L'últim intent de Microsoft

Com ja vaig comentar, la conselleria d'educació ha decidit no malbaratar més diners dels valencians pagant llicències de software (a més de Microsoft) en part per la seua crítica situació financera i en part seguint el camí que es va marcar fa més de cinc anys quan començà a desenvolupar Lliurex. La data límit és el dia 25, a partir del la qual totes les llicències de Windows i Office dels ordinadors de la dotació de conselleria als instituts caduquen. Com a responsable TIC (tecnologies de la informació i comunicació) estos dies estic dedicant-me a netejar el meu centre de tot rastre de software privatiu pirata. El centre quedarà impol·lut, fent servir Windows només als ordinadors cedits per les editorials i a un parell dels de secretaria, dels que espere que més prompte que tard també acabe marxant ja que pareix que el prehistòric programa de gestió de centres (Gescen, utilitzat per a gestionar tota la informació de la matriculació dels alumnes i l'assignació de grups a professors) desenvolupat en una eina tan actual com Foxpro fa, sense exagerar, almenys quinze anys, està sent feliçment substituït per Itaca, aplicació web desenvolupada en Java.

Doncs be, conscients de que van a perdre una part del pastís la multinacional nord-americana ha reaccionat ràpidament. Al meu centre ha arribat un correu del Proyecto Universidad Empresa. Esta entitat, experta en projectes educatius ha sigut seleccionada per Microsoft per a la gestió i supervisió a Espanya del seu projecte educatiu. Al dit correu electrònic ens han fet una oferta, que ells creuran bona, per a comprar les llicències dels seus productes que consideren necessàries per al normal funcionament del centre.

En concret ens oferixen la possibilitat de comprar llicències per a uns ordinadors en concret, realitzar un contracte acadèmic amb una subscripció anual (tipus lloguer) que incloga els ordinadors de producció (administració, secretaria), dels professors i de les aules. Encara que ens recomanen la subscripció al projecte educatiu Microsoft IT Academy, que inclou un programa de llicències, i també ens permitix impartir formació oficial de Microsoft i disposar de recursos i eines per a facilitar l'ensenyament en les seues tecnologies.

Els avantatges d'esta última opció son:

1. Accés a software acadèmic per a les aules/laboratoris per formació en tecnologies Microsoft: 100 llicències de Windows 7 més  100 llicències de Windows 8 més 100 llicències d'Office 2010 més la subscripció DreamSpark amb software addicional.
2. Acreditació com a centre de formació oficial Microsoft IT Academy.
3. Accés a recursos formatius per a professors i alumnes: plataforma e-learning amb més de 900 cursos, biblioteca E-Reference Library amb més de 700 llibres, recursos i eines per a educadors...
4. Trenta exàmens de certificació de Microsoft: Microsoft Office Specialist (MOS), MTA, MCE.
5. Suport de PUE: sessions de formació, suport de la posada en marxa del projecte, utilització dels recursos i eines...

I tot açò per la mòdica quantitat de 1.595€ a l'any!

Supose que els genis de PUE estaran sorpresos de no rebre l'allau de peticions que esperaven, però és que la seua oferta no té ni cap ni peus, però clar, ells que viuen a un realitat paral·lela ni s'hi imaginen com de dura és l'autèntica realitat.

Per a començar, per culpa de les retallades, conselleria paga les despeses corrents dels centres amb pràcticament un any de retard, fet que ha motivat que més d'un centre no poguera pagar despeses bàsiques com la calefacció, per tant dubte molt que hi haja cap centre educatiu valencià que dispose dels quasi 1.600 euros que demanen pel seu programa. Si no tens diners per a les coses bàsiques no te'ls gastaràs per a luxes (ai! si m'hagueren llegit els nostres governants dels grans esdeveniments).

Però és que a més és una oferta sense trellat. Per exemple, al meu centre disposem de dos aules d'informàtica de 25 equips cadascuna. Més quatre ordinadors a la sala de professors, un per departament (uns 15) y altres cinc dels administratius. En total uns huitanta, per tant de les cent llicències que ens oferixen ens sobren vint que en la situació actual no vindria bé pagar-les.

Però és que encara que l'institut disposara dels diners necessaris per a pagar les llicències els equips de que disposem no podrien treballar amb Windows 7 i molt menys amb Windows 8. Conselleria no proporciona nous ordinadors des de fa almenys cinc anys, fet que fa que els nostres equips estiguen lluny dels requisits mínims que demanen els programes de Microsoft per a funcionar, encara que són perfectament funcionals amb Lliurex.

També ens oferixen la possibilitat de ser un centre de formació oficial de Microsoft IT Academy amb un total e 30 exàmens anuals. Açò significa que la formació que impartiríem capacitaria als nostres alumnes per a aprovar l'examen de certificació d'expert en Microsoft Office, però només es podrien presentar 30 alumnes a l'any. Acò pot tindre sentit si estiguerem parlant d'un centre que impartira algun cicle formatiu de la família administrativa, però ni per quantitat d'exàmens (jo enguany tinc 150 alumnes als que s'han de sumar els de l'altre professor d'informàtica del centre) ni pel seu perfil (no és interessant eixe títol per  a un alumne de l'ESO, com a molt per a algú de batxillerat) ens interessa el més mínim. Però es que a més eixe títol certifica que l'alumne domina un programa en concret, no de la comprensió d'una tecnologia. En altres paraules, certifica que domines MS Office 2010, però no que faces el mateix amb MS Office 2013 ni amb MS Office 2003. I d'açò tenim un exemple molt clar. Quan al 2007 Microsoft va decidir introduir una nova interfície gràfica a la seua suitte ofimàtica (coneguda com a Ribbon) a més de generar polèmica va fer que la manera d'utilitzar els seus programes canviara i, en consequència,  que els certificats de les versions antigues començaren a perdre valor.

Per últim ens faciliten l'accés a multitud de recursos educatius (llibres, cursos, formació del professorat, etc) sense tindre en compte l'opinió de la consellera, que esta mateixa setmana ha recordat que estan promocionant la creació de recursos per part del professorat ( no se com, més be al contrari) i que la conselleria d'educació disposa dels seus propis centres de formació, els Cefire, que per cert han vist reduït el seu pressupost de manera molt important gràcies a les retallades de la pròpia conselleria.

Per últim no puc evitar fet una important reflexió. A la Comunitat valenciana hi ha vora 500 instituts i el doble d'escoles. Si multipliquem estos 1500 centres pels 1.600 euros de la subscripció, ens ixen vora 2.400.000 euros a l'any de despesa en llicències per a tot el sistema educatiu valencià. Que és millor destinar eixos diners a una multinacional o a un grup de enginyers i tècnics informàtics valencians que es dediquen a crear una distribució Linux a mantindre-la i a instal·lar-la a la Comunitat Valenciana? 

Jo crec que la segona opció crea molta més riquesa a la nostra terra, sense cap dubte.

Sobre l'apagó tecnològic als instituts

Si la educació ja estava malament, segons el diari Información, per culpa de la conselleria d'Educació ho va a estar pitjor encara. En general estic d'acord amb esta afirmació però resulta que la por a la multa de Microsoft amenaça amb portar a l'apagó tecnològic a les escoles i instituts. Sembla que la fi del món estiga a prop i vaja a començar a la meua aula d'informàtica.

Llegint la notícia amb un poquet d'interès descobrim que parla d'una situació que els professors d'informàtica (més bé els responsables de noves tecnologies dels centres) ja sabíem des de fa temps i que està controlada. És més, és esperada amb ganes des de fa molts anys.

No vaig a dir que som pioners (ja que ho foren els extremenys amb la creació de Linex) però sí que és veritat que ens afegirem ràpidament i ja portem molts anys dins del món del software lliure. Per a qui no sàpiga de que estic parlant ho intentaré explicar d'una manera senzilla: si ens estalviem els diners de pagar per cada ordinador de l'institut la llicència de windows, office, un programa d'edició gràfica, un altre de só, més un de vídeo i alguna altra cosa que se m'oblida podem o tindre més ordinadors per institut o estalviar diners que poden ser destinats a millorar un altre aspecte de l'institut. La manera d'estalviar-se eixes llicències evidentment no és utilitzar software pirata sinó utilitzar programes de codi obert. Este moviment, sorgit als anys huitanta, es va consolidar als noranta amb programes plenament funcionals com OpenOffice i Linux, però ha sigut al segle XXI quan han començat a competir de tu a tu amb les programes de codi propietari, superant-los en molts casos en rendiment o ús com el servidor web Apache amb més del 50% del mercat.

Dit i fet, la conselleria d'educació llançà al 2005 la primera versió estable de Lliurex. Durant un parell d'anys no va ser molt utilitzada, però la versió de 2007 (ja basada en Ubuntu i no en Debian) va incorporar un nou model d'aula, facilitant la seua instal·lació i gestió que la va fer molt més utilitzada. En el meu cas, sempre que he tingut la possibilitat l'he instal·lada ja que té una aplicació que em permet exportar els alumnes i professors del programa de la secretaria del centre i crear usuaris i grups per a tots ells. A més  de que al ser Linux és molt més segur respecte als virus em lleva molta feina de manteniment de l'aula.

Però el pitjor, a més de la falsa sensació de caos que vol transmetre el periodista, són les declaracions d'un suposat professor d'informàtica que literalment diu que lliurex és molt limitat ja que oferix el processador de textos, full de càlcul i poc més i que per a fer edició de vídeo ha d'instal·lar programes pirates. Açò és simplement mentira. No sé si és problema del professor que desconeix absolutament el seu treball, que no és professor d'informàtica, que el periodista no ha entès res o que directament ha mentit. Amb lliurex (com al 99% de les distribucions linux) venen instal·lats Gimp (programa d'edició gràfica de fitxers de mapa de bits) i Inkscape (programa d'edició de gràfics vectorials). Està clar que hi han programes més potents (el famosíssim Photoshop) però també està clar que no és necessari pagar més de mil euros per la llicència d'un programa del que els alumnes no aprofitaran més que el 5% del seu potencial. I més existint una alternativa gratuïta de la que tampoc utilitzaran totes les seues possibilitats. Però és que encara que no hi haguera cap programa instal·lat, el principal avantatge del software lliure és que pots descarregar i instal·lar el programa que vulgues sense cap problema, ja que no has de pagar llicència. Açò implica que el professor és totalment lliure d'utilitzar el programa que desitge i que a més els seus alumnes poden instal·lar-ho a sa casa sense cap pega per a fer els treballs. Per últim, el software lliure té unes menors necessitats de hardware que no fan precisa una renovació tan freqüent dels ordinadors dels instituts.

Evidentment no tot són avantatges ja que a vegades els programes de codi obert són més complicats de configurar, normalment funcionen a la primera però si hi ha algun problema es més difícil de solucionar, però per a això conselleria va crear fa anys diversos centres de suport de lliurex que fins i tot t'instal·len l'aula si ho demanes i a més a la seua pàgina web hi ha un fòrum on els professors ens ajudem mútuament.


Realment lliurex és una de les poques coses que s'estan fent be a conselleria i espere que el projecte continue. De fet ho va a fer perquè de tots els seus avantatges hi ha un que li agrada molt als polítics, costa molts pocs diners.