dimecres, 27 de febrer del 2013

Estratègia de la distracció

Noam Chomsky, un dels grans intel · lectual dels nostres temps, lingüista però amb aplicacions bàsiques del seu pensament entre altres sectors a la informàtica en camps com els compiladors, i reconegut activista polític d'esquerres, va escriure un article fa uns anys on parlava de les deus estratègies bàsiques de manipulació dels mitjans de comunicació. La primera de les quals era l'estratègia de la distracció que literalment va explicar que consisteix en desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i informacions insignificants.


La consellera d'Educació ja porta un temps generant notícies absurdes per a amagar el principal fet que afecta a l'educació valenciana: el fracàs escolar i les contínues retallades que està patint i no estan afectant en canvi a l'educació concertada. Però esta setmana ha anat un pas més enllà. Ha decidit crear un problema allà on no n'hi cap, presentant un esborrany per a reordenar les borses treball de docents interins. L'actual sistema està vigent des de 1992 no ha donat cap problema en tots estos anys. El seu funcionament és simple; Cada any que hi han oposicions es crea una bossa de treball ordenada pel resultat obtingut en elles. Esta borsa es situa immediatament darrere de l´últim interí amb temps de servici prestat, mentre que els interins estan ordenats per temps de servici. D'esta manera es procura la incorporació de nous docents segons els seus mèrits i les necessitats del sistema i es garanteix una certa estabilitat laboral als professors.


Doncs be, la conselleria ha tingut la magnífica idea de canviar el sistema. Les seues intencions són que en cada oposició es reorganitzen les borses de treball de la següent manera:

  1. Interins amb servicis prestats que hagen arribat alguna vegada a la fase de concurs. Estos interins serien ordenats d'acord a la seua situació actual a la borsa.
  2. Interins amb servicis prestats que hagen aprovat alguna vegada alguna de les proves d'una oposició. De nou serien ordenats entre ells segons la seua situació actual a la borsa.
  3. Participants que no han obtingut plaça a les oposicions ordenats d'acord a la seua nota.
  4. Personal docent d'unitats concertades que han deixat d'estar-ho. Per a ordenar-los conselleria crearà una nova borsa amb uns criteris encara per definir.
  5. Personal de borses extraordinàries que no hagen prestat encara servicis.
Primer, les variacions que es produiran a les borses seran mínimes ja que entre els interins la major part han arribat alguna vegada a la fase de concurs i la immensa majoria han aprovat alguna vegada algun examen d'una oposició. Per tant si l'objectiu (o el que voldrà vendre) de conselleria es facilitar l'entrada de nous docents més preparats no ho va a aconseguir ja que la gran majoria d'interins mantindran la seua plaça. A més els que aproven les oposicions continuaran entrant a la borsa per la cua.

En segon lloc el fet d'aprovar os suspendre un examen a les oposicions no et fa millor o pitjor professor. Per a qui no conega el sistema d'oposicions d'educació vaig a fer un resum ràpid. En primer lloc es fa un examen del temari específic. Este examen té una durada de dos hores i literalment has d'escriure tot el que pugues sobre el tema que t'ha tocat. Abans es treien dos boles i ara es trauen cinc. En el cas d'informàtica el temari consta d'un total de 74 temes, quantitat que es similar a totes les especialitats de secundària, d'uns seixanta temes al professorat tècnic d'FP i d'uns vint a primària. A este examen l'atzar té un gran pes, ja que davant de la dificultat de memoritzar 74 temes de dos hores, molts dels quals no has donat a la carrera en part perquè estan desfasats (n'és exemple perfecte el tema 37, Model de dades jeràrquic y en xarxa, que quan vaig estudiar bases de dades a la carrera l'any 97 ja no ho vam vore perquè estava obsolet) tots els professors preparem una quantitat raonable (30, 40 temes) i confiem en la sort. A més tampoc podem preparar to el temari ja que té una profunditat que fa que no l'hages vist complet en tota la carrera. Doncs be, el nostre futur professional pot passar perquè fa uns anys no isca la boleta adequada. I açò no fa que siguem millors o pitjors professors, ja que això ho portem demostrant durant anys en la nostra tasca diària. Després hi ha un examen pràctic (és en paper) sobre qualsevol tema. En el meu cas, per exemple sempre s'ha fet en llenguatge de programació C però portem uns anys amb rumors de que pot ser en Java o inclús en C++ cosa que et fa estudiar confiant una altra vegada la bona sort. Finalment s'ha d'entregar una programació didàctica d'un curs de la teua assignatura i defensar-la davant del tribunal. El format de dita programació està preestablert amb un tamany de 60 pàgines (sense annexes) i 15 temes. I ací entra en joc la picaresca. Una programació didàctica és una orientació del que faries en un curs, dividint els temes i posant els criteris d'evaluacions, però normalment la gent entrega una programació d'aula, on s'especifiquen totes les activitats a realitzar durant el curs i que pot perfectament arribar a les 400 pàgines. Així que tots s'enfrontem a un dilema, entreguem el que se'ns demana o treballem moltíssim més per a entregar una cosa que potser no ens puntuen però possiblement si? Per no dir que totes les especialitats han de tindre 15 temes, per molt diferent que siga una assignatura com programació d'un cicle formatiu (amb huit hores lectives a la setmana) o educació física de segon de la ESO amb només dos.

En tercer lloc, s'establix una moratòria de dos anys en primària per a complir els requisits però de només un any en secundària, sense que hi haja una raó clara per a esta diferència. El problema és que per molta moratòria que s'inventen pot ser molt difícil per a un interí aconseguir arribar a la fase de concurs o almenys aprovar un examen. A unes oposicions amb tants participants com les nostres pots caure a un tribunal dur, que suspenga a molts alumnes o a un fluix, que aprove a quasi tots. Peró el problema principal és que a les oposicions s'ajusta el nombre d'aprovats a les places que s'oferixen. De manera que normalment arriba a la fase de concurs com a molt el doble d'opositors que places hi han, així que no depens dels teus coneixements per a aprovar un examen i molt menys per a arribar a la fase de concurs. D'esta manera i en previsió de que els pròxims anys no es van a ofertar quasi places i amb l'elevada taxa d'atur, va a ser pràcticament impossible que un interí veterà treballant i amb responsabilitats familiars puga arribar a la fase de concurs competint  amb molts  opositors en l'atur i que ha acabat la carrera fa un parell d'anys.

Doncs si el nou sistema no intenta millorar la qualitat dels professors i tampoc va a canviar substancialment la composició de les bosses perqué l'ha creat conselleria? Com he dit abans és un exemple clar d'estratègia de la distracció. Conselleria ha aconseguit crear divisió entre els interins amb més antiguitat i els opositors amb una mesura que quasi no modificarà la situació actual. Esta divisió és molt important en un col.lectiu com el del professorat interí que està molt mobilitzat per les retallades que afecten a la qualitat de l'educació i a les seues condicions laborals.

Però sobretot, conselleria ha aconseguit colar en la negociació el punt número quatre sense que ningú parle d'ell per molt greu que siga. Si s'aprova este esborrany s'aproximaren més a la privatització de l'educació ja que els treballadors de centres concertats podran ser funcionaritzats sense cap restricció i amb uns criteris foscos i per determinar. L'ideal dels neolliberals que ens governen és l'empresa privada ja que segons ells és més eficient perqué la regula el mercat. No obstant cap d'ells es llança a la piscina i crea una empresa privada del no res. Tots volen xuplar de la mamella de l'estat, via subvencions o concerts econòmics. I a més necessiten el matalàs del sector púbic per a que en el cas de que les coses no vagen bé, estiga al costat per a rescatar-los com a l'Hospital de la Ribera o les autopistes de peatge d'accés a Madrid.

En este cas, l'administració s'està cobrint les esquenes per a resituar als professors de centres concertats, la major part d'ells enxufats, tots cobrant del sector públic però treballant i adoctrinant per a una empresa privada, en el cas de que la baixa natalitat o la previsible emigració que va a patir el nostre país per la crisi econòmica l'obligue a anar llevant concerts.

Si tan  bona és l'empresa privada, que ho siga sempre, no només quan els interesse a ells.

divendres, 22 de febrer del 2013

Perqué no he votat (encara) Compromís

Si heu llegit alguna cosa del meu weblog (per molt abandonat que el tinga últimament, la xiqueta i el treball manen) haureu deduït que sóc una persona a grans trets es podria definir com a progressista. Sóc un ferm defensor dels servicis públics i estic a favor de que l'estat utilitze els seus recursos per a ajudar als sectors més desfavorits de la societat a millorar la seua situació fins que ja no ho necessiten. A més em considere valencià abans que altres opcions i n'estic orgullós per molt que els nostres dirigents siguen uns impresentables. No obstant això no he votat mai una coalició política com Compromís que es definix com a valencianista i d'esquerres, perqué?

El motiu no és el seu posicionament ideològic, massa esquerrà per al meu gust ja que tot i el que he dit també crec en la responsabilitat que tenim tots sobre els nostres actes i que no sempre ha d'estar el pare-estat per a solucionar-ho tot. Malgrat estes diferències no tindria problemes en votar-los ja que els plantejaments que menys m'agraden solen ser els més difícils d'implantar (per no dir utòpics) i que normalment tampoc compartix el PSOE, partit amb qui ara haurien de pactar si o si per a arribar al poder i que, per tant, segurament serien bandejats en les negociacions.

No, el que m'impossibilita votar per Compromís és la seua indefinició respecte al tema nacional. Tot i que els estatuts del Bloc diuen literalment que el seu objectiu al respecte és l’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història i que als d'Iniciativa no diu res al respecte però deixa clar que és un partit polític l'àmbit d'actuació del qual és autonòmic i correspon al territori de la Comunitat Autònoma Valenciana en el cas del Bloc no es pot oblidar d'on venen. Són hereus de la fusteriana Unitat del Poble Valencià que després d'acumular tants fracassos com eleccions a les que es presentà decidí refundar-se deixant de banda els seus postulats originals i presentar una nova cara a la societat valenciana que li havia donat l'esquena durant tants anys. El problema és que molts dels seus dirigents  i militants pareix que no s'hagen enterat i continuen comportant-se com si encara estigueren a l'UPV, el que dóna a pensar que el canvi en els seus postulats ha sigut causat més que per convicció per càlculs electoralistes.


Tot açò ver per la proposició de llei que han presentat al congrés dels diputats Amaiur, BNG i ERC pr a que es reconega i regule el dret d'autodeterminació de les nacions de l'estat, que ells han determinat que són Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans. No vaig a entrar en la proposta, per molt mal que em parega que tres partits que no obtingueren representació a casa nostra es creguen amb la capacitat de decidir el nostre futur (aclaració per als picallosos, no em val que pose que l'autodeterminació hauria de ser acceptada pel parlament valencià ja que segons ells, el nostre dret d'autodeterminació està limitat a ser part d'Espanya o de Catalunya, no tenint dret a ser simplement valencians).



El problema és que el diputat suposadament valencianista que hi ha al congrés, Joan Baldoví, ha declarat per twiter que recolzaria la moció sense dubtar-ho. No se si ho haurà dit per convicció personal, per tant no se que fa militant a un partit que no compartix les seues idees, per error (tesi que defén el seu partit per inverosimil que parega) o per por. Por a enfadar a ERC o por a perdre vots en favor d'ells ja que no s'ha de negar que una part important del seu electorat encara defensa les antigues tesis i que els vota com a l'opció menys mala i vot útil (al menys més útil que votar ERC al País Valencià). El que no hauria d'oblidar són que els vots que aconseguiren a les darreres autonòmiques que els permeteren superar la barrera del cinc per cent no provenen del seu calador tradicional de vots i que amb actuacions com estes els poden perdre. No crec que calga remarcar que si obtingueren més percentatge de vots a la capital que a la resta del país no fou per simpatia amb els Països Catalans.



Per sort per a Compromís, el particular tarannà democràtic del PP ha impedit tramitar la iniciativa al congrés, permetent a Baldoví fugir de la seua errada i evitant que es pronuncie. Però no serà l'última situació d'este estil que haurà d'afrontar i espere que a la pròxima es definixen definitivament.



I puc afegir que si ho fan d'acord als seus estatuts podran comptar amb un nou vot, el meu.