Què és ser interí?

Per desgràcia ara estem de moda degut a les ganes que té la generalitat valenciana de desfer-se de nosaltres. Molta gent està d'acord ja que per culpa de la crisi hem de retallar les despeses i el més fàcil per als polítics, com sempre, es retallar en sanitat i educació, encara que no sàpiguen el que significa ser un interí d'educació. Per això vaig a contar la meua experiència.

La manera de començar a treballar d'interí és presentant-se a unes oposicions, aprovar-les i quedar-te sense plaça perquè encara que hages aprovat sumant els mèrits altres aspirants tinguen més punts que tu. Després d'esta desagradable situació et posen en la borsa de treball. Esta borsa porta anys funcionant i a tu i als demés opositors s'implement t'afegixen al final del tot, ordenats segons els resultats de les oposicions, darrere dels interins que ja han treballat. En eixe moment comença el joc. Segons les necessitats de l'administració anirà disposant dels docents de la borsa de treball i com més en necessite, més fàcil es que cride als nouvinguts a dita borsa.

En el meu cas, la primera vegada que em cridaren fou al febrer de 2006. em convocaren en Alacant per a dos dies després. A l'hora concertada arribí a la direcció territorial d'Alacant i encara que era el quart professor convocat, com ja feia prou de temps que estava a la borsa, els tres que estaven per davant meu no anaren (supose que tindrien un lloc de treball més interessant) i vaig poder triar destí, cobrir una maternitat a Asp. Vaig tindre prou de sort, perquè em va servir per a (quasi) acabar el curs, i així no peguí massa tombs. Perquè açò és una altra cosa que no pensa molta gent, comences a treballar al dia següent de la convocatòria sense importar la teua situació personal. Al meu cas implicava treballar a 180 kilòmetres de casa i evidentment buscar-me un pis, o millor una habitació per a poder viure. Jo vaig tindre sort de caure en un poble relativament gran i al tindre un contracte de quatre mesos assegurar-me uns ingressos que compensaren les dificultats evidents de deixar la teua vida de banda d'un dia cap a l'altre. A més a més, a tot açò s'afegix el curiós (per dir alguna cosa suau) costum que te conselleria de pagar als interins a mes vençut, cosa que va fer que no vaig vore el primer euro fins a un més i mig després de començar a treballar i de pagar casa i gasoil. L´any següent les coses anaren un poquet millor. Em cridaren a final d'octubre, per a cobrir una baixa per un embaràs de risc que al ajuntar-la amb la posterior maternitat també em serví per a acabar el curs. A més a més, em tocà treballar a Orpesa, cosa que va fer que estiguera a només 95 km de casa i encara que tenia molts companys de València ciutat que anaven i tornaven tots els dies, el fet de no tindre família em donà la possibilitat de llogar-me una habitació a la ciudad de vacaciones i estalviar-me un muntó de kilòmetres. Al curs següent torní a tindre sort. Em cridaren al final de setembre i em va tocar substituir una baixa llarga per malaltia greu (càncer), de manera que també vaig acabar el curs. Açò no és normal, jo conec molts interins que treballen a tres o quatre centres en un curs, no tres centres en tres anys. A més a més, em donà la possibilitat de conèixer el paradís de l'interí, el Baix del Segura. A mi em tocà treballar a Guardamar, però tota la comarca està plena d'interins. Açò és degut a dos factors: el primer és la llunyania ja que està al sud del nostre país i per tant lluny per a quasi tots, llevat d'alguns alacantins i els poquets murcians que queden en la borsa de l'època en que encara no demanaven el mitjà. L'altre motiu és que com ha augmentant tant de població el últims anys (ara té quasi el doble de població que en tenia fa deu anys) i la major part d'este increment ha sigut de població extranjera (que no treballen com a docents) té un dèficit estructural de professors que fa que les últimes places en adjudicar siguen sempre a esta comarca.

Que eixa és una altra, al següent curs vaig entrar al meravellós món de les vacants. Per ara havia estat cobrint substitucions, però no només hi ha d'això al món interí. Del total de professors d'un institut l'administració no dóna totes les places a funcionaris definitius ja que es guarda unes quantes per a oferir-les als interins. Açò es fa perquè així aconsegueix una major adaptabilitat a les situacions de cada centre, de manera que si un any no fan falta tants professors d'una determinada matèria no cal traslladar un funcionari definitiu, no oferint eixa plaça als interins és prou. Bé, i perquè els interins no cobrem sexennis, fins fa uns anys no cobràvem triennis i ara ens acomiaden el trenta de juny estalviant-se de pagar-nos juliol i agost. El procés d'adjudicació és ben senzill. En juliol s'oferixen les places i els interins les van triant segons el seu ordre en la borsa (no és tan fàcil realment ja que des-de fa dos anys es fa de manera telemàtica). Com és evident les places més allunyades es queden les últimes, i així jo em vaig quedar l'antepenúltima plaça d'eixe any i comencí a treballar a Torrevella. L'any següent la cosa continuà evolucionant i encara que podia haver agafat una plaça al Vinalopó Mitjà torní a Guardamar perquè ja havia conegut a la meua parella i per a assegurar-nos estar junts preferirem estar a un poc més de distància. Encara que estàvem a gust al Baix Segura sentirem que necessitàvem evolucionar, per tant al curs següent la nostra intenció era la d'aproximar-se un poquet a València, per tant triarem plaça pel Vinalopó Mitjà. En el que no havíem comptat és que la crisi ens anava a colpejar de valent. Eixe any començaren les retallades, en concret, augment de ràtios i eliminació de desdobles i compensatòries. Jo soc d'informàtica i m'afectà prou ja que em vaig quedar el primer sense plaça però a la meua parella, que és professora de valencià, li afectà més ja que eliminaren més places i passà de tindre una plaça un poquet més avant que jo a tindre més de vint persones sense plaça per davant. De totes maneres, per una de les peculiaritats del sistema vaig ser afortunat amb una plaça a Xest. El motiu d'açò és que a setembre torna a haver un altra adjudicació, encara que menys important que la de juliol (tal vegada amb un 10% del total de places) i com jo m'havia quedat el primer de la llista vaig poder triar, però com no tot és tan bonico, la meua nòvia, després de quatre anys amb vacants es quedà fent substitucions. I arribem a este curs. Enguany m'ha tornat a tocar una plaça a Torrevella, restant només dos places per darrere de la meua, així que les coses han estat com fa tres anys, per a que diguen que no han retallat. I done gràcies perquè amb les noves retallades anunciades per la conselleria van a desaparéixer moltes places d'interins i el nostre futur laboral està en l'aire. Però bé, com diu la consellera no van a acomiadar a ningú.

El pitjor no és que ho facen, o que hi haja gent que ho defenga, és que hi ha gent que s'ho creu.