins amb més antiguitat i els opositors amb una mesura que quasi no modificarà la situació actual. Esta divisió és molt important en un col.lectiu com el del professorat interí que està molt mobilitzat per les retallades que afecten a la qualitat de l'educació i a les seues condicions laborals.

Però sobretot, conselleria ha aconseguit colar en la negociació el punt número quatre sense que ningú parle d'ell per molt greu que siga. Si s'aprova este esborrany s'aproximaren més a la privatització de l'educació ja que els treballadors de centres concertats podran ser funcionaritzats sense cap restricció i amb uns criteris foscos i per determinar. L'ideal dels neolliberals que ens governen és l'empresa privada ja que segons ells és més eficient perqué la regula el mercat. No obstant cap d'ells es llança a la piscina i crea una empresa privada del no res. Tots volen xuplar de la mamella de l'estat, via subvencions o concerts econòmics. I a més necessiten el matalàs del sector púbic per a que en el cas de que les coses no vagen bé, estiga al costat per a rescatar-los com a l'Hospital de la Ribera o les autopistes de peatge d'accés a Madrid.

En este cas, l'administració s'està cobrint les esquenes per a resituar als professors de centres concertats, la major part d'ells enxufats, tots cobrant del sector públic però treballant i adoctrinant per a una empresa privada, en el cas de que la baixa natalitat o la previsible emigració que va a patir el nostre país per la crisi econòmica l'obligue a anar llevant concerts.

Si tan  bona és l'empresa privada, que ho siga sempre, no només quan els interesse a ells.

divendres, 22 de febrer del 2013

Perqué no he votat (encara) Compromís

Si heu llegit alguna cosa del meu weblog (per molt abandonat que el tinga últimament, la xiqueta i el treball manen) haureu deduït que sóc una persona a grans trets es podria definir com a progressista. Sóc un ferm defensor dels servicis públics i estic a favor de que l'estat utilitze els seus recursos per a ajudar als sectors més desfavorits de la societat a millorar la seua situació fins que ja no ho necessiten. A més em considere valencià abans que altres opcions i n'estic orgullós per molt que els nostres dirigents siguen uns impresentables. No obstant això no he votat mai una coalició política com Compromís que es definix com a valencianista i d'esquerres, perqué?

El motiu no és el seu posicionament ideològic, massa esquerrà per al meu gust ja que tot i el que he dit també crec en la responsabilitat que tenim tots sobre els nostres actes i que no sempre ha d'estar el pare-estat per a solucionar-ho tot. Malgrat estes diferències no tindria problemes en votar-los ja que els plantejaments que menys m'agraden solen ser els més difícils d'implantar (per no dir utòpics) i que normalment tampoc compartix el PSOE, partit amb qui ara haurien de pactar si o si per a arribar al poder i que, per tant, segurament serien bandejats en les negociacions.

No, el que m'impossibilita votar per Compromís és la seua indefinició respecte al tema nacional. Tot i que els estatuts del Bloc diuen literalment que el seu objectiu al respecte és l’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història i que als d'Iniciativa no diu res al respecte però deixa clar que és un partit polític l'àmbit d'actuació del qual és autonòmic i correspon al territori de la Comunitat Autònoma Valenciana en el cas del Bloc no es pot oblidar d'on venen. Són hereus de la fusteriana Unitat del Poble Valencià que després d'acumular tants fracassos com eleccions a les que es presentà decidí refundar-se deixant de banda els seus postulats originals i presentar una nova cara a la societat valenciana que li havia donat l'esquena durant tants anys. El problema és que molts dels seus dirigents  i militants pareix que no s'hagen enterat i continuen comportant-se com si encara estigueren a l'UPV, el que dóna a pensar que el canvi en els seus postulats ha sigut causat més que per convicció per càlculs electoralistes.


Tot açò ver per la proposició de llei que han presentat al congrés dels diputats Amaiur, BNG i ERC pr a que es reconega i regule el dret d'autodeterminació de les nacions de l'estat, que ells han determinat que són Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans. No vaig a entrar en la proposta, per molt mal que em parega que tres partits que no obtingueren representació a casa nostra es creguen amb la capacitat de decidir el nostre futur (aclaració per als picallosos, no em val que pose que l'autodeterminació hauria de ser acceptada pel parlament valencià ja que segons ells, el nostre dret d'autodeterminació està limitat a ser part d'Espanya o de Catalunya, no tenint dret a ser simplement valencians).



El problema és que el diputat suposadament valencianista que hi ha al congrés, Joan Baldoví, ha declarat per twiter que recolzaria la moció sense dubtar-ho. No se si ho haurà dit per convicció personal, per tant no se que fa militant a un partit que no compartix les seues idees, per error (tesi que defén el seu partit per inverosimil que parega) o per por. Por a enfadar a ERC o por a perdre vots en favor d'ells ja que no s'ha de negar que una part important del seu electorat encara defensa les antigues tesis i que els vota com a l'opció menys mala i vot útil (al menys més útil que votar ERC al País Valencià). El que no hauria d'oblidar són que els vots que aconseguiren a les darreres autonòmiques que els permeteren superar la barrera del cinc per cent no provenen del seu calador tradicional de vots i que amb actuacions com estes els poden perdre. No crec que calga remarcar que si obtingueren més percentatge de vots a la capital que a la resta del país no fou per simpatia amb els Països Catalans.



Per sort per a Compromís, el particular tarannà democràtic del PP ha impedit tramitar la iniciativa al congrés, permetent a Baldoví fugir de la seua errada i evitant que es pronuncie. Però no serà l'última situació d'este estil que haurà d'afrontar i espere que a la pròxima es definixen definitivament.



I puc afegir que si ho fan d'acord als seus estatuts podran comptar amb un nou vot, el meu.