Reflexions sobre el tancament de RTVV

El dissabte passat durant la manifestació en contra del tancament de RTVV vaig ser increpat per un amable senyor a l'entrada de de l'avinguda Federico Soto que molt educadament ens va dir a tots els manifestants que érem idiotes perquè RTVV tenia molts traballadors, que eren uns caradures i que vivien dels nostres impostos. Davant d'açò m'agradaria fer unes aclaracions:

1. La manifestació del dissabte fou convocada pel tancament de RTVV decretat de manera unilateral  pel consell. Fa més d'un any, quan es va aprovar l'ERO de Canal9 ningú més que els treballadors de l'ens públic va eixir al carrer perqué quasi tots enteníem que la plantilla estava sobredimensionada i que s'havia de fer una reestructuració.
2. El culpable del  sobredimensionament de la plantilla no és un altre que el govern del PP. L'any 1995, quan arribaren al govern de la generalitat, RTVV comptava amb una plantilla de 653 treballadors. Sota el seu mandat van augmentar la plantilla nomenant treballadors afins (enxufats) fins a més de 1800 treballadors. Per tant s'han d'exigir responsabilitats polítiques al PP, partit que ha governat en la Comunitat Valenciana els últims 18 anys i que ha fet i desfet segons la seua conveniència a RTVV.
3. El sobredimensionament de la plantilla és una de les causes del deute de RTVV, però no n'és la més important. L'any 2009 RTVV declarà unes pèrdues de 278 milions d'euros mentre que les despeses salarials totalitzaren 81'3 milions de manera que encara que la plantilla haguera sigut un terç inferior les pèrdues encara hagueren superat els 200 milions d'euros.
4. Esta inassumible quantitat de pèrdues son conseqüència directa de la mala, per no dir negligent i delictiva gestió dels diversos directors generals nomenats pel PP. L'operació que va generar la major part del deute fou la compra de drets televisius d'equips de futbol valencians. En este tema es gastaren 460 milions d'euros però nomes s'ingressaren 224'7 amb la posterior revenda dels drets, generant un forat de 234'8 milions d'euros. També s'han d'incloure en este apartat els generosos contractes amb productores amigues com la comprar per 600.000 euros de tres documentals ja emesos a Intereconomía per l'aleshores director d'antena Fernando Quintela, acabadet de fitxar d'Intereconomía. O el vergonyós programa DBT on la periodista Isabel Duran, a qui el mateix Francisco Camps va agraïr que s'enfrontara al sastre del cas Gürtel cobrava 3000 euros per programa més 1000 de cada tertulià vinguts expressament de Madrid i que eren replegats al seu hotel per la mateixa delegada de govern. Per no parlar dels contractes amb la trama de la Gürtel durant la visita del papa a València que han fet que la policia registre la seu de RTVV buscant documentació.
5. Encara que el consell pot tancar RTVV, les formes utilitzades no són les pròpies d'un estat democràtic. El decret-llei no ha de ser l'única manera de governar i la publicació de tres edicions del DOGV la mateixa vesprada no és símptoma de qualitat democràtica. Per eixos motius és previsible que alguns dels recursos presentats per l'oposició prospere. Per a una anàlisi més detallada al respecte recomane esta entrada de la paella rusa.
6. Evidentment RTVV no és un model de televisió pública i per això no estem demanant que tornen els temps de la manipulació informativa; ni tampoc la televisió assambleària de hui. Simplement si es tanca RTVV i es crea una nova televisió en règim de concessió a una empresa privada haurem perdut per a sempre la possibilitat de tindre una televisió pública com toca: imparcial, de qualitat, en valencià i que represente la veu dels valencians tant mostrant la seua cultura, com les seues festes, el seu oratge o les seues reivindicacions.
7. No ens enganyen, diuen que ho fan perqué preferixen gastar diners en contruïr escoles i hospitals que en RTVV, però està més que clar que no volen fer ni una cosa ni l'altra. Este govern és el mateix que porta quatre anys acomiadant professors, el que ha sigut incapaç d'obrir l'hospital de Llíria i el que esta mateixa setmana ha promés les escoles de Montserrat i Pinedo però no ha consignat ni un euro per la seua construcció. Està més que clar quin és el seu compromís amb l'educació i sanitat pública.
8. I el que és més incoherent de tot, només estem demanant al govern del PP que complisca el seu programa electoral en el que es comprometia a potenciar Canal 9 fent-ho a més des de el consens.

   

   Parafrasejant els Beatles, governar es allò que et passa mentre estas ocupat ignorant el teu programa electoral

Les mentides de les xifres del dèficit

Fa uns dies el  ministeri d'hisenda  publicà les dades dels dèficits de les comunitats autònomes al 2012. Per a variar, la Comunitat Valenciana està a la cua presentant la xifra més alta de totes, un 3'45% del PIB quan l'objectiu marcat pel govern central era un 1'5%. Com era previsible, estes dades han servit per a desacreditar més encara el nostre govern no sense raó. El govern del PP a casa nostra ha seguit un model dilapidador de recursos, més efectista que efectiu i que només ens ha portat a la ruïna en la que estem ara. A més ha servit per a que alguns polítics feren declaracions triomfalistes sobre les bondats de la seua gestió. I tenen raó en fer-les. Al cap i a la fi, el dèficit d'Extremadura s'ha situat més de mig punt per baix de l'objectiu marcat pel govern central. A més a més ha baixat d'un 4'59% el 2011, sense dubte com diu el seu president, un esforç extraordinari. O no?

Gràcies a un magnífic article de Juan Carlos Ferriol a Las Provincias sabem que l'estat va transferir a la nostra comunitat 7.815 milions d'euros per a cobrir les despeses d'educació i sanitat, una quantitat gens menyspreable que no obstant no arribà a cobrir els 9.682 milions que ens gastarem en eixes mateixes partides. Davant d'estes xifres, el més fàcil és culpar a Fabra, Camps, Català i companyia, ja que la seua mala gestió està fora de dubte. Però resulta que la despesa en educació i sanitat al nostre país no és molt elevada. De fet no arriba a la mitjana espanyola; en concret a l'educació els valencians destinem 827 euros per habitant (prop de la mitjana estatal) i a sanitat 1.074 euros per habitant, només per damunt de les Balears. Amb estes xifres es fa clar quin és el problema real dels comptes de la generalitat: si tenim una sanitat i educació pitjors que la mitjana espanyola i encara així són millors que el que es podria fer amb els diners que ens transferix l'estat central és obvi que el govern central ha propiciat la situació de fallida econòmica de la generalitat valenciana, transferint sistematicament menys diners als valencians que els necessaris per a tindre uns servicis bàsics decents. De fet, en són insuficients per a tindre inclús una sanitat i educació pitjors que la mitjana. Però és que a més, la situació en la resta de servicis prestats per la generalitat és mes sagnant encara ja que gastem un 45% menys que la resta de l'estat.

L'explicació és molt fàcil: tot açò es causat per la mala financiació que rebem els valencians per part del govern central que és vora un 10% inferior a la mitjana de la resta de comunitats autònomes. Com es pot vore al magnífic estudi de l'Associació Valenciana d'Empresaris no només estem marginats en la financiació sinó que al gastar menys que la mitjana sinó que és un fet conegut des de fa vora trenta anys i que com no tenim cap pes polític a Madrid, les revisions que s'han fet del sistema de financiació no han millorat la situació. Una manera molt gràfica de entendro-ho és amb esta presentació creada al projecte Claustre Obert pel catedràtic d'economia de l'Universitat de València Francisco Pérez, membre de Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.

La financiació pública de la Comunitat Valenciana i les seues conseqüències econòmiques (versió juny 2012) from Francisco Pérez, catedràtic d'economia de l'Universitat de València i membre del Ivie

Com a resum fàcil de tot l'exposat anem fer un supòsit pràctic. Extremadura comptà amb uns transferències l'any 2012 de 2.768 euros per habitant mentre que la Comunitat Valenciana en rebé 2.250 el que fa 518 euros de diferència. Si aplicarem eixes xifres a la població valenciana  de 5.117.190 habitants suposaria un total de 2.650.704.420 euros  més d'ingressos mentre que aplicant les xifres valencianes als 1.108.130 extremenys significaria 574.011.340 d'euros menys per al govern extremeny. El PIB valencià és  de 101.111.000.000 euros (poc més de cent mil milions d'euros) per tant els nous ingressos serien de vora un 2'6% el PIB i en el cas d'Extremadura amb un PIB de 17.334.000.000 euros perdrien un total del 3% del PIB. Amb estes xifres el dèficit valencià de l'any passat s'haguera situat a un 0'85% del PIB, el millor resultat de totes les autonomies i l'extremeny vora el quatre per cent, el pitjor resultat de totes les autonomies. No estaria mal el canvi, no?

Però a més, la situació fa més mal perquè la Generalitat ha tingut que demanar al Fons de Liquiditat Autonòmica 4.500 milions d'euros per a atendre pagaments que haurà de tornar amb interessos. El problema és que hem sigut objecte de burla i escarni per ser els primers en utilitzar-ho (després ho han demanat altres huit comunitats més) quan amb una financiació justa no ho hauríem d'haver necessitat mai. I per a solucionar-ho, l'única idea del nostre president és demanar un objectiu de dèficit diferent per a cada autonomia en lloc de exigir un finançament just; un clar exemple de defensa dels nostres interessos.

Com ja he dit, els gestors de la generalitat valenciana són uns incompetents. Han equivocat durant anys les inversions, prioritzant els grans esdeveniments  sobre els servicis socials quan estos últims eren encara millorables. D'esta manera s'expliquen vora 2.000 milions del deute de quasi 30.000 que patim si sumem ciutats de les ciències, de la llum, fòrmules u, terres mítiques, etc. I els altres 28.000 milions de qui són culpa? La resposta és senzilla, d'ells també, encara que en esta ocasió no per acció sinó per omissió. Per qué durant dècades hem estat infrafinanciats, amb governs estatals del PP i del PSOE i ací només han obert la boca quan el govern central era d'un color diferent al seu i podien traure rèdits electorals. Perquè acceptaven submisament tots els pressupostos sense dir res per a no molestar als seus amos als carrers Génova i Ferraz. Per qué en tot este temps s'han fet modificacions al sistema de finançament autonòmic ad-hoc per a millorar la situació d'algunes autonomies i han permès que la nostra continuara al furgó de cua. Per qué com sempre han preferit ofrenar noves glòries a Espanya que defendre la seua terra. En definitiva, per qué no han sigut uns bons gestors, ens han afonat, han permès que ens afonaren i a més ens tiraren les culpes.

Per això, perqué estic fart de que em furten continuament, es burlen de mi per no gastar be els poquets diners que em donen i que finalment em tornen una part del que és meu però pagant interessos estic tant content per la iniciativa l'Or dels valencians de l'Ullal Cultural que hi he participat fent una donació. Crec que són necessàries iniciatives com estes, sense filiació política que intenten obrir els ulls als valencians que passen de la política o que simplement seguixen a la manada votant PPSOE sense plantejar-se res més.