Sobre les retallades en educació

Des de fa un temps, la Conselleria d'Educació manté una campanya de desprestigi dels docents. El que seria una seriosa irresponsabilitat en qualsevol empresa normal, la descalificació sistemàtica dels treballadors, s'ha convertit en el nostre dia a dia per culpa de la crisi. La Generalitat està en fallida o molt a prop d'estar-ho. Per això ha de reduir les seues despeses i després de paralitzar les inversions en infraestructures (com les línies 2 del tramvia d'Alacant i València o l'Àgora) l'única opció que li queda es la reducció de despeses en sanitat i educació que són los partides que suposen la part principal dels pressupostos. Com no queda molt estètic retallar en estos servicis essencials, la tàctica de la Conselleria es clara, desprestigiar els docents per a que la ciutadania estiga d'acord en acabar amb els suposats privilegis dels docents. Per a obtindre el resultat desitjat no han dubtat en utilitzar els tòpics i presentar-nos davant de la societat com a poc faeners. És veritat que els professors gaudim de més vacances que a altres sectors, encara que ni som els únics (els policies per exemple treballen una setmana si i una no) ni son tantes com estan donant a entendre ja que no són les mateixes que els alumnes perquè juny i setembre els treballem sencers preparant tota la paperassa de final de curs i els exàmens de recuperació i preparació de l'inici de curs. També tenim uns bons horaris però açò és així perquè gran part del nostre treball el fem a casa. Les classes no es preparen a soles i la correcció d'exàmens i exercicis pot arribar a ser tediosa. Ara que està tan de moda el foment del teletreball la gent es queixa de que nosaltres ens puguem aprofitar-se d'ell. Si que és veritat que quan portes uns anys treballats no necessites preparar tant les classes (perquè ja tens molt de material) però el treball de correcció continua i a més revises i adaptes contínuament el material que ja tens preparat. A més cal estar al tant dels canvis de temari i també si et toca canviar d'assignatura hauràs de preparar una nova programació amb el temari corresponent, cosa que pot donar moltíssima faena. Per exemple, jo l'any passat vaig haver d'impartir classe a un cicle formatiu i entre que l'assignatura era més llarga (set hores a la setmana) ,que el nivell era més elevat i que era fonamentalment teòrica estiguí estressat tot el curs preparant material ja que no em durava quasi res.

Un altre argument que utilitza l'administració per a justificar les retallades és que par a superar la crisi tots hem de posar un poc de la nostra banda; com si no ho haguérem fet ja! Els docents valencians portem dos baixades de sou (la de tots els funcionaris de Zapatero i la que aprovà el consell en gener limitant els sexennis i acomiadant els interins el trenta de juny), per no parlar que des de fa dos anys s'han augmentat les ràtios i eliminat compensatòries i desdobles, cosa que s'ha traduït en l'acomiadament de nombrosos interins. Però el veritable problema és que a tot açò s'han de sumar les noves mesures aprovades pel ministeri que la conselleria està encantada d'implantar perquè ja portava un temps parlant d'elles, l'augment de la jornada lectiva en secundària de díhuit a vint hores a la setmana i l'increment de la ràtio d'alumnes per aula un vint per cent. En el primer cas és veritat que no va suposar una minva molt considerable de la qualitat de l'educació, encara que impartir més hores de classe implica més alumnes, més treball i per tant fer pitjor este treball. A més té com a conseqüència la desaparició de les hores de biblioteca, de les aules de convivència o les el responsable de noves tecnologies del centre. Tot açò respecte al servici que prestem als estudiants, perquè el principal efecte d'esta mesura és l'acomiadament de milers de professors interins que deixarem de ser necessaris). Després de set anys treballant per a l'administració, dels quals els quatre últims de manera ininterrompuda, crec que a l'any que ve no ho tornaré a fer, o en tot cas de manera molt puntual. I no serà per falta d'alumnes, perquè la població escolar continua augmentant. A tot açò, l'estalvi per a l'administració no serà tan gran ja que passarem d'estar treballant i cobrant el nostre jornal a cobrar l'atur però sense treballar, una gran idea.

Però esta mesura té una conseqüència que molt poca gent ha pensat i és que es va a afavorir l''ensenyament privat. S'ha parlat molt de que l'augment de ràtios implicarà la desaparició de molts grups, en l'ensenyament públic. En el concertat no s'ha dit res i mirant les declaracions dels seusrepresentants no tenen por de que els tanquen grups, es més s'alegren de poder tindre més alumnes a l'aula ja que significaran més ingressos amb les mateixes instal·lacions

El que és lamentable és que l'administració justifica estes mesures perquè segons ells l'augment de ràtios no implica una pèrdua de qualitat ja que quan nosaltres estudiàvem n'érem més de trenta a l'aula, que els centres concertats tenen millors resultats amb més alumnes a l'aula o que a països com el Japó o Corea obtenen millors resultats amb més alumnes per aula. El que s'obliden de dir és que les condicions no són les mateixes. Fa trenta anys els alumnes problemàtics deixaven els estudis als catorze anys no als setze i la societat respectava la figura del docent perquè que creia que l'educació afavoriria la progressió social dels seus fills. Els centres concertats tenen millors resultats però amb un alumnat diferent ja que la major part dels immigrants (amb els seus problemes d'adaptació) o d'alumnes amb necessitats educatives especials estan als centres públics. Per últim el Japó i Corea són països amb una forta cultura de l'esforç i que encara valoren l'educació, no com ací que tenim una administració entestada a destruir-la.