dilluns, 25 de març del 2013

Les mentides de les xifres del dèficit

Fa uns dies el  ministeri d'hisenda  publicà les dades dels dèficits de les comunitats autònomes al 2012. Per a variar, la Comunitat Valenciana està a la cua presentant la xifra més alta de totes, un 3'45% del PIB quan l'objectiu marcat pel govern central era un 1'5%. Com era previsible, estes dades han servit per a desacreditar més encara el nostre govern no sense raó. El govern del PP a casa nostra ha seguit un model dilapidador de recursos, més efectista que efectiu i que només ens ha portat a la ruïna en la que estem ara. A més ha servit per a que alguns polítics feren declaracions triomfalistes sobre les bondats de la seua gestió. I tenen raó en fer-les. Al cap i a la fi, el dèficit d'Extremadura s'ha situat més de mig punt per baix de l'objectiu marcat pel govern central. A més a més ha baixat d'un 4'59% el 2011, sense dubte com diu el seu president, un esforç extraordinari. O no?

Gràcies a un magnífic article de Juan Carlos Ferriol a Las Provincias sabem que l'estat va transferir a la nostra comunitat 7.815 milions d'euros per a cobrir les despeses d'educació i sanitat, una quantitat gens menyspreable que no obstant no arribà a cobrir els 9.682 milions que ens gastarem en eixes mateixes partides. Davant d'estes xifres, el més fàcil és culpar a Fabra, Camps, Català i companyia, ja que la seua mala gestió està fora de dubte. Però resulta que la despesa en educació i sanitat al nostre país no és molt elevada. De fet no arriba a la mitjana espanyola; en concret a l'educació els valencians destinem 827 euros per habitant (prop de la mitjana estatal) i a sanitat 1.074 euros per habitant, només per damunt de les Balears. Amb estes xifres es fa clar quin és el problema real dels comptes de la generalitat: si tenim una sanitat i educació pitjors que la mitjana espanyola i encara així són millors que el que es podria fer amb els diners que ens transferix l'estat central és obvi que el govern central ha propiciat la situació de fallida econòmica de la generalitat valenciana, transferint sistematicament menys diners als valencians que els necessaris per a tindre uns servicis bàsics decents. De fet, en són insuficients per a tindre inclús una sanitat i educació pitjors que la mitjana. Però és que a més, la situació en la resta de servicis prestats per la generalitat és mes sagnant encara ja que gastem un 45% menys que la resta de l'estat.

L'explicació és molt fàcil: tot açò es causat per la mala financiació que rebem els valencians per part del govern central que és vora un 10% inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. Com es pot vore al magnífic estudi de l'Associació Valenciana d'Empresaris no només estem marginats en la financiació sinó que al gastar menys que la mitjana sinó que és un fet conegut des de fa vora trenta anys i que com no tenim cap pes polític a Madrid, les revisions que s'han fet del sistema de financiació no han millorat la situació. Una manera molt gràfica de entendro-ho és amb esta presentació creada al projecte Claustre Obert pel catedràtic d'economia de l'Universitat de València Francisco Pérez, membre de Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.


Com a resum fàcil de tot l'exposat anem fer un supòsit pràctic. Extremadura comptà amb uns transferències l'any 2012 de 2.768 euros per habitant mentre que la Comunitat Valenciana en rebé 2.250 el que fa 518 euros de diferència. Si aplicarem eixes xifres a la població valenciana  de 5.117.190 habitants suposaria un total de 2.650.704.420 euros  més d'ingressos mentre que aplicant les xifres valencianes als 1.108.130 extremenys significaria 574.011.340 d'euros menys per al govern extremeny. El PIB valencià és  de 101.111.000.000 euros (poc més de cent mil milions d'euros) per tant els nous ingressos serien de vora un 2'6% el PIB i en el cas d'Extremadura amb un PIB de 17.334.000.000 euros perdrien un total del 3% del PIB. Amb estes xifres el dèficit valencià de l'any passat s'haguera situat a un 0'85% del PIB, el millor resultat de totes les autonomies i l'extremeny vora el quatre per cent, el pitjor resultat de totes les autonomies. No estaria mal el canvi, no?

Però a més, la situació fa més mal perquè la Generalitat ha tingut que demanar al Fons de Liquiditat Autonòmica 4.500 milions d'euros per a atendre pagaments que haurà de tornar amb interessos. El problema és que hem sigut objecte de burla i escarni per ser els primers en utilitzar-ho (després ho han demanat altres huit comunitats més) quan amb una financiació justa no ho hauríem d'haver necessitat mai. I per a solucionar-ho, l'única idea del nostre president és demanar un objectiu de dèficit diferent per a cada autonomia en lloc de exigir un finançament just; un clar exemple de defensa dels nostres interessos.

Com ja he dit, els gestors de la generalitat valenciana són uns incompetents. Han equivocat durant anys les inversions, prioritzant els grans esdeveniments  sobre els servicis socials quan estos últims eren encara millorables. D'esta manera s'expliquen vora 2.000 milions del deute de quasi 30.000 que patim si sumem ciutats de les ciències, de la llum, fòrmules u, terres mítiques, etc. I els altres 28.000 milions de qui són culpa? La resposta és senzilla, d'ells també, encara que en esta ocasió no per acció sinó per omissió. Per qué durant dècades hem estat infrafinanciats, amb governs estatals del PP i del PSOE i ací només han obert la boca quan el govern central era d'un color diferent al seu i podien traure rèdits electorals. Perquè acceptaven submisament tots els pressupostos sense dir res per a no molestar als seus amos als carrers Génova i Ferraz. Per qué en tot este temps s'han fet modificacions al sistema de finançament autonòmic ad-hoc per a millorar la situació d'algunes autonomies i han permès que la nostra continuara al furgó de cua. Per qué com sempre han preferit ofrenar noves glòries a Espanya que defendre la seua terra. En definitiva, per qué no han sigut uns bons gestors, ens han afonat, han permès que ens afonaren i a més ens tiraren les culpes.

Per això, perqué estic fart de que em furten continuament, es burlen de mi per no gastar be els poquets diners que em donen i que finalment em tornen una part del que és meu però pagant interessos estic tant content per la iniciativa l'Or dels valencians de l'Ullal Cultural que hi he participat fent una donació. Crec que són necessàries iniciatives com estes, sense filiació política que intenten obrir els ulls als valencians que passen de la política o que simplement seguixen a la manada votant PPSOE sense plantejar-se res més.



dijous, 14 de març del 2013

María José Català, mentirosa una altra vegada.

Si, pareix que tornem darrere en el temps, però per desgràcia l'actualitat mana. I l'actualitat és el nou intent de Conselleria de destruir l'ensenyament públic. En lloc de fer la seua faena (que en tenen molta) per a intentar millorar la qualitat del sistema educatiu públic valencià, la consellera, com una xiqueta menuda es dedica a venjar-se d'un col · lectiu que li ha eixit replicador i que no va a deixar que es xafen els seus drets sense queixar-se.

La nova ordre de rebaremació de les borses de treball és simplement una manera de castigar als professors que no han sigut bons i que tinguérem la decència de queixar-se de la política de conselleria fent vaga, manifestacions i acampades a la porta del Prop. Com li hem molestat la consellera demostra la seua falta de tarannà democràtic imposant una norma que pot expulsar de la borsa de treball a molts d'estos interins molestos.

A més com és una covard incapaç d'admetre les consequències de les seues decisions intenta utilitzar els mitjans de comunicació mentin per a justificar-se. Ara resulta que si hi ha 5.000 interins amb servicis prestats que han treballat altres anys però que enguany no ho estan fent és per culpa dels interins que si que estan treballant; en concret dels 3.300 que no han aprovat oposicions. Clar que si, amb dos collons! Que hi hagen menys interins treballant ara que mai no té res a vore que fa tres anys s'eliminaren desdobles, reforços i compensatòries, o que enguany s'haja augmentat dos hores la jornada lectiva o les ràtios un 20% per cent, que va! tota la culpa és dels interins que estan treballant, ella no té res a vore! Es pot tindre la cara dura, es pot voler destruir l'ensenyament públic per a afavorir el concertat, però el que no és admissible es tindre un polític que mentisca sistemàticament al poble que li ha votat. A un país civilitzat açò suposaria com a mínim una dimissió però ja sabem que a Españistán no dimiteix ni el Papa. Però es que té la cara tan dura per a fer declaracions dient que és una mesura dura però necessària com si no li importara una merda el futur laboral de les més de 3.000 persones de les que es vol desfer i no estiguera donant bots d'alegria per l'ocurrència que ha tingut.

El problema de tot açò és que hi ha molta gent que ho justifica. Començant pels interins que han aprovat una oposició perquè saben que van a pujar alguns llocs en les borses de treball, cosa que en la situació actual pot suposar treballar en lloc de no fer-ho. A més molta gent que no coneix este món veu com el més normal que els que traguen més nota treballen abans, però el que no saben és que açò inestabilitza molt la vida d'un interí i a la llarga acaba perjudicant al sistema educatiu. Perquè parlem que en educació, abans de les retallades hi havia al voltant d'un 20% d'interins. Este percentatge el fomentava Conselleria, que ens ha utilitzat perquè eixíem més barats ja que no cobrem sexennis i triennis des de fa a soles quatre anys, convocant sistemàticament menys places a les oposicions de les necessàries, fet que ha fet que molts hagem suspès sense merèixer-lo.

El que fa inacceptable esta norma és el fet que conselleria impose la seua opinió trencant un acord que ha funcionat correctament des de final dels huitanta i que estava signat fins al 2015. A més mai ha tingut voluntat de negociar dient sempre que si no s'acceptava la seua proposta l'aprovaria igualment. Tot açò fa que quede clar que el seu objectiu és acabar imposant un sistema com el de Madrid on el resultat de l'ultima oposició puntua huit punts, l'experiència laboral fins a un i mig (a raó de 0'3 per any) i els idiomes 0'5. Amb este sistema el que es busca és una precarització total de l'interí obligant-lo a estar sempre estudiant per a mantindre el seu lloc de treball (en lloc de preparar-se les classes, així es millora la qualitat de l'educació) competint amb desavantatge amb la gent que no estiga treballant que té més temps i substituint tots els anys una bona quantitat de la plantilla (una altra mesura que afavorix la qualitat, canviar de treballadors continuament).

En definitiva és una mesura que només vol dividir al col·lectiu de professors interins per a que deixen de queixar-se, que busca una justificació populista i absurda (perquè no demanen als professors de l'ensenyament concertat que també cobren de conselleria aprovar una prova objectiva per a millorar la qualitat de l'educació) i finalment que intenta estalviar diners a costa del que siga.

Inacceptable.