Com supose sabreu el dia de l'arbre a la Comunitat Valenciana és el 31 de gener. La meua idea era anar a la celebració que fan al meu poble pe a que la meua filla plantara un dels arbres y que li posaren el seu nom, però amb el que no comptava és que les xiquetes de menys de dos anys són totalment imprevisibles. De manera que després de més d'un any despertant-se tots els dissabtes a les huit del matí ella va decidir dormir més que mai eixe dia (be, també ajudà que ens passarem de quatre a sis bambant tots per casa) i es despertà quasi a les onze així que no ens donà temps a participar en els actes oficials.
Però no hi ha cap problema jo tinc al cap un projecte més important; la meua família té unes terres a la serra Calderona que es cremaren en un incendi a començament dels anys noranta i com pel seu difícil accés ja portaven uns anys sense ser conreades, el seu estat actual es de total abandó. Les oliveres i garroferes rebrotaren, però al ser arbres empeltats, els nous arbres són bords i no aprofiten per a fer oli. A més les nostres possessions pugem fins al cim de la muntanya, on mai s'hi va conrear res. Doncs be, després d'informar-me en profunditat a repoblación autóctona he decidit començar a repoblar les nostres terres amb espècies autòctones. Per ara no sóc molt ambiciós i m'he centrat a espècies de fàcil reproducció i ampla difusió com pi carrasco, pi pinyoner, carrasca, alborcer i ja que estan a prop de la serra d'Espadà unes sureres. Al començament tenia els meus dubtes ja que no confiava en que anara be la cosa, però els primers pins començaren a brotar només un més després d'haver plantat la llavor i poquet a poquet i amb l'arribada del bon temps els meus planters s'anaren omplint d'arbrets.
Carrasca i pi carrasco |
Si no passa res, la pròxima tardor, en l'època de pluges aniré amb tota la família (dóna, xiqueta, nebots i germans) a plantar els arbrets i agafar llavors per a la següent tanda. I com espere que l'experiència siga positiva, es convertisca en una tradició anual i a més que la varietat d'arbres a plantar siga major incloent-hi espècies menys comunes com l'atzeroler (del que ja tinc localitzat un exemplar), aurons o aranyoners.
Però esta no és la única possibilitat que tenim per a plantar un arbre. Si no disposem d'un terreny per a repoblar, d'espai en casa per als planters o simplement no tenim temps per a fer-ho podem confiar en que altres ho facen per nosaltres. En el meu cas vaig a fer-me soci de Fundem, una fundació valenciana que es dedica segons les seues pròpies paraules a la conservació, la recuperació i el maneig del patrimoni cultural i natural mitjançant l'adquisició, l'estudi i la gestió de terrenys, paratges, jardins i llocs que destaquen pel seu valor en relació amb la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes naturals. Que traduït significa que amb els diners dels donants compren terrenys que repoblen amb espècies autòctones. Actualment disposen d'un jardí mediterrani a Pedreguer i d'una finca de 240 hectàrees a Fredes. La quota de soci es pot desgravar a la declaració de la renda, així que tot són avantatges.
Ja per últim, estos dies s'ha declarat un incendi forestal al terme de Sogorb. Els meus terrenys no s'han vist afectats, encara que estan prop del foc (de fet per a anar-hi s'ha de passar per la zona cremada) i encara que els danys no han sigut catastròfics (després de les 45.000 hectàrees cremades fa dos estius als incendis de Cortes i Andilla 200 ens pareixen poques) podia haver sigut molt greu ja que ha sigut a la zona d'afecció del parc natural de la Serra Calderona. Això si, casualment ha sigut a la zona que l'ajuntament de Sogorb volia desafectar per a convertir les conreus tradicionals de secà en regadiu a degoteig, però pareix que no hi ha cap mà negra darrere ja que ha sigut ocasionat per la crema de restes de poda per part d'un llaurador d'avançada edat.