dimecres, 28 de maig del 2014

Sobre les eleccions europees

Bé, el moment tan esperat ja ha arribat. Després d'unes quantes eleccions on el PPCV havia salvat els mobles (obtenint majories absolutes gràcies a la desfeta del PSPV encara que havia perdut vots) el desgast del govern de Rajoy els ha passat factura. Això i tota la caterva de casos de corrupció que assolen el seu partit.

La veritat és que l'escenari era idoni; les europees són les eleccions menys trascendentals de totes i on menys propera està la ciutadania als candidats, que no deixen de ser segones o terceres espases que són obligats a exiliar-se a Bruseles pel bé del partit. A més la participació és més baixa del normal i com els resultats es computen a circunscripció única (per tant no afavorixen als grans partits estatals) són terreny adobat per a les sorpreses. I tant que hi hagut de sorpreses, però anem per passos.

El primer de tot és donar-li la raó a Cospedal, que en la seua primera compareixença només conèixer els resultats va remarcar que el PP havia guanyat les eleccions. I no s'enganya, però la pèrdua de vots és enorme; s'han deixat pel camí una tercera part dels seus escons. El que passa Basc, on el PP és una força residual, el percentatge vot del PP a la Comunitat Valenciana està per sota de la mitjana nacional!

VotsTotalNulsPercentatge
Espanya4.074.36315.920.815290.18926'07%
Pais Basc77.476766.2948.14110,22%
Catalunya246.2202.532.62922.5249,81%
Sense Catalunya ni PB3.750.66712.621.892259.52430,34%

És veritat que la diferència és molt escassa (el 29'09% front al 30'34%) però no és menys cert que feia molts anys que estàvem ofrenant noves glòries al PP i ara s'ha trencar la tendència, convertint-nos de pas una altra vegada en rojos perillosos. El que no s'ha de fer es exagerar la situació. L'insistent incompliment del seu programa ha desmovilitzat a molts votants del PP a la vegada que l'aparició de noves opcions (Vox, sense representació però que lo ha pegat un mos de més d'un punt al PP, Ciutadans i en menor mesura UPyD) li ha restat electorat, però el que queda clar és que gran part d'eixos votants tornaran al redil a cites més importants, ja siga pel vot útil (Vox i Ciutadans tenen molt difícil obtindre representació amb circunscripcions provincials) o per evitar que l'extrema esquerra (tot el que no estiga amb el PP, a la seua dreta o el PSOE ocasionalment) governe.

Sense dubte la notícia de la jornada ha sigut la irrupció de Podemos com a nova força emergent, d'una manera que ni les millors enquestes s'imaginaven. Este moviment, creat a imatge del seu líder és sense dubte un fenòmen a estudiar. En primer lloc el seu èxit no crec que siga fàcilment traduïble a altres eleccions (les locals i autonòmiques vinents, un poquet més a les estatals) ja que de ser així es donaria lloc a un curiós fenomen ja que obtindrien més càrrecs que afiliats. És evident que no van a presentar llista a molts municipis i de fet és complicat que puguen fer-ho a alguna comunitat autònoma. El que no és pot negar és que han aconseguit l'èxit gràcies a un magistral control dels nous mitjans de comunicació per a fer arribar el seu missatge a tots els descontents per la crisi i les errades polítiques per a reconduir-la. No sóc sociòleg, però pel perfil de les localitats on han aconseguit els seus millors resultats la localitat castellana de Rivas-Vaciamadrid n'és paradigmàtic: el seu votant prototípic és de classe mitjana amb estudis universitaris, actiu a les xarxes socials i jove, de treinta anys o menys, que normalment no es mobilitzava per a les eleccions però que fart de la falta d'oportunitats ha decidit utilitzar el sistema per a pegar-li un puntelló al propi sistema.

Els resultats de IU i UPyD tot i ser bons mereixen un lectura especial i diferent, ja que en el primer cas s'han deixat menjar el terreny per Podemos i en el segon, encara que Ciutadans li ha llevat vots han consolidat la seua presència fora de Catalunya amb uns excel·lents resultats (per a ells, per desgràcia) a casa nostra, encara que a les autonòmiques on no es vota tan en clau estatal és esperable uns pitjors resultats. De totes maneres i encara que semble paradoxal s'ha de celebrar la presència de partits com Ciutadans i Vox amb un electorat de dretes i centralista, ja que després de molts anys patint la tanca del 5% per a entrar a les Corts Valencianes, ara ens pot afavorir i evitar l'entrada d'estos partits que, no obstant, fan la seua feina llevant vots i algun diputat a PP i UPyD. Al cap i a la fi, sempre ens hem queixat de la fragmentació de l'esquerra, així que ara ens hauríem d'alegrar que la dreta també es trenque.

I arribem ja a Compromís que mereix una anàlisi pausada. Els resultats són bons, però queda un regust agredolç. Dic que són bons perquè abastar un eurodiputat com a primer de llista era impensable fa cinc anys, quan el Bloc va aconseguir només 18.000 vots al nostre territori que s'han multiplicat quasi per huit fins a arribar als 138.488, un quantitat històrica. A més a més, el pacte amb Equo s'ha demostrat vàlid ja que ha aportat quasi la meitat de vots de la coalició (els altres es poden atribuir principalment a la Chunta i molt residualment a valencians a l'exili i els altres membres de la coalició) i a més a més han sigut vots útils ja que Vox amb 244.929 sufragis s'ha quedat fora del parlament. L'estratègia ha sigut encertada, s'han assolit els objectius i a més com a cap de cartell amb la visibilitat que comporta.

I això és tot el positiu que es pot dir, que n'és molt, no obstant però és moment de reflexionar. El primer que s'ha de dir és que el pacte amb Equo ha demostrat que no té futur. I no ho té perquè la formació ecologista espanyola ha fracassat en unes eleccions pensades per a ells, amb circunscripció única i on no dóna tanta por votar opcions noves. No és que per la crisi siga més difícil votar un partit verd (si, els animals i les plantes ho passen mal, però les persones també) i el seu possible votant s'haja anat en massa a opcions un poc més realistes com Podemos ja que PACMA (un partit animalista, amb un vot més residual que un ecologista) ha tret 176.000 vots a tot l'estat, amb vora un u per cent del totals de vots, molt semblant al que ha fet Equo, que ni al seu bastió de Madrid ha aconseguit arribar a la mediocritat d'un dos per cent. Fa uns anys Equo era una opció de futur a la que tal vegada es podia tindre en compte, però s'ha demostrat inútil i totalment superada per la situació. Si s'ajunten els magres resultats electorals amb les tensions que provoca el seu encaix al si de Compromís, està més que clar que el millor es separar-se d'ells.

Per una altra banda Compromís s'ha vist superat per l'esquerra de les noves tecnologies per Podemos. Fa tres anys a les autonòmiques, Compromís aconseguí superar la tanca del cinc per cent gràcies a la mobilització del 15-M, però una part d'este vot ha sigut acaparat per Podemos a les europees. És veritat que és el vot més difícil per al Bloc (vot jove i urbà a un país tan castellanitzat com el nostre és molt difícil que vote un partit nacionalista no-espanyol) i que per això al diluir-se a Compromís havia arribat a connectar amb ell però l'arribada de Podemos li ha furtat gran part d'este vot.

Els resultats no són roïns, però suposen un fre a les expectatives de creixement i d'un possible sorpasso al PSPV, que ara suposaria a més tornar a superar EUPV, Podemos i UPyD, i sobretot la pèrdua de la capacitat de lideratge del vot descontent amb el bipartidisme. La solució és òbvia, per molt que li dolga a Morera, la cap de llista ha de ser Mónica Oltra que ha de enfortir la seua imatge de rebel i continuar demostrant les maneres autoritàries del PP.

I d'una altra banda s'ha d'aprofitar el sistema per a traure els màxims beneficis. Les nostres Corts estan composades per 99 diputats, dels quals 40 es trien a la província de València, 35 a la d'Alacant i 24 a la de Castelló. Encara que semble el contrari, degut a la seua poca població la província de més al nord es fonamental per a assolir un bon resultat a les corts ja que amb vora una quarta part de la població de la província de València tria més de la meitat de diputats. A més encara que és la província amb més valencianoparlants Compromís només ha abastat un 6'27% dels vots amb casos sagnants com Ares del Maestrat amb un 3'03% o Canet lo Roig on dels 387 vots cap (ni un!) fou per a Compromís, situant-se així sota partits tan importants com Extremadura Unida o Falange de las Jons. Un autèntic despropòsit.

Tot açò no implica que s'haja de continuar treballant com s'ha fet fins ara, eixamplant la base de vots pel sud, encara que s'haja de parlar castellà (cap problema, tan valencians són uns com els altres) sense deixar d'estudiar fenòmens com el d'Elx on tot i la presència de Mireia Mollà només s'ha arribat a un 3'08% dels vots, per darrere inclús de Ciudadanos.

dijous, 6 de febrer del 2014

El dia de l'arbre (i un nou incendi)

Com supose sabreu el dia de l'arbre a la Comunitat Valenciana és el 31 de gener. La meua idea era anar a la celebració que fan al meu poble pe a que la meua filla plantara un dels arbres y que li posaren el seu nom, però amb el que no comptava és que les xiquetes de menys de dos anys són totalment imprevisibles. De manera que després de més d'un any despertant-se tots els dissabtes a les huit del matí  ella va decidir dormir més que mai eixe dia (be, també ajudà que ens passarem de quatre a sis bambant tots per casa) i es despertà quasi a les onze així que no ens donà temps a participar en els actes oficials.

Però no hi ha cap problema jo tinc al cap un projecte més important; la meua família té unes terres a la serra Calderona que es cremaren en un incendi a començament dels anys noranta i com pel seu difícil accés ja portaven uns anys sense ser conreades, el seu estat actual es de total abandó. Les oliveres i garroferes rebrotaren, però al ser arbres empeltats, els nous arbres són bords i no aprofiten per a fer oli. A més les nostres possessions pugem fins al cim de la muntanya, on mai s'hi va conrear res. Doncs be, després d'informar-me en profunditat a repoblación autóctona he decidit començar a repoblar les nostres terres amb espècies autòctones. Per ara no sóc molt ambiciós i m'he centrat a espècies de fàcil reproducció i ampla difusió com pi carrasco, pi pinyoner, carrasca, alborcer i ja que estan a prop de la serra d'Espadà unes sureres. Al començament tenia els meus dubtes ja que no confiava en que anara be la cosa, però els primers pins començaren a brotar només un més després d'haver plantat la llavor i poquet a poquet i amb l'arribada del bon temps els meus planters s'anaren omplint d'arbrets. 
Carrasca i pi carrasco
Si no passa res, la pròxima tardor, en l'època de pluges aniré amb tota la família (dóna, xiqueta, nebots i germans) a plantar els arbrets i agafar llavors per a la següent tanda. I com espere que l'experiència siga positiva, es convertisca en una tradició anual i a més que la varietat d'arbres a plantar siga major incloent-hi espècies menys comunes com l'atzeroler (del que ja tinc localitzat un exemplar), aurons o aranyoners.

Però esta no és la única possibilitat que tenim per a plantar un arbre. Si no disposem d'un terreny per a repoblar, d'espai en casa per als planters o simplement no tenim temps per a fer-ho podem confiar en que altres ho facen per nosaltres. En el meu cas vaig a fer-me soci de Fundem, una fundació valenciana que es dedica segons les seues pròpies paraules a la conservació, la recuperació i el maneig del patrimoni cultural i natural mitjançant l'adquisició, l'estudi i la gestió de terrenys, paratges, jardins i llocs que destaquen pel seu valor en relació amb la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes naturals. Que traduït significa que amb els diners dels donants compren terrenys que repoblen amb espècies autòctones. Actualment disposen d'un jardí mediterrani a Pedreguer i d'una finca de 240 hectàrees a Fredes. La quota de soci es pot desgravar a la declaració de la renda, així que tot són avantatges.

Ja per últim, estos dies s'ha declarat un incendi forestal al terme de Sogorb. Els meus terrenys no s'han vist afectats, encara que estan prop del foc (de fet per a anar-hi s'ha de passar per la zona cremada) i encara que els danys no han sigut catastròfics (després de les 45.000 hectàrees cremades fa dos estius als incendis de Cortes i Andilla 200 ens pareixen poques)  podia haver sigut molt greu ja que ha sigut a la zona d'afecció del parc natural de la Serra Calderona. Això si, casualment ha sigut a la zona que l'ajuntament de Sogorb volia desafectar per a convertir les conreus tradicionals de secà en regadiu a degoteig, però pareix que no hi ha cap mà negra darrere ja que ha sigut ocasionat per la crema de restes de poda per part d'un llaurador d'avançada edat.

dimecres, 29 de gener del 2014

Menys mal que tancaren RTVV!!!

Gràcies al nostre benvolgut conseller José Císcar ens quedàrem tranquils. Sí, vam perdre la nostra radiotelevisió pública, la única que emetia encara que fóra només en part en la nostra llengua, però com va dir ell, la tancaven per a no haver de fer el mateix amb hospitals o escoles. El problema és que els nostres governants han demostrat tantes vegades que no tenen paraula ni principis que ningú s'ho va creure.

I la prova la tenim ací. Esta setmana la comunitat educativa del col·legi d'educació infantil i primària Ciudad de Oviedo de Torrevella ha iniciat les movilitzacions per evitar el tancament del centre. L'excusa oficial de que van portar-los a un centre sense barracons no és vàlida ja que conselleria va crear este centre fa set anys en barracons amb la promesa de fer-lo de veritat posteriorment (tenen un solar assignat i tot), no d'eliminar-ho i a més,  les catorze unitats actuals van a convertir-se en només nou després del trasllat.

Per desgràcia no és l'únic cas. Segons l'arranjament escolar preparat per la conselleria d'educació també desapareixen el CEIP nº 5 del Campello, el Seráfico d'Elda i l'EI Maestro Gratiniano Bache de Torrevella. A més en localitats de poca població com Almedíxer, Ludiente, Castielfabib, Millars i Dosaigües també es tanquen les seues unitats motiu pel que els seus alumnes hauran de desplaçar-se tots els dies a un altra localitat amb els inconvenients que això comporta.

Però a més com es pot vore al document, es produïx una eliminació general d'unitats en la majoria dels centres. En concret 151 unitats en valencià i unes quantes més també en castellà. I açò només en infantil i primària ja que porten quatre o cinc anys de retallades en secundària.

El que està clar és que Císcar no sabia com justificar el tancament de RTVV i va buscar una excusa per molt absurda que fóra , però el problema és que quan el PP parla d'educació passa a convertir les excuses en cíniques o més be un insult per a tots els valencians.

divendres, 17 de gener del 2014

L'últim intent de Microsoft

Com ja vaig comentar, la conselleria d'educació ha decidit no malbaratar més diners dels valencians pagant llicències de software (a més de Microsoft) en part per la seua crítica situació financera i en part seguint el camí que es va marcar fa més de cinc anys quan començà a desenvolupar Lliurex. La data límit és el dia 25, a partir del la qual totes les llicències de Windows i Office dels ordinadors de la dotació de conselleria als instituts caduquen. Com a responsable TIC (tecnologies de la informació i comunicació) estos dies estic dedicant-me a netejar el meu centre de tot rastre de software privatiu pirata. El centre quedarà impol·lut, fent servir Windows només als ordinadors cedits per les editorials i a un parell dels de secretaria, dels que espere que més prompte que tard també acabe marxant ja que pareix que el prehistòric programa de gestió de centres (Gescen, utilitzat per a gestionar tota la informació de la matriculació dels alumnes i l'assignació de grups a professors) desenvolupat en una eina tan actual com Foxpro fa, sense exagerar, almenys quinze anys, està sent feliçment substituït per Itaca, aplicació web desenvolupada en Java.

Doncs be, conscients de que van a perdre una part del pastís la multinacional nord-americana ha reaccionat ràpidament. Al meu centre ha arribat un correu del Proyecto Universidad Empresa. Esta entitat, experta en projectes educatius ha sigut seleccionada per Microsoft per a la gestió i supervisió a Espanya del seu projecte educatiu. Al dit correu electrònic ens han fet una oferta, que ells creuran bona, per a comprar les llicències dels seus productes que consideren necessàries per al normal funcionament del centre.

En concret ens oferixen la possibilitat de comprar llicències per a uns ordinadors en concret, realitzar un contracte acadèmic amb una subscripció anual (tipus lloguer) que incloga els ordinadors de producció (administració, secretaria), dels professors i de les aules. Encara que ens recomanen la subscripció al projecte educatiu Microsoft IT Academy, que inclou un programa de llicències, i també ens permitix impartir formació oficial de Microsoft i disposar de recursos i eines per a facilitar l'ensenyament en les seues tecnologies.

Els avantatges d'esta última opció son:

  1. Accés a software acadèmic per a les aules/laboratoris per formació en tecnologies Microsoft: 100 llicències de Windows 7 més  100 llicències de Windows 8 més 100 llicències d'Office 2010 més la subscripció DreamSpark amb software addicional.
  2. Acreditació com a centre de formació oficial Microsoft IT Academy.
  3. Accés a recursos formatius per a professors i alumnes: plataforma e-learning amb més de 900 cursos, biblioteca E-Reference Library amb més de 700 llibres, recursos i eines per a educadors...
  4. Trenta exàmens de certificació de Microsoft: Microsoft Office Specialist (MOS), MTA, MCE.
  5. Suport de PUE: sessions de formació, suport de la posada en marxa del projecte, utilització dels recursos i eines...
I tot açò per la mòdica quantitat de 1.595€ a l'any!

Supose que els genis de PUE estaran sorpresos de no rebre l'allau de peticions que esperaven, però és que la seua oferta no té ni cap ni peus, però clar, ells que viuen a un realitat paral·lela ni s'hi imaginen com de dura és l'autèntica realitat.

Per a començar, per culpa de les retallades, conselleria paga les despeses corrents dels centres amb pràcticament un any de retard, fet que ha motivat que més d'un centre no poguera pagar despeses bàsiques com la calefacció, per tant dubte molt que hi haja cap centre educatiu valencià que dispose dels quasi 1.600 euros que demanen pel seu programa. Si no tens diners per a les coses bàsiques no te'ls gastaràs per a luxes (ai! si m'hagueren llegit els nostres governants dels grans esdeveniments).

Però és que a més és una oferta sense trellat. Per exemple, al meu centre disposem de dos aules d'informàtica de 25 equips cadascuna. Més quatre ordinadors a la sala de professors, un per departament (uns 15) y altres cinc dels administratius. En total uns huitanta, per tant de les cent llicències que ens oferixen ens sobren vint que en la situació actual no vindria bé pagar-les.

Però és que encara que l'institut disposara dels diners necessaris per a pagar les llicències els equips de que disposem no podrien treballar amb Windows 7 i molt menys amb Windows 8. Conselleria no proporciona nous ordinadors des de fa almenys cinc anys, fet que fa que els nostres equips estiguen lluny dels requisits mínims que demanen els programes de Microsoft per a funcionar, encara que són perfectament funcionals amb Lliurex.

També ens oferixen la possibilitat de ser un centre de formació oficial de Microsoft IT Academy amb un total e 30 exàmens anuals. Açò significa que la formació que impartiríem capacitaria als nostres alumnes per a aprovar l'examen de certificació d'expert en Microsoft Office, però només es podrien presentar 30 alumnes a l'any. Acò pot tindre sentit si estiguerem parlant d'un centre que impartira algun cicle formatiu de la família administrativa, però ni per quantitat d'exàmens (jo enguany tinc 150 alumnes als que s'han de sumar els de l'altre professor d'informàtica del centre) ni pel seu perfil (no és interessant eixe títol per  a un alumne de l'ESO, com a molt per a algú de batxillerat) ens interessa el més mínim. Però es que a més eixe títol certifica que l'alumne domina un programa en concret, no de la comprensió d'una tecnologia. En altres paraules, certifica que domines MS Office 2010, però no que faces el mateix amb MS Office 2013 ni amb MS Office 2003. I d'açò tenim un exemple molt clar. Quan al 2007 Microsoft va decidir introduir una nova interfície gràfica a la seua suitte ofimàtica (coneguda com a Ribbon) a més de generar polèmica va fer que la manera d'utilitzar els seus programes canviara i, en consequència,  que els certificats de les versions antigues començaren a perdre valor.

Per últim ens faciliten l'accés a multitud de recursos educatius (llibres, cursos, formació del professorat, etc) sense tindre en compte l'opinió de la consellera, que esta mateixa setmana ha recordat que estan promocionant la creació de recursos per part del professorat ( no se com, més be al contrari) i que la conselleria d'educació disposa dels seus propis centres de formació, els Cefire, que per cert han vist reduït el seu pressupost de manera molt important gràcies a les retallades de la pròpia conselleria.

Per últim no puc evitar fet una important reflexió. A la Comunitat valenciana hi ha vora 500 instituts i el doble d'escoles. Si multipliquem estos 1500 centres pels 1.600 euros de la subscripció, ens ixen vora 2.400.000 euros a l'any de despesa en llicències per a tot el sistema educatiu valencià. Que és millor destinar eixos diners a una multinacional o a un grup de enginyers i tècnics informàtics valencians que es dediquen a crear una distribució Linux a mantindre-la i a instal·lar-la a la Comunitat Valenciana? 

Jo crec que la segona opció crea molta més riquesa a la nostra terra, sense cap dubte.