L'inici

Els inicis són sempre difícils o com a mínim estranys, per això no sé ben bé com començar este weblog. La idea de escriure'n un no és nova per a mi. Fa anys (més de cinc, com passa el temps) ja en tinguí un. Va servir-me per a expressar els meus sentiments en una època molt complicada de la meua vida en el vessant sentimental. Per eixe motiu només durà dos anys ja que al final la meua situació personal havia canviat prou i, per sort, ja no necessitava afluixar les tensions que sentia dins de mi. Ara degut a diversos canvis en la meua vida, torne a tindre la necessitat d'expressar les meues idees, encara que siguen d'un altre tipus. Per este motiu crec que el primer que hauria de fer seria contar els canvis que han fet que torne a mi la necessitat de escriure un weblog. El primer i fonamental és que he sigut pare. Des de fa dos setmanes dorm menys gràcies a una preciosa xiqueta que ha passat a ser el centre de la meua vida i de la de sa mare. A més he patit un altre canvi degut a la maleïda crisi. Des de fa set anys, la meua parella i jo ens guanyem la vida com a professors interins El que fa un temps pareixia un treball perfecte (be, quasi perfecte, només ens faltà aprovar les oposicions) s'està convertint a poc a poc en una mena de malson. Les retallades dels governs, tant espanyol com valencià, i sobretot l'actitud d'este últim criminalitzant als docents intentant fer creure a la societat que som uns privilegiats que pràcticament no treballem, que tenim moltes vacances, que cobrem massa diners i que la única eixida de la crisi es empitjorar la nostra situació laboral a costa de la qualitat de l'ensenyament públic ha fet que diga prou. Per això en quasi deu anys de carrera laboral vaig a recolzar una vaga. El que no aconseguiren ni Aznar ni Zapatero ho a aconseguit la consellera d'educació María José Català. Per sort no estic a soles, ja que esta vaga està convocada pels cinc sindicats que tenen representació en el sector de l'educació i espere que quan torne a treballar al meu centre després del permís de paternitat els meus companys estiguen també tots a una.