dimecres, 18 de desembre del 2013

Sobre l'apagó tecnològic als instituts

Si la educació ja estava malament, segons el diari Información, per culpa de la conselleria d'Educació ho va a estar pitjor encara. En general estic d'acord amb esta afirmació però resulta que la por a la multa de Microsoft amenaça amb portar a l'apagó tecnològic a les escoles i instituts. Sembla que la fi del món estiga a prop i vaja a començar a la meua aula d'informàtica.

Llegint la notícia amb un poquet d'interès descobrim que parla d'una situació que els professors d'informàtica (més bé els responsables de noves tecnologies dels centres) ja sabíem des de fa temps i que està controlada. És més, és esperada amb ganes des de fa molts anys.

No vaig a dir que som pioners (ja que ho foren els extremenys amb la creació de Linex) però sí que és veritat que ens afegirem ràpidament i ja portem molts anys dins del món del software lliure. Per a qui no sàpiga de que estic parlant ho intentaré explicar d'una manera senzilla: si ens estalviem els diners de pagar per cada ordinador de l'institut la llicència de windows, office, un programa d'edició gràfica, un altre de só, més un de vídeo i alguna altra cosa que se m'oblida podem o tindre més ordinadors per institut o estalviar diners que poden ser destinats a millorar un altre aspecte de l'institut. La manera d'estalviar-se eixes llicències evidentment no és utilitzar software pirata sinó utilitzar programes de codi obert. Este moviment, sorgit als anys huitanta, es va consolidar als noranta amb programes plenament funcionals com OpenOffice i Linux, però ha sigut al segle XXI quan han començat a competir de tu a tu amb les programes de codi propietari, superant-los en molts casos en rendiment o ús com el servidor web Apache amb més del 50% del mercat.

Dit i fet, la conselleria d'educació llançà al 2005 la primera versió estable de Lliurex. Durant un parell d'anys no va ser molt utilitzada, però la versió de 2007 (ja basada en Ubuntu i no en Debian) va incorporar un nou model d'aula, facilitant la seua instal·lació i gestió que la va fer molt més utilitzada. En el meu cas, sempre que he tingut la possibilitat l'he instal·lada ja que té una aplicació que em permet exportar els alumnes i professors del programa de la secretaria del centre i crear usuaris i grups per a tots ells. A més  de que al ser Linux és molt més segur respecte als virus em lleva molta feina de manteniment de l'aula.

Però el pitjor, a més de la falsa sensació de caos que vol transmetre el periodista, són les declaracions d'un suposat professor d'informàtica que literalment diu que lliurex és molt limitat ja que oferix el processador de textos, full de càlcul i poc més i que per a fer edició de vídeo ha d'instal·lar programes pirates. Açò és simplement mentira. No sé si és problema del professor que desconeix absolutament el seu treball, que no és professor d'informàtica, que el periodista no ha entès res o que directament ha mentit. Amb lliurex (com al 99% de les distribucions linux) venen instal·lats Gimp (programa d'edició gràfica de fitxers de mapa de bits) i Inkscape (programa d'edició de gràfics vectorials). Està clar que hi han programes més potents (el famosíssim Photoshop) però també està clar que no és necessari pagar més de mil euros per la llicència d'un programa del que els alumnes no aprofitaran més que el 5% del seu potencial. I més existint una alternativa gratuïta de la que tampoc utilitzaran totes les seues possibilitats. Però és que encara que no hi haguera cap programa instal·lat, el principal avantatge del software lliure és que pots descarregar i instal·lar el programa que vulgues sense cap problema, ja que no has de pagar llicència. Açò implica que el professor és totalment lliure d'utilitzar el programa que desitge i que a més els seus alumnes poden instal·lar-ho a sa casa sense cap pega per a fer els treballs. Per últim, el software lliure té unes menors necessitats de hardware que no fan precisa una renovació tan freqüent dels ordinadors dels instituts.

Evidentment no tot són avantatges ja que a vegades els programes de codi obert són més complicats de configurar, normalment funcionen a la primera però si hi ha algun problema es més difícil de solucionar, però per a això conselleria va crear fa anys diversos centres de suport de lliurex que fins i tot t'instal·len l'aula si ho demanes i a més a la seua pàgina web hi ha un fòrum on els professors ens ajudem mútuament.


Realment lliurex és una de les poques coses que s'estan fent be a conselleria i espere que el projecte continue. De fet ho va a fer perquè de tots els seus avantatges hi ha un que li agrada molt als polítics, costa molts pocs diners.

dimarts, 10 de desembre del 2013

És que ací ja val tot?


És el que es pregunta el nostre benvolgut Serafín Castellano, conseller de governació i justícia de la generalitat. I ho fa al respecte de la polèmica creada al voltant dels crits amb que els xiquets d'una escola de Xàtiva exigien al president Fabra la tornada de Canal9. Està clar que no és ètic manipular a xiquets menors d'edat per a obtenir rèdits polítics, però no crec que siga el PP, amb la seua doble moral com ens ensenya la paella rusa el que més es puga queixar. Primer perquè no se sap si els xiquets cantaren de motu proprio, imitant el que sentien al carrer o els aleccionà algun mestre, opció esta darrera que ha sigut presa com a veritat absoluta pel PP i que els ha fet obrir un expedient a l'escola on va succeir  tot el mateix dia dels fets quan a NNGG li va costar tres setmanes començar a investigar les fotos amb salutacions feixistes de membres del PP de la mateixa Xàtiva.

I la veritat és que no hi ha ningú més indicat per a preguntar-se si ja val tot al panorama polític valencià per tal de guanyar, més be mantindre, un parell de vots. Serafín Castellano va esdevindre en un dels principals actors del tancament de RTVV; participant en l'històric debat emés a C9 el dia després que Fabra prenguera la meditada decisió del tancament on participaren representants de tots els partits polítics presents a les Corts Valencianes. Enviant a la policia autonòmica valenciana, de la que n'és el màxim responsable com a conseller de governació, a fer efectiu el cessament d'emissions. I també participant al programa de la Sexta Columna sobre les televisions autonòmiques. No s'ha de negar que al contrari que Fabra Castellano ha donat la cara. El problema, és que de tant de donar la cara al final te la poden acabar partint. Sobretot si et dediques a mentir en antena.



Al citat programa de la Sexta Serafín Castellano va dir textualment que "Yo nunca he oído ni a profesionales ni a trabajadores decir que haya habido una manipulación como se está oyendo ahora". Així, literalment, ningú s'ha queixat mai. El problema que té el senyor Castellano és que no és veritat. Com és molt fàcil de comprovar si és fa una simple cerca (posant denuncias manipulacion rtvv al google hi han molts resultats. Començant pel surrealista episodi de la queixa del vieportaveu del PP a les Corts Rafael Maluenda per manipulació de RTVV en contra del seu partit fins a nombroses queixes de partits polítics, associacions i treballadors. Entre elles les de Julià Alvaro ex-treballador de RTVV, acomiadat a l'ERO nul i membre del comitè de redacció de la casa.

El que ja no és problema seu sinó que comença a ser nostre, els ciutadans que li paguem el sou, és que tampoc és veritat que ell no ho haja sentit mai. Els dies 23 de febrer, 2 i 3 de març de 1999 es va celebrar una Comissió de control de l'actuació de RTVV i societats que en depenen a les corts valencianes de la que ha quedat constància institucional amb el pdf que acabe d'enllaçar. A eixa comissió es va tractar la manipulació de RTVV i les queixes dels seus treballadors al respecte, però a més el portaveu del PP fou ni més ni menys que el mateix Serafín Castellano com es pot comprovar a la pàgina 2 del document de les corts que he enllaçat:

No ha sentit mai cap queixa però estava a les Corts el dia que anaren a queixar-se

A eixa comissió Julià Álvaro va dir coses com en la nostra impressió el debat polític és defuig per tal d'evitar que es puguen escoltar veus crítiques contra el govern de la Generalitat, el govern d'Eduardo Zaplana. El que es fa en els nostres informatius és donar una gran presència al president Zaplana, situant-lo sempre en les seues aparicions en allò que podríem dir "activitat institucional".

També de cada cent notícies que es donen als nostres informatius només una es refereix a temes polítics de la Comunitat Valenciana i dins d'estes notícies només en una de cada cinc es pot escoltar una declaració en contra de la gestió del govern de la Generalitat.

O el passat mes de setembre, per exemple, el president Zaplana va eixir en els informatius de C9 un total de cinquanta-cinc vegades, mentre que tota la resta de líders parlamentaris de l'oposició, sumant fins i tot el president de les Corts, el senyor Héctor Villalba, en van eixir només onze.


N'hi han exemples a cabassos. Però el que fa més greu encara l'actitud del senyor Castellano és que fou ell mateix qui contestà a Julià Álvaro com es pot comprovar fàcilment a la pàgina 36 del diari de sessions:


Si no ha sentit cap queixa com pot contestar al representant que anà a presentar-les?


Així, que en el fons el senyor Castellano té raó en preguntar-se si ací ja val tot. En vista de la seua manera de ser, pareix que sí, que no passa res per mentir a una pregunta directa d'un periodista si així s'aconsegueixen mantindre quatre vots i aparentar durant uns segons davant del seu electorat no ser un miserable manipulador que es pensa que els seus votants són tan simples com ell que es pensen que l'hemeroteca no va a demostrar totes les seues mentires.