dimecres, 28 de maig del 2014

Sobre les eleccions europees

Bé, el moment tan esperat ja ha arribat. Després d'unes quantes eleccions on el PPCV havia salvat els mobles (obtenint majories absolutes gràcies a la desfeta del PSPV encara que havia perdut vots) el desgast del govern de Rajoy els ha passat factura. Això i tota la caterva de casos de corrupció que assolen el seu partit.

La veritat és que l'escenari era idoni; les europees són les eleccions menys trascendentals de totes i on menys propera està la ciutadania als candidats, que no deixen de ser segones o terceres espases que són obligats a exiliar-se a Bruseles pel bé del partit. A més la participació és més baixa del normal i com els resultats es computen a circunscripció única (per tant no afavorixen als grans partits estatals) són terreny adobat per a les sorpreses. I tant que hi hagut de sorpreses, però anem per passos.

El primer de tot és donar-li la raó a Cospedal, que en la seua primera compareixença només conèixer els resultats va remarcar que el PP havia guanyat les eleccions. I no s'enganya, però la pèrdua de vots és enorme; s'han deixat pel camí una tercera part dels seus escons. El que passa Basc, on el PP és una força residual, el percentatge vot del PP a la Comunitat Valenciana està per sota de la mitjana nacional!

VotsTotalNulsPercentatge
Espanya4.074.36315.920.815290.18926'07%
Pais Basc77.476766.2948.14110,22%
Catalunya246.2202.532.62922.5249,81%
Sense Catalunya ni PB3.750.66712.621.892259.52430,34%

És veritat que la diferència és molt escassa (el 29'09% front al 30'34%) però no és menys cert que feia molts anys que estàvem ofrenant noves glòries al PP i ara s'ha trencar la tendència, convertint-nos de pas una altra vegada en rojos perillosos. El que no s'ha de fer es exagerar la situació. L'insistent incompliment del seu programa ha desmovilitzat a molts votants del PP a la vegada que l'aparició de noves opcions (Vox, sense representació però que lo ha pegat un mos de més d'un punt al PP, Ciutadans i en menor mesura UPyD) li ha restat electorat, però el que queda clar és que gran part d'eixos votants tornaran al redil a cites més importants, ja siga pel vot útil (Vox i Ciutadans tenen molt difícil obtindre representació amb circunscripcions provincials) o per evitar que l'extrema esquerra (tot el que no estiga amb el PP, a la seua dreta o el PSOE ocasionalment) governe.

Sense dubte la notícia de la jornada ha sigut la irrupció de Podemos com a nova força emergent, d'una manera que ni les millors enquestes s'imaginaven. Este moviment, creat a imatge del seu líder és sense dubte un fenòmen a estudiar. En primer lloc el seu èxit no crec que siga fàcilment traduïble a altres eleccions (les locals i autonòmiques vinents, un poquet més a les estatals) ja que de ser així es donaria lloc a un curiós fenomen ja que obtindrien més càrrecs que afiliats. És evident que no van a presentar llista a molts municipis i de fet és complicat que puguen fer-ho a alguna comunitat autònoma. El que no és pot negar és que han aconseguit l'èxit gràcies a un magistral control dels nous mitjans de comunicació per a fer arribar el seu missatge a tots els descontents per la crisi i les errades polítiques per a reconduir-la. No sóc sociòleg, però pel perfil de les localitats on han aconseguit els seus millors resultats la localitat castellana de Rivas-Vaciamadrid n'és paradigmàtic: el seu votant prototípic és de classe mitjana amb estudis universitaris, actiu a les xarxes socials i jove, de treinta anys o menys, que normalment no es mobilitzava per a les eleccions però que fart de la falta d'oportunitats ha decidit utilitzar el sistema per a pegar-li un puntelló al propi sistema.

Els resultats de IU i UPyD tot i ser bons mereixen un lectura especial i diferent, ja que en el primer cas s'han deixat menjar el terreny per Podemos i en el segon, encara que Ciutadans li ha llevat vots han consolidat la seua presència fora de Catalunya amb uns excel·lents resultats (per a ells, per desgràcia) a casa nostra, encara que a les autonòmiques on no es vota tan en clau estatal és esperable uns pitjors resultats. De totes maneres i encara que semble paradoxal s'ha de celebrar la presència de partits com Ciutadans i Vox amb un electorat de dretes i centralista, ja que després de molts anys patint la tanca del 5% per a entrar a les Corts Valencianes, ara ens pot afavorir i evitar l'entrada d'estos partits que, no obstant, fan la seua feina llevant vots i algun diputat a PP i UPyD. Al cap i a la fi, sempre ens hem queixat de la fragmentació de l'esquerra, així que ara ens hauríem d'alegrar que la dreta també es trenque.

I arribem ja a Compromís que mereix una anàlisi pausada. Els resultats són bons, però queda un regust agredolç. Dic que són bons perquè abastar un eurodiputat com a primer de llista era impensable fa cinc anys, quan el Bloc va aconseguir només 18.000 vots al nostre territori que s'han multiplicat quasi per huit fins a arribar als 138.488, un quantitat històrica. A més a més, el pacte amb Equo s'ha demostrat vàlid ja que ha aportat quasi la meitat de vots de la coalició (els altres es poden atribuir principalment a la Chunta i molt residualment a valencians a l'exili i els altres membres de la coalició) i a més a més han sigut vots útils ja que Vox amb 244.929 sufragis s'ha quedat fora del parlament. L'estratègia ha sigut encertada, s'han assolit els objectius i a més com a cap de cartell amb la visibilitat que comporta.

I això és tot el positiu que es pot dir, que n'és molt, no obstant però és moment de reflexionar. El primer que s'ha de dir és que el pacte amb Equo ha demostrat que no té futur. I no ho té perquè la formació ecologista espanyola ha fracassat en unes eleccions pensades per a ells, amb circunscripció única i on no dóna tanta por votar opcions noves. No és que per la crisi siga més difícil votar un partit verd (si, els animals i les plantes ho passen mal, però les persones també) i el seu possible votant s'haja anat en massa a opcions un poc més realistes com Podemos ja que PACMA (un partit animalista, amb un vot més residual que un ecologista) ha tret 176.000 vots a tot l'estat, amb vora un u per cent del totals de vots, molt semblant al que ha fet Equo, que ni al seu bastió de Madrid ha aconseguit arribar a la mediocritat d'un dos per cent. Fa uns anys Equo era una opció de futur a la que tal vegada es podia tindre en compte, però s'ha demostrat inútil i totalment superada per la situació. Si s'ajunten els magres resultats electorals amb les tensions que provoca el seu encaix al si de Compromís, està més que clar que el millor es separar-se d'ells.

Per una altra banda Compromís s'ha vist superat per l'esquerra de les noves tecnologies per Podemos. Fa tres anys a les autonòmiques, Compromís aconseguí superar la tanca del cinc per cent gràcies a la mobilització del 15-M, però una part d'este vot ha sigut acaparat per Podemos a les europees. És veritat que és el vot més difícil per al Bloc (vot jove i urbà a un país tan castellanitzat com el nostre és molt difícil que vote un partit nacionalista no-espanyol) i que per això al diluir-se a Compromís havia arribat a connectar amb ell però l'arribada de Podemos li ha furtat gran part d'este vot.

Els resultats no són roïns, però suposen un fre a les expectatives de creixement i d'un possible sorpasso al PSPV, que ara suposaria a més tornar a superar EUPV, Podemos i UPyD, i sobretot la pèrdua de la capacitat de lideratge del vot descontent amb el bipartidisme. La solució és òbvia, per molt que li dolga a Morera, la cap de llista ha de ser Mónica Oltra que ha de enfortir la seua imatge de rebel i continuar demostrant les maneres autoritàries del PP.

I d'una altra banda s'ha d'aprofitar el sistema per a traure els màxims beneficis. Les nostres Corts estan composades per 99 diputats, dels quals 40 es trien a la província de València, 35 a la d'Alacant i 24 a la de Castelló. Encara que semble el contrari, degut a la seua poca població la província de més al nord es fonamental per a assolir un bon resultat a les corts ja que amb vora una quarta part de la població de la província de València tria més de la meitat de diputats. A més encara que és la província amb més valencianoparlants Compromís només ha abastat un 6'27% dels vots amb casos sagnants com Ares del Maestrat amb un 3'03% o Canet lo Roig on dels 387 vots cap (ni un!) fou per a Compromís, situant-se així sota partits tan importants com Extremadura Unida o Falange de las Jons. Un autèntic despropòsit.

Tot açò no implica que s'haja de continuar treballant com s'ha fet fins ara, eixamplant la base de vots pel sud, encara que s'haja de parlar castellà (cap problema, tan valencians són uns com els altres) sense deixar d'estudiar fenòmens com el d'Elx on tot i la presència de Mireia Mollà només s'ha arribat a un 3'08% dels vots, per darrere inclús de Ciudadanos.