Perquè vaig a fer vaga

Despús-demà serà la primera de les sis jornades de vaga convocades pels cinc sindicats amb representació a l'ensenyament públic valencià. Per primera vegada en la meua vida vaig a recolzar -la i tot açò li ho dec al (des)govern popular que patim a la generalitat des de fa anys. Les raons del descontent són tantes que em costa justificar als companys que treballaran com si fóra un dia normal. La primera i més evident és la possibilitat, molt reial, de perdre el nostre lloc de treball. Després de set anys treballant de professor interí, dels quals els quatre últims de manera ininterrompuda, l'augment de la ràtio d'alumnes per professor i l'increment de la jornada lectiva a vint hores en lloc de les díhuit actuals va a provocar l'eliminació de moltes places que actualment cobrim els interins com jo que ens quedarem a l'atur com s'ha pogut comprovar enguany a Madrid, primera comunitat en implantar esta mesura.

Però no només és això, sobretot és l'actitud impresentable del PP que, com no pot justificar les retallades ha decidit criminalitzar el col·lectiu docent per a posar la societat a la seua contra. Primer començaren dient que noméstreballem díhuit hores a la setmana (amagant el fet que són díhuit lectives, ni tan sols de permanència en el centre), després que com tenim dos mesos de vacances hauríem de treballar en julioldonant classes de reforç sense preocupar-se si els centres estan adaptats per a això (és evident que els barracons no ho estan) ni que juliol és laborable no lectiu amb molta càrrega de treball per als equips directius i més de preparació de programacions i de material per al curs següent. Per no parlar de la hipocresia que suposa acomiadar els interins el trenta de juny quan estas parlant d'implantar un programa contra el fracàs escolar precisament eixe mes. Respecte al calendari del curs vinent també digueren que les vacances de nadal començaran un dia després, el vint-i-quatre (mira que bo el govern que fa treballar un dia més als vagos dels professors) sense dir que el vint-i-tres és diumenge i per tant difícilment podien començar eixe dia o que una jornada més de classe poquet va a fer per a reduir el fracàs escolar. A més com la decisió de pujar a vint hores lectives ja la tenen presa des de fa molt de temps l'han intentat justificar de qualsevol manera per molt ridícula que siga, com dir que es perden cinc minuts entre classe iclasse i que ajuntant-los tots fan les dos hores a la setmana de més que hauríem d'impartir. Si fóra veritat el que s'hauria de fer seria allargar les classes cinc minuts per a que tingueren la duració adequada. Per no dir que si la consellera considera que els professors no treballem entre classe i classe la pròxima vegada que veja a dos alumnes barallant-se als corredors en lloc de separar-los vaig a apostar a que el més for guanya.

A més estes són mesures amb una forta càrrega ideològica ja que els centres concertats no tenen por de que li'ls tanquen unitats que seria el més lògic, ja que amb l'augment de ràtios els centres públics poden ofertar un vint per cent més de places amb les mateixes instal·lacions Però això seria actuar amb lògica empresarial (aprofitar al màxim els recursos propis abans de subcontractar a empreses externes) però per desgràcia el que va a passar és que es tancaran grups només als centres públics, continuant els centres concertats amb les mateixes unitats i per tant amb un vit per cent més d'alumnes.

A este respecte la consellera ha tingut la cara dura de dir esta setmana que les places a les escolesd'idiomes s'incrementaran un vint per cent, com si fóra una fita d'este meravellós govern que tenim quan simplement és una conseqüència de l'augment de ràtios que es traduirà en una pitjor qualitat de l'educació ja que a l'ensenyament de llengües és fonamental una quantitat baixa d'alumnes per professor per que puguen practicar molt.

Que eixa és una altra, estan repetint com un mantra que l'augment de ràtios no provocarà un augment del fracàs escolar ja que hi han països com Corea o Japó amb un menor index de fracàs escolar i una major ràtio d'alumnes per professors. El que s'obliden de dir és que entre eixos sistemes educatius i el nostre hi han moltes més diferències que les ràtios d'alumnes i que sobretot eixes societats valoren l'esforç i consideren l'educació com un pilar bàsic de la progressió social, una inversió de futur per a tindre un millor demà. Està clar que l'únic factor que influïx en la qualitat de l''educació no és la quantitat d'alumnes per professor, però també que si no modifiques res mes i només augmentes el nombre d'alumnes per professor el fracàs escolar augmentarà, per molt que diguen els nostres governants.

Ens pixen en la cara i diuen que plou.