Mesures neoliberals per a eixir de la crisis que els neoliberals no han pensat o no volen implantar

Com si fora una amenaça el nostre president ha anunciat una nova bateria de mesures (retallades) per a controlar el dèficit el pròxim divendres. No sé exactament quines seran, Peró vistos els precedents segur que tornaran a tocar-nos la butxaca a les classes mitjanes i a més és possible un nou atac a l'estat de benestar. Com els nostres polítics s'encarreguen de repetir com un mantra, hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i per tant ara ho hem de pagar aprimant l'estat. el que no diuen és que hi han més alternatives que retallar en sanitat, educació i prestacions socials. Per sort tenim moltes més opcions de reduir la despesa pública retallant en ajudes a empreses privades i despeses públiques injustificades amb les que tot bon neoliberal hauria d'estar d'acord. Com la seua eficàcia i compromís amb el poble estan fora de tot dubte vaig a ajudar-los i proposar idees per a disminuir la despesa pública.

1. Vivim a un estat laic i aconfessional. A més a més tot bon neoliberal propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Per això és incoherent ajudar a una empresa privada com és l'esglèsia catòlica. Incoherent i quasi que il· legal ja que quan es signaren els acords de 30 de gener de 1979 entre el Regne d'Espanya i la Ciutat del Vaticà l'església es va comprometre en el punt cinc de l'article dos dels acords econòmics a aconseguir per si mateixa els recursos suficients per a mantenir-se. Entenc que 34 anys són suficients per a haver-ho aconseguit i que si una entitat tan poderosa com l'església catòlica no ho ha fet és perquè no ha volgut. Per això s'hauria de eliminar l'actual sistema de finançament de l'església catòlica en Espanya, la famosa creueta a la declaració de la renda que de manera directa suposà 247,1 milions d'euros l'any 2011 més aproximadament altres cent milions que van a parar a ONG catòliques (Cáritas, Manos Unidas...) destinats per la gent que marca la casella de fins socials.
2. Seguint el mateix argument, estat laic i aconfessional, no és normal que encara hi haja classe d'adoctrinament catòlic a les nostres escoles. Per sort cada anys hi han menys xiquets que trien l'assignatura de religió i més que trien l'alternativa. Per això podríem estalviar-se els vora 600 milions d'euros a l'any que ens costen els professors de religió tant de centres públics com concertats. Però no només això, també ens gastem diners en professors d'altres assignatures per a impartir l'alternativa (jo mateixa un any ho he fet) així que encara que és més difícil de quantificar també s'estalviaríem diners per esta banda. A més i per a finalitzar esta situació ha sigut aprofitada per confessions minoritàries (sobretot l'islàmica) per a exigir també classes de la seua religió a l'aula. No existixen estadístiques al respecte però sumant els tres aspectes crec que és realista calcular un total de 1.000 milions d'euros d'estalvi a l'any.
3. Clergues funcionaris. Si, encara que sone estrany tenim religiosos per totes bandes del nostre sistema públic. En concret capellans als hospitals, centres penitenciaris i forces armades. En total sumen més de mil i suposen un cost de 50 milions d'euros. Les dades d'estos tres punts han sigut extretes d'un article d'Europa Laica. Es poden trobar altres conceptes però els càlculs són aproximats i per això no els he inclòs.
4. Si hem viscut per damunt de les nostres possibilitats està clar que hem tingut un exèrcit que tampoc ens podem permetre. El ministeri de defensa ha reduït el seu pressupost any rere anys durant els últims quatre fins a acumular un 25% de retallades per a totalitzar un pressupost de 6.300 milions d'euros. Encara i tot, el nombre d'efectius del nostre exèrcit és de 140.000 persones, i ja que hem patit retallades de vora el 15% de personal a educació no crec que molta gent s'opose si retallem el 30% de soldats. Açò suposaria deixar el nombre d'efectius vorejant els 100.000 (que a mi encara em pareixen massa) i una reducció equivalent del pressupost de defensa de tal manera que tenim 2.000 milions més de retallades. El problema és que tenim un deute acumulat de més de 27.000 milions per tots els joguetets de matar que ens hem comprat (avions, tancs, bombes...) que ara mateixa no es sap com es pagaran. Per a esta qüestió propose la dació en pagament. Com tenim menys soldats necessitem menys material i si a més no el podem pagar propose deixar els tancs i avions que ens sobren en la clau el pany (si en tenen) en la porta del fabricant. Evidentment s'enfadarien però supose que els agradaria menys encara que férem amb ells el mateix que es fa amb les farmàcies que seria quedar-se els avions i no pagar-los. L'estalvi que generaria esta mesura no puc quantificar-ho però seria prou important.
5. El punt quatre seria l'opció suau. Un bon neoliberal vol un estat reduït al mínim, per la qual cosa aspectes com les forces armades són totalment prescindibles. Per això propose eliminar l'exèrcit espanyol i subcontratar milícies privades quan ens tocara fer alguna missió humanitària com les d'Afganistan, Kosovo o el Congo. No sé quant estalviaríem d'esta manera però segur que molt. A més com s'encarreguen de repetir els neoliberals l'empresa privada sempre gestiona millor i més barat que traduït significaria que els nostres soldats de fortuna matarien més, millor i més barat, a nyesples en lloc de a tirs i destruint pobles a puntellons si es pot evitar l'ús de bombes.
6. Seguint el camí mostrat per la conselleria d'educació amb el conegut com a decret Vela pel qual els docents interins d'educació som acomiadats el trenta de juny i per tant no tenim dret a cobrar vacances el més lògic seria aplicar esta mesura també als docents dels centres concertats. Es podria fer de dos maneres, la suau, que implicaria que es congelarien les contractacions de nous docents. Per llei un treballador concertat ha de ser contractat de manera indefinida quan té cinc anys d'antiguitat però res diu que no se'l puga contractar d'u de setembre a trenta de juny durant quatre anys i a continuació contractar-ne un altre i començar el cicle. D'esta manera s'estalviaria per dos bandes, dos mesos a l'any de sou i pel fet de que no es pagarien triennis als nous docents. L'altra  manera seria més brusca i cara d'implementar al principi però els seus beneficis són majors encara que es vorien d'ací a uns anys. Consistiria en acomiadar tots els professors de centres concertats per a després contractar-los entre els mesos de setembre i juny. Seria una mesura amb un cost inicial molt alt però assumible gràcies a l'ultima reforma laboral ja que limita la indemnització màxima a un any de sou però que seria amortitzada ens pocs anys; s'estalvien dos mesos per any, per tant en sis ni'hi hauria prou per a que fóra rendible ( més o menys ja que s'hauria de comptar l'atur que cobrarien al principi però també s'estalviaríem diners en triennis). A més a més es lluitaria contra un dels mals del funcionariat que és la manca de motivació al no vore perillar el seu lloc de treball. Si, he dit funcionariat perquè en la pràctica un professor concertat és un funcionari ja que té un contracte indefinit i com no es lleven practicament cap concert no importa si fa be o mal el seu treball, que no el van a tirar al carrer mai. L'estalvi que suposaria esta mesura no és pot averigüar ja que partim d'un fet curiós: no sabem quants professors hi ha als centres concertats encara que es baralla una xifra al voltant de 185.000 a tot l'estat.

Amb totes estes mesures podríem com a mínim 4.000 milions d'euros a l'any i si implementaren les versions més dràstiques de subcontractació de milícies i acomiadament de tot el personal de centres docents la xifra seria molt superior.
Evidentment el govern del nostre estat no va a implantar cap mesura d'estes. Ni la cinc o sis per molt absurdes que siguen encara que ja s'estan implantant en l'ensenyament públic, però tampoc anunciarà cap de les quatre primeres que són molt més que raonables. Be, més que raonables crec que són necesàries a un estat modern.