Jo sóc un d'eixos milers de professors que se sumaren la convocatòria de vaga general a l'educació el passat nou de maig. Pel fet d'exercir el meu dret de vaga (tant per defensar l'ensenyament públic com les meues condicions de treball) he sigut titllat d'irresponsable per la consellera d'Educació, María José Català. El que em pregunte és que si jo sóc irresponsable per fer perdre un dia de classe als meus alumnes que serà la consellera que els ha fet perdre enguany un més sencer? Després de quatre anys de vacants gràcies a les retallades, inexistents per a la consellera, estic tornant a cobrir substitucions. Em vaig incorporar al meu lloc de treball el dia vint-i-tres d'octubre per a cobrir una baixa per maternitat. La companya a la que estic substituint havia donat a llum el dia u d'octubre i a més a més portava dos setmanes de baixa mèdica, fet que provocà que quan començaren les classes el catorze de setembre ja estiguera de baixa. Açò suposa que els meus alumnes estigueren més d'un mes sense professor que és molt més que un dia, per tant si la consellera d'educació té raó, ella és molt més irresponsable que jo. Però es que ací no s'acaba tot ja que l'any passat vaig ser pare i durant les dos setmanes de permís de paternitat i una setmanes de baixa de maternitat no van enviar cap company per a substituir-me, fet que fa que la senyora María José Català torne a ser una irresponsanble. I per si fora poc fa dos cursos vaig tindre problemes de lligaments a un turmell que em provocaren estar quasi dos mesos de baixa en els que curiosament tampoc enviaren cap substitut. En aquell cas l'irresponsable va ser el conseller d'infaust record Alejandro Font de Mora.
Per no estendre'm molt, crec que ha quedat clar que a qui no l'importa res l'educació dels jovens valencians no és a mi ni als professors que fem vaga, ja que estem disposats a perdre un dia del nostre minvat sou per a defensar-la, sinó als consellers d'educació per a qui tant els professors com els alumnes som simples números que es poden utilitzar per a fer demagògia i estalviar diners.