Qui es l'irresponsable?

Jo sóc un d'eixos milers de professors que se sumaren la convocatòria de vaga general a l'educació el passat nou de maig. Pel fet d'exercir el meu dret de vaga (tant per defensar l'ensenyament públic com les meues condicions de treball) he sigut titllat d'irresponsable per la consellera d'Educació, María José Català. El que em pregunte és que si jo sóc irresponsable per fer perdre un dia de classe als meus alumnes que serà la consellera que els ha fet perdre enguany un més sencer? Després de quatre anys de vacants gràcies a les retallades, inexistents per a la consellera, estic tornant a cobrir substitucions. Em vaig incorporar al meu lloc de treball el dia vint-i-tres d'octubre per a cobrir una baixa per maternitat. La companya a la que estic substituint havia donat a llum el dia u d'octubre i a més a més portava dos setmanes de baixa mèdica, fet que provocà que quan començaren les classes el catorze de setembre ja estiguera de baixa. Açò suposa que els meus alumnes estigueren més d'un mes sense professor que és molt més que un dia, per tant si la consellera d'educació té raó, ella és molt més irresponsable que jo. Però es que ací no s'acaba tot ja que l'any passat vaig ser pare i durant les dos setmanes de permís de paternitat i una setmanes de baixa de maternitat no van enviar cap company per a substituir-me, fet que fa que la senyora María José Català torne a ser una irresponsanble. I per si fora poc fa dos cursos vaig tindre problemes de lligaments a un turmell que em provocaren estar quasi dos mesos de baixa en els que curiosament tampoc enviaren cap substitut. En aquell cas l'irresponsable va ser el conseller d'infaust record Alejandro Font de Mora.

Per no estendre'm molt, crec que ha quedat clar que a qui no l'importa res l'educació dels jovens valencians no és a mi ni als professors que fem vaga, ja que estem disposats a perdre un dia del nostre minvat sou per a defensar-la, sinó als consellers d'educació per a qui tant els professors com els alumnes som simples números que es poden utilitzar per a fer demagògia i estalviar diners.

María José Català, mentirosa una altra vegada.

Si, pareix que tornem darrere en el temps, però per desgràcia l'actualitat mana. I l'actualitat és el nou intent de Conselleria de destruir l'ensenyament públic. En lloc de fer la seua faena (que en tenen molta) per a intentar millorar la qualitat del sistema educatiu públic valencià, la consellera, com una xiqueta menuda es dedica a venjar-se d'un col · lectiu que li ha eixit replicador i que no va a deixar que es xafen els seus drets sense queixar-se.

La nova ordre de rebaremació de les borses de treball és simplement una manera de castigar als professors que no han sigut bons i que tinguérem la decència de queixar-se de la política de conselleria fent vaga, manifestacions i acampades a la porta del Prop. Com li hem molestat la consellera demostra la seua falta de tarannà democràtic imposant una norma que pot expulsar de la borsa de treball a molts d'estos interins molestos.

A més com és una covard incapaç d'admetre les consequències de les seues decisions intenta utilitzar els mitjans de comunicació mentin per a justificar-se. Ara resulta que si hi ha 5.000 interins amb servicis prestats que han treballat altres anys però que enguany no ho estan fent és per culpa dels interins que si que estan treballant; en concret dels 3.300 que no han aprovat oposicions. Clar que si, amb dos collons! Que hi hagen menys interins treballant ara que mai no té res a vore que fa tres anys s'eliminaren desdobles, reforços i compensatòries, o que enguany s'haja augmentat dos hores la jornada lectiva o les ràtios un 20% per cent, que va! tota la culpa és dels interins que estan treballant, ella no té res a vore! Es pot tindre la cara dura, es pot voler destruir l'ensenyament públic per a afavorir el concertat, però el que no és admissible es tindre un polític que mentisca sistemàticament al poble que li ha votat. A un país civilitzat açò suposaria com a mínim una dimissió però ja sabem que a Españistán no dimiteix ni el Papa. Però es que té la cara tan dura per a fer declaracions dient que és una mesura dura però necessària com si no li importara una merda el futur laboral de les més de 3.000 persones de les que es vol desfer i no estiguera donant bots d'alegria per l'ocurrència que ha tingut.

El problema de tot açò és que hi ha molta gent que ho justifica. Començant pels interins que han aprovat una oposició perquè saben que van a pujar alguns llocs en les borses de treball, cosa que en la situació actual pot suposar treballar en lloc de no fer-ho. A més molta gent que no coneix este món veu com el més normal que els que traguen més nota treballen abans, però el que no saben és que açò inestabilitza molt la vida d'un interí i a la llarga acaba perjudicant al sistema educatiu. Perquè parlem que en educació, abans de les retallades hi havia al voltant d'un 20% d'interins. Este percentatge el fomentava Conselleria, que ens ha utilitzat perquè eixíem més barats ja que no cobrem sexennis i triennis des de fa a soles quatre anys, convocant sistemàticament menys places a les oposicions de les necessàries, fet que ha fet que molts hagem suspès sense merèixer-lo.

El que fa inacceptable esta norma és el fet que conselleria impose la seua opinió trencant un acord que ha funcionat correctament des de final dels huitanta i que estava signat fins al 2015. A més mai ha tingut voluntat de negociar dient sempre que si no s'acceptava la seua proposta l'aprovaria igualment. Tot açò fa que quede clar que el seu objectiu és acabar imposant un sistema com el de Madrid on el resultat de l'ultima oposició puntua huit punts, l'experiència laboral fins a un i mig (a raó de 0'3 per any) i els idiomes 0'5. Amb este sistema el que es busca és una precarització total de l'interí obligant-lo a estar sempre estudiant per a mantindre el seu lloc de treball (en lloc de preparar-se les classes, així es millora la qualitat de l'educació) competint amb desavantatge amb la gent que no estiga treballant que té més temps i substituint tots els anys una bona quantitat de la plantilla (una altra mesura que afavorix la qualitat, canviar de treballadors continuament).

En definitiva és una mesura que només vol dividir al col·lectiu de professors interins per a que deixen de queixar-se, que busca una justificació populista i absurda (perquè no demanen als professors de l'ensenyament concertat que també cobren de conselleria aprovar una prova objectiva per a millorar la qualitat de l'educació) i finalment que intenta estalviar diners a costa del que siga.

Inacceptable.

Després de la vaga

Com sempre en totes les vagues fer valoracions és prou difícil, almenys si les fem basant-nos en el seguiment que han tingut. Això passa perquè les xifres de participants de les vagues o manifestacions són radicalment diferents segons qui les proporcione. Per als organitzadors són sempre un èxit mentre que per als governs són invariablement un fracàs. Esta setmana per a variar, ens han oferit unes dades molt diferents. Conselleria situa el seguiment de la vaga en el vint-i-sis per cent mentre que els sindicats ho eleven fins al seixanta-cinc per cent. No em crec cap de les dos xifres.

Jo treballe a un institut de Torrevella, on començaren les mobilitzacions en contra de les retallades a començament de curs. A més a més, el Baix Segura està ple d'interins, que hi són els més afectats, en concret al meu centre serem al voltant d'un seixanta per cent d'interins. I no obstant això el seguiment de la vaga no ha sigut tot el majoritari que ho esperava. De seixanta-nou professors, el primer dia feren vaga trenta-dos, el segon vint-i-cinc i ahir trenta-nou. Això fa en el millors dels casos un cinquanta-sis per cent de seguiment. Per la vesprada aní a la manifestació d'Alacant i encara que hi havia molta gent no em pareix que en fóra tanta per a ser tota la província ni que els vianants estigueren ni molt preocupats ni molt interessats en ella.

La veritat és que esperava més, molt més. S'estem jugant molt, no són només unes retallades més, és un canvi de sistema. Els professors ja hem demostrat que entenem que estem en crisis i que hem de fer un esforç, per això no ens queixarem quan ens baixaren el sou fa dos anys, ni quan eliminaren els desdobles i garanties i des de el decret de mesures urgents de gener en que ens tornaven a baixar el sou i ens acomiadaven en juny ha costat vora quatre mesos posar-se d'acord per a fer vaga. Per això té tanta importància estes jornades de vaga ja que s'han fet perquè hi ha motius de sobra. En educació s'ha retallat i no s'hem negat, però ja va sent hora que es retalle en altres partides com l'exèrcit, la casa reial, l'església, les múltiples empreses públiques més que deficitàries com RTVV, delimitant les competències de les diferents administracions per a que no dupliquen les seues funcions, fusionant els municipis que sobren per a no haver de pagar a tant de polític, pujant els impostos que afecten a les classes altes, eixes que no han sentit la crisis, com el de patrimoni, el de successions o tornant a introduir el tram de luxe a l'IVA, o simplement deixant d'ajudar a la banca a canvi de res. No soc polític però en un moment se m'ocorren moltes maneres de retallar o recaptar a més de retallar en educació o sanitat.

Però el veritable problema continua ja que la campanya de desprestigi dels docents no ha acabat. Ara estem en el moment de dir que invertir més no implica més qualitat, però invertir menys si es fa racionalment i simplement es retalla en personal sí que l'empitjora. Si es fan ajustos de veritat, no els de l'article, retallant on es puga sense afectar a l'atenció que es presta als alumnes no passaria res, però les mesures presentades no són així, simplement retallen de manera indiscriminada i afectant únicament al sector públic ja que l'ensenyança concertada podrà atendre més alumnes i per tant rebre més subvenció amb les mateixes despeses o les universitats privades que al encarir-se les matrícules de les públiques guanyen competitivitat al haver menys diferència de preu, sobretot perquè en casos com els de Torrent o Sant Joan d'Alacant els ajuntaments li'ls han cedit els terrenys de manera gratuïta encara que facen competència als centres públics.

El problema és que ara ja hem fet vaga, tant per les mesures de Conselleria com per les del ministeri i no pareix que haja servit de molt ja que el govern i els seus medis afins en els millors dels casos l'han ignorada i en el pitjor s'han dedicat a menysprear els que hi hem participat.

I ara, què fem?

Perquè vaig a fer vaga

Despús-demà serà la primera de les sis jornades de vaga convocades pels cinc sindicats amb representació a l'ensenyament públic valencià. Per primera vegada en la meua vida vaig a recolzar -la i tot açò li ho dec al (des)govern popular que patim a la generalitat des de fa anys. Les raons del descontent són tantes que em costa justificar als companys que treballaran com si fóra un dia normal. La primera i més evident és la possibilitat, molt reial, de perdre el nostre lloc de treball. Després de set anys treballant de professor interí, dels quals els quatre últims de manera ininterrompuda, l'augment de la ràtio d'alumnes per professor i l'increment de la jornada lectiva a vint hores en lloc de les díhuit actuals va a provocar l'eliminació de moltes places que actualment cobrim els interins com jo que ens quedarem a l'atur com s'ha pogut comprovar enguany a Madrid, primera comunitat en implantar esta mesura.

Però no només és això, sobretot és l'actitud impresentable del PP que, com no pot justificar les retallades ha decidit criminalitzar el col·lectiu docent per a posar la societat a la seua contra. Primer començaren dient que noméstreballem díhuit hores a la setmana (amagant el fet que són díhuit lectives, ni tan sols de permanència en el centre), després que com tenim dos mesos de vacances hauríem de treballar en julioldonant classes de reforç sense preocupar-se si els centres estan adaptats per a això (és evident que els barracons no ho estan) ni que juliol és laborable no lectiu amb molta càrrega de treball per als equips directius i més de preparació de programacions i de material per al curs següent. Per no parlar de la hipocresia que suposa acomiadar els interins el trenta de juny quan estas parlant d'implantar un programa contra el fracàs escolar precisament eixe mes. Respecte al calendari del curs vinent també digueren que les vacances de nadal començaran un dia després, el vint-i-quatre (mira que bo el govern que fa treballar un dia més als vagos dels professors) sense dir que el vint-i-tres és diumenge i per tant difícilment podien començar eixe dia o que una jornada més de classe poquet va a fer per a reduir el fracàs escolar. A més com la decisió de pujar a vint hores lectives ja la tenen presa des de fa molt de temps l'han intentat justificar de qualsevol manera per molt ridícula que siga, com dir que es perden cinc minuts entre classe iclasse i que ajuntant-los tots fan les dos hores a la setmana de més que hauríem d'impartir. Si fóra veritat el que s'hauria de fer seria allargar les classes cinc minuts per a que tingueren la duració adequada. Per no dir que si la consellera considera que els professors no treballem entre classe i classe la pròxima vegada que veja a dos alumnes barallant-se als corredors en lloc de separar-los vaig a apostar a que el més for guanya.

A més estes són mesures amb una forta càrrega ideològica ja que els centres concertats no tenen por de que li'ls tanquen unitats que seria el més lògic, ja que amb l'augment de ràtios els centres públics poden ofertar un vint per cent més de places amb les mateixes instal·lacions Però això seria actuar amb lògica empresarial (aprofitar al màxim els recursos propis abans de subcontractar a empreses externes) però per desgràcia el que va a passar és que es tancaran grups només als centres públics, continuant els centres concertats amb les mateixes unitats i per tant amb un vit per cent més d'alumnes.

A este respecte la consellera ha tingut la cara dura de dir esta setmana que les places a les escolesd'idiomes s'incrementaran un vint per cent, com si fóra una fita d'este meravellós govern que tenim quan simplement és una conseqüència de l'augment de ràtios que es traduirà en una pitjor qualitat de l'educació ja que a l'ensenyament de llengües és fonamental una quantitat baixa d'alumnes per professor per que puguen practicar molt.

Que eixa és una altra, estan repetint com un mantra que l'augment de ràtios no provocarà un augment del fracàs escolar ja que hi han països com Corea o Japó amb un menor index de fracàs escolar i una major ràtio d'alumnes per professors. El que s'obliden de dir és que entre eixos sistemes educatius i el nostre hi han moltes més diferències que les ràtios d'alumnes i que sobretot eixes societats valoren l'esforç i consideren l'educació com un pilar bàsic de la progressió social, una inversió de futur per a tindre un millor demà. Està clar que l'únic factor que influïx en la qualitat de l''educació no és la quantitat d'alumnes per professor, però també que si no modifiques res mes i només augmentes el nombre d'alumnes per professor el fracàs escolar augmentarà, per molt que diguen els nostres governants.

Ens pixen en la cara i diuen que plou.