Sobre les eleccions europees

Bé, el moment tan esperat ja ha arribat. Després d'unes quantes eleccions on el PPCV havia salvat els mobles (obtenint majories absolutes gràcies a la desfeta del PSPV encara que havia perdut vots) el desgast del govern de Rajoy els ha passat factura. Això i tota la caterva de casos de corrupció que assolen el seu partit.

La veritat és que l'escenari era idoni; les europees són les eleccions menys trascendentals de totes i on menys propera està la ciutadania als candidats, que no deixen de ser segones o terceres espases que són obligats a exiliar-se a Bruseles pel bé del partit. A més la participació és més baixa del normal i com els resultats es computen a circunscripció única (per tant no afavorixen als grans partits estatals) són terreny adobat per a les sorpreses. I tant que hi hagut de sorpreses, però anem per passos.

El primer de tot és donar-li la raó a Cospedal, que en la seua primera compareixença només conèixer els resultats va remarcar que el PP havia guanyat les eleccions. I no s'enganya, però la pèrdua de vots és enorme; s'han deixat pel camí una tercera part dels seus escons. El que passa Basc, on el PP és una força residual, el percentatge vot del PP a la Comunitat Valenciana està per sota de la mitjana nacional!

	Vots	Total	Nuls	Percentatge
Espanya	4.074.363	15.920.815	290.189	26'07%
Pais Basc	77.476	766.294	8.141	10,22%
Catalunya	246.220	2.532.629	22.524	9,81%
Sense Catalunya ni PB	3.750.667	12.621.892	259.524	30,34%

És veritat que la diferència és molt escassa (el 29'09% front al 30'34%) però no és menys cert que feia molts anys que estàvem ofrenant noves glòries al PP i ara s'ha trencar la tendència, convertint-nos de pas una altra vegada en rojos perillosos. El que no s'ha de fer es exagerar la situació. L'insistent incompliment del seu programa ha desmovilitzat a molts votants del PP a la vegada que l'aparició de noves opcions (Vox, sense representació però que lo ha pegat un mos de més d'un punt al PP, Ciutadans i en menor mesura UPyD) li ha restat electorat, però el que queda clar és que gran part d'eixos votants tornaran al redil a cites més importants, ja siga pel vot útil (Vox i Ciutadans tenen molt difícil obtindre representació amb circunscripcions provincials) o per evitar que l'extrema esquerra (tot el que no estiga amb el PP, a la seua dreta o el PSOE ocasionalment) governe.

Sense dubte la notícia de la jornada ha sigut la irrupció de Podemos com a nova força emergent, d'una manera que ni les millors enquestes s'imaginaven. Este moviment, creat a imatge del seu líder és sense dubte un fenòmen a estudiar. En primer lloc el seu èxit no crec que siga fàcilment traduïble a altres eleccions (les locals i autonòmiques vinents, un poquet més a les estatals) ja que de ser així es donaria lloc a un curiós fenomen ja que obtindrien més càrrecs que afiliats. És evident que no van a presentar llista a molts municipis i de fet és complicat que puguen fer-ho a alguna comunitat autònoma. El que no és pot negar és que han aconseguit l'èxit gràcies a un magistral control dels nous mitjans de comunicació per a fer arribar el seu missatge a tots els descontents per la crisi i les errades polítiques per a reconduir-la. No sóc sociòleg, però pel perfil de les localitats on han aconseguit els seus millors resultats la localitat castellana de Rivas-Vaciamadrid n'és paradigmàtic: el seu votant prototípic és de classe mitjana amb estudis universitaris, actiu a les xarxes socials i jove, de treinta anys o menys, que normalment no es mobilitzava per a les eleccions però que fart de la falta d'oportunitats ha decidit utilitzar el sistema per a pegar-li un puntelló al propi sistema.

Els resultats de IU i UPyD tot i ser bons mereixen un lectura especial i diferent, ja que en el primer cas s'han deixat menjar el terreny per Podemos i en el segon, encara que Ciutadans li ha llevat vots han consolidat la seua presència fora de Catalunya amb uns excel·lents resultats (per a ells, per desgràcia) a casa nostra, encara que a les autonòmiques on no es vota tan en clau estatal és esperable uns pitjors resultats. De totes maneres i encara que semble paradoxal s'ha de celebrar la presència de partits com Ciutadans i Vox amb un electorat de dretes i centralista, ja que després de molts anys patint la tanca del 5% per a entrar a les Corts Valencianes, ara ens pot afavorir i evitar l'entrada d'estos partits que, no obstant, fan la seua feina llevant vots i algun diputat a PP i UPyD. Al cap i a la fi, sempre ens hem queixat de la fragmentació de l'esquerra, així que ara ens hauríem d'alegrar que la dreta també es trenque.

I arribem ja a Compromís que mereix una anàlisi pausada. Els resultats són bons, però queda un regust agredolç. Dic que són bons perquè abastar un eurodiputat com a primer de llista era impensable fa cinc anys, quan el Bloc va aconseguir només 18.000 vots al nostre territori que s'han multiplicat quasi per huit fins a arribar als 138.488, un quantitat històrica. A més a més, el pacte amb Equo s'ha demostrat vàlid ja que ha aportat quasi la meitat de vots de la coalició (els altres es poden atribuir principalment a la Chunta i molt residualment a valencians a l'exili i els altres membres de la coalició) i a més a més han sigut vots útils ja que Vox amb 244.929 sufragis s'ha quedat fora del parlament. L'estratègia ha sigut encertada, s'han assolit els objectius i a més com a cap de cartell amb la visibilitat que comporta.

I això és tot el positiu que es pot dir, que n'és molt, no obstant però és moment de reflexionar. El primer que s'ha de dir és que el pacte amb Equo ha demostrat que no té futur. I no ho té perquè la formació ecologista espanyola ha fracassat en unes eleccions pensades per a ells, amb circunscripció única i on no dóna tanta por votar opcions noves. No és que per la crisi siga més difícil votar un partit verd (si, els animals i les plantes ho passen mal, però les persones també) i el seu possible votant s'haja anat en massa a opcions un poc més realistes com Podemos ja que PACMA (un partit animalista, amb un vot més residual que un ecologista) ha tret 176.000 vots a tot l'estat, amb vora un u per cent del totals de vots, molt semblant al que ha fet Equo, que ni al seu bastió de Madrid ha aconseguit arribar a la mediocritat d'un dos per cent. Fa uns anys Equo era una opció de futur a la que tal vegada es podia tindre en compte, però s'ha demostrat inútil i totalment superada per la situació. Si s'ajunten els magres resultats electorals amb les tensions que provoca el seu encaix al si de Compromís, està més que clar que el millor es separar-se d'ells.

Per una altra banda Compromís s'ha vist superat per l'esquerra de les noves tecnologies per Podemos. Fa tres anys a les autonòmiques, Compromís aconseguí superar la tanca del cinc per cent gràcies a la mobilització del 15-M, però una part d'este vot ha sigut acaparat per Podemos a les europees. És veritat que és el vot més difícil per al Bloc (vot jove i urbà a un país tan castellanitzat com el nostre és molt difícil que vote un partit nacionalista no-espanyol) i que per això al diluir-se a Compromís havia arribat a connectar amb ell però l'arribada de Podemos li ha furtat gran part d'este vot.

Els resultats no són roïns, però suposen un fre a les expectatives de creixement i d'un possible sorpasso al PSPV, que ara suposaria a més tornar a superar EUPV, Podemos i UPyD, i sobretot la pèrdua de la capacitat de lideratge del vot descontent amb el bipartidisme. La solució és òbvia, per molt que li dolga a Morera, la cap de llista ha de ser Mónica Oltra que ha de enfortir la seua imatge de rebel i continuar demostrant les maneres autoritàries del PP.

I d'una altra banda s'ha d'aprofitar el sistema per a traure els màxims beneficis. Les nostres Corts estan composades per 99 diputats, dels quals 40 es trien a la província de València, 35 a la d'Alacant i 24 a la de Castelló. Encara que semble el contrari, degut a la seua poca població la província de més al nord es fonamental per a assolir un bon resultat a les corts ja que amb vora una quarta part de la població de la província de València tria més de la meitat de diputats. A més encara que és la província amb més valencianoparlants Compromís només ha abastat un 6'27% dels vots amb casos sagnants com Ares del Maestrat amb un 3'03% o Canet lo Roig on dels 387 vots cap (ni un!) fou per a Compromís, situant-se així sota partits tan importants com Extremadura Unida o Falange de las Jons. Un autèntic despropòsit.

Tot açò no implica que s'haja de continuar treballant com s'ha fet fins ara, eixamplant la base de vots pel sud, encara que s'haja de parlar castellà (cap problema, tan valencians són uns com els altres) sense deixar d'estudiar fenòmens com el d'Elx on tot i la presència de Mireia Mollà només s'ha arribat a un 3'08% dels vots, per darrere inclús de Ciudadanos.

El dia de l'arbre (i un nou incendi)

Com supose sabreu el dia de l'arbre a la Comunitat Valenciana és el 31 de gener. La meua idea era anar a la celebració que fan al meu poble pe a que la meua filla plantara un dels arbres y que li posaren el seu nom, però amb el que no comptava és que les xiquetes de menys de dos anys són totalment imprevisibles. De manera que després de més d'un any despertant-se tots els dissabtes a les huit del matí  ella va decidir dormir més que mai eixe dia (be, també ajudà que ens passarem de quatre a sis bambant tots per casa) i es despertà quasi a les onze així que no ens donà temps a participar en els actes oficials.

Però no hi ha cap problema jo tinc al cap un projecte més important; la meua família té unes terres a la serra Calderona que es cremaren en un incendi a començament dels anys noranta i com pel seu difícil accés ja portaven uns anys sense ser conreades, el seu estat actual es de total abandó. Les oliveres i garroferes rebrotaren, però al ser arbres empeltats, els nous arbres són bords i no aprofiten per a fer oli. A més les nostres possessions pugem fins al cim de la muntanya, on mai s'hi va conrear res. Doncs be, després d'informar-me en profunditat a repoblación autóctona he decidit començar a repoblar les nostres terres amb espècies autòctones. Per ara no sóc molt ambiciós i m'he centrat a espècies de fàcil reproducció i ampla difusió com pi carrasco, pi pinyoner, carrasca, alborcer i ja que estan a prop de la serra d'Espadà unes sureres. Al començament tenia els meus dubtes ja que no confiava en que anara be la cosa, però els primers pins començaren a brotar només un més després d'haver plantat la llavor i poquet a poquet i amb l'arribada del bon temps els meus planters s'anaren omplint d'arbrets. 

Carrasca i pi carrasco

Si no passa res, la pròxima tardor, en l'època de pluges aniré amb tota la família (dóna, xiqueta, nebots i germans) a plantar els arbrets i agafar llavors per a la següent tanda. I com espere que l'experiència siga positiva, es convertisca en una tradició anual i a més que la varietat d'arbres a plantar siga major incloent-hi espècies menys comunes com l'atzeroler (del que ja tinc localitzat un exemplar), aurons o aranyoners.

Però esta no és la única possibilitat que tenim per a plantar un arbre. Si no disposem d'un terreny per a repoblar, d'espai en casa per als planters o simplement no tenim temps per a fer-ho podem confiar en que altres ho facen per nosaltres. En el meu cas vaig a fer-me soci de Fundem, una fundació valenciana que es dedica segons les seues pròpies paraules a la conservació, la recuperació i el maneig del patrimoni cultural i natural mitjançant l'adquisició, l'estudi i la gestió de terrenys, paratges, jardins i llocs que destaquen pel seu valor en relació amb la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes naturals. Que traduït significa que amb els diners dels donants compren terrenys que repoblen amb espècies autòctones. Actualment disposen d'un jardí mediterrani a Pedreguer i d'una finca de 240 hectàrees a Fredes. La quota de soci es pot desgravar a la declaració de la renda, així que tot són avantatges.

Ja per últim, estos dies s'ha declarat un incendi forestal al terme de Sogorb. Els meus terrenys no s'han vist afectats, encara que estan prop del foc (de fet per a anar-hi s'ha de passar per la zona cremada) i encara que els danys no han sigut catastròfics (després de les 45.000 hectàrees cremades fa dos estius als incendis de Cortes i Andilla 200 ens pareixen poques)  podia haver sigut molt greu ja que ha sigut a la zona d'afecció del parc natural de la Serra Calderona. Això si, casualment ha sigut a la zona que l'ajuntament de Sogorb volia desafectar per a convertir les conreus tradicionals de secà en regadiu a degoteig, però pareix que no hi ha cap mà negra darrere ja que ha sigut ocasionat per la crema de restes de poda per part d'un llaurador d'avançada edat.

Menys mal que tancaren RTVV!!!

Gràcies al nostre benvolgut conseller José Císcar ens quedàrem tranquils. Sí, vam perdre la nostra radiotelevisió pública, la única que emetia encara que fóra només en part en la nostra llengua, però com va dir ell, la tancaven per a no haver de fer el mateix amb hospitals o escoles. El problema és que els nostres governants han demostrat tantes vegades que no tenen paraula ni principis que ningú s'ho va creure.

I la prova la tenim ací. Esta setmana la comunitat educativa del col·legi d'educació infantil i primària Ciudad de Oviedo de Torrevella ha iniciat les movilitzacions per evitar el tancament del centre. L'excusa oficial de que van portar-los a un centre sense barracons no és vàlida ja que conselleria va crear este centre fa set anys en barracons amb la promesa de fer-lo de veritat posteriorment (tenen un solar assignat i tot), no d'eliminar-ho i a més,  les catorze unitats actuals van a convertir-se en només nou després del trasllat.

Per desgràcia no és l'únic cas. Segons l'arranjament escolar preparat per la conselleria d'educació també desapareixen el CEIP nº 5 del Campello, el Seráfico d'Elda i l'EI Maestro Gratiniano Bache de Torrevella. A més en localitats de poca població com Almedíxer, Ludiente, Castielfabib, Millars i Dosaigües també es tanquen les seues unitats motiu pel que els seus alumnes hauran de desplaçar-se tots els dies a un altra localitat amb els inconvenients que això comporta.

Però a més com es pot vore al document, es produïx una eliminació general d'unitats en la majoria dels centres. En concret 151 unitats en valencià i unes quantes més també en castellà. I açò només en infantil i primària ja que porten quatre o cinc anys de retallades en secundària.

El que està clar és que Císcar no sabia com justificar el tancament de RTVV i va buscar una excusa per molt absurda que fóra , però el problema és que quan el PP parla d'educació passa a convertir les excuses en cíniques o més be un insult per a tots els valencians.

L'últim intent de Microsoft

Com ja vaig comentar, la conselleria d'educació ha decidit no malbaratar més diners dels valencians pagant llicències de software (a més de Microsoft) en part per la seua crítica situació financera i en part seguint el camí que es va marcar fa més de cinc anys quan començà a desenvolupar Lliurex. La data límit és el dia 25, a partir del la qual totes les llicències de Windows i Office dels ordinadors de la dotació de conselleria als instituts caduquen. Com a responsable TIC (tecnologies de la informació i comunicació) estos dies estic dedicant-me a netejar el meu centre de tot rastre de software privatiu pirata. El centre quedarà impol·lut, fent servir Windows només als ordinadors cedits per les editorials i a un parell dels de secretaria, dels que espere que més prompte que tard també acabe marxant ja que pareix que el prehistòric programa de gestió de centres (Gescen, utilitzat per a gestionar tota la informació de la matriculació dels alumnes i l'assignació de grups a professors) desenvolupat en una eina tan actual com Foxpro fa, sense exagerar, almenys quinze anys, està sent feliçment substituït per Itaca, aplicació web desenvolupada en Java.

Doncs be, conscients de que van a perdre una part del pastís la multinacional nord-americana ha reaccionat ràpidament. Al meu centre ha arribat un correu del Proyecto Universidad Empresa. Esta entitat, experta en projectes educatius ha sigut seleccionada per Microsoft per a la gestió i supervisió a Espanya del seu projecte educatiu. Al dit correu electrònic ens han fet una oferta, que ells creuran bona, per a comprar les llicències dels seus productes que consideren necessàries per al normal funcionament del centre.

En concret ens oferixen la possibilitat de comprar llicències per a uns ordinadors en concret, realitzar un contracte acadèmic amb una subscripció anual (tipus lloguer) que incloga els ordinadors de producció (administració, secretaria), dels professors i de les aules. Encara que ens recomanen la subscripció al projecte educatiu Microsoft IT Academy, que inclou un programa de llicències, i també ens permitix impartir formació oficial de Microsoft i disposar de recursos i eines per a facilitar l'ensenyament en les seues tecnologies.

Els avantatges d'esta última opció son:

1. Accés a software acadèmic per a les aules/laboratoris per formació en tecnologies Microsoft: 100 llicències de Windows 7 més  100 llicències de Windows 8 més 100 llicències d'Office 2010 més la subscripció DreamSpark amb software addicional.
2. Acreditació com a centre de formació oficial Microsoft IT Academy.
3. Accés a recursos formatius per a professors i alumnes: plataforma e-learning amb més de 900 cursos, biblioteca E-Reference Library amb més de 700 llibres, recursos i eines per a educadors...
4. Trenta exàmens de certificació de Microsoft: Microsoft Office Specialist (MOS), MTA, MCE.
5. Suport de PUE: sessions de formació, suport de la posada en marxa del projecte, utilització dels recursos i eines...

I tot açò per la mòdica quantitat de 1.595€ a l'any!

Supose que els genis de PUE estaran sorpresos de no rebre l'allau de peticions que esperaven, però és que la seua oferta no té ni cap ni peus, però clar, ells que viuen a un realitat paral·lela ni s'hi imaginen com de dura és l'autèntica realitat.

Per a començar, per culpa de les retallades, conselleria paga les despeses corrents dels centres amb pràcticament un any de retard, fet que ha motivat que més d'un centre no poguera pagar despeses bàsiques com la calefacció, per tant dubte molt que hi haja cap centre educatiu valencià que dispose dels quasi 1.600 euros que demanen pel seu programa. Si no tens diners per a les coses bàsiques no te'ls gastaràs per a luxes (ai! si m'hagueren llegit els nostres governants dels grans esdeveniments).

Però és que a més és una oferta sense trellat. Per exemple, al meu centre disposem de dos aules d'informàtica de 25 equips cadascuna. Més quatre ordinadors a la sala de professors, un per departament (uns 15) y altres cinc dels administratius. En total uns huitanta, per tant de les cent llicències que ens oferixen ens sobren vint que en la situació actual no vindria bé pagar-les.

Però és que encara que l'institut disposara dels diners necessaris per a pagar les llicències els equips de que disposem no podrien treballar amb Windows 7 i molt menys amb Windows 8. Conselleria no proporciona nous ordinadors des de fa almenys cinc anys, fet que fa que els nostres equips estiguen lluny dels requisits mínims que demanen els programes de Microsoft per a funcionar, encara que són perfectament funcionals amb Lliurex.

També ens oferixen la possibilitat de ser un centre de formació oficial de Microsoft IT Academy amb un total e 30 exàmens anuals. Açò significa que la formació que impartiríem capacitaria als nostres alumnes per a aprovar l'examen de certificació d'expert en Microsoft Office, però només es podrien presentar 30 alumnes a l'any. Acò pot tindre sentit si estiguerem parlant d'un centre que impartira algun cicle formatiu de la família administrativa, però ni per quantitat d'exàmens (jo enguany tinc 150 alumnes als que s'han de sumar els de l'altre professor d'informàtica del centre) ni pel seu perfil (no és interessant eixe títol per  a un alumne de l'ESO, com a molt per a algú de batxillerat) ens interessa el més mínim. Però es que a més eixe títol certifica que l'alumne domina un programa en concret, no de la comprensió d'una tecnologia. En altres paraules, certifica que domines MS Office 2010, però no que faces el mateix amb MS Office 2013 ni amb MS Office 2003. I d'açò tenim un exemple molt clar. Quan al 2007 Microsoft va decidir introduir una nova interfície gràfica a la seua suitte ofimàtica (coneguda com a Ribbon) a més de generar polèmica va fer que la manera d'utilitzar els seus programes canviara i, en consequència,  que els certificats de les versions antigues començaren a perdre valor.

Per últim ens faciliten l'accés a multitud de recursos educatius (llibres, cursos, formació del professorat, etc) sense tindre en compte l'opinió de la consellera, que esta mateixa setmana ha recordat que estan promocionant la creació de recursos per part del professorat ( no se com, més be al contrari) i que la conselleria d'educació disposa dels seus propis centres de formació, els Cefire, que per cert han vist reduït el seu pressupost de manera molt important gràcies a les retallades de la pròpia conselleria.

Per últim no puc evitar fet una important reflexió. A la Comunitat valenciana hi ha vora 500 instituts i el doble d'escoles. Si multipliquem estos 1500 centres pels 1.600 euros de la subscripció, ens ixen vora 2.400.000 euros a l'any de despesa en llicències per a tot el sistema educatiu valencià. Que és millor destinar eixos diners a una multinacional o a un grup de enginyers i tècnics informàtics valencians que es dediquen a crear una distribució Linux a mantindre-la i a instal·lar-la a la Comunitat Valenciana? 

Jo crec que la segona opció crea molta més riquesa a la nostra terra, sense cap dubte.

Sobre l'apagó tecnològic als instituts

Si la educació ja estava malament, segons el diari Información, per culpa de la conselleria d'Educació ho va a estar pitjor encara. En general estic d'acord amb esta afirmació però resulta que la por a la multa de Microsoft amenaça amb portar a l'apagó tecnològic a les escoles i instituts. Sembla que la fi del món estiga a prop i vaja a començar a la meua aula d'informàtica.

Llegint la notícia amb un poquet d'interès descobrim que parla d'una situació que els professors d'informàtica (més bé els responsables de noves tecnologies dels centres) ja sabíem des de fa temps i que està controlada. És més, és esperada amb ganes des de fa molts anys.

No vaig a dir que som pioners (ja que ho foren els extremenys amb la creació de Linex) però sí que és veritat que ens afegirem ràpidament i ja portem molts anys dins del món del software lliure. Per a qui no sàpiga de que estic parlant ho intentaré explicar d'una manera senzilla: si ens estalviem els diners de pagar per cada ordinador de l'institut la llicència de windows, office, un programa d'edició gràfica, un altre de só, més un de vídeo i alguna altra cosa que se m'oblida podem o tindre més ordinadors per institut o estalviar diners que poden ser destinats a millorar un altre aspecte de l'institut. La manera d'estalviar-se eixes llicències evidentment no és utilitzar software pirata sinó utilitzar programes de codi obert. Este moviment, sorgit als anys huitanta, es va consolidar als noranta amb programes plenament funcionals com OpenOffice i Linux, però ha sigut al segle XXI quan han començat a competir de tu a tu amb les programes de codi propietari, superant-los en molts casos en rendiment o ús com el servidor web Apache amb més del 50% del mercat.

Dit i fet, la conselleria d'educació llançà al 2005 la primera versió estable de Lliurex. Durant un parell d'anys no va ser molt utilitzada, però la versió de 2007 (ja basada en Ubuntu i no en Debian) va incorporar un nou model d'aula, facilitant la seua instal·lació i gestió que la va fer molt més utilitzada. En el meu cas, sempre que he tingut la possibilitat l'he instal·lada ja que té una aplicació que em permet exportar els alumnes i professors del programa de la secretaria del centre i crear usuaris i grups per a tots ells. A més  de que al ser Linux és molt més segur respecte als virus em lleva molta feina de manteniment de l'aula.

Però el pitjor, a més de la falsa sensació de caos que vol transmetre el periodista, són les declaracions d'un suposat professor d'informàtica que literalment diu que lliurex és molt limitat ja que oferix el processador de textos, full de càlcul i poc més i que per a fer edició de vídeo ha d'instal·lar programes pirates. Açò és simplement mentira. No sé si és problema del professor que desconeix absolutament el seu treball, que no és professor d'informàtica, que el periodista no ha entès res o que directament ha mentit. Amb lliurex (com al 99% de les distribucions linux) venen instal·lats Gimp (programa d'edició gràfica de fitxers de mapa de bits) i Inkscape (programa d'edició de gràfics vectorials). Està clar que hi han programes més potents (el famosíssim Photoshop) però també està clar que no és necessari pagar més de mil euros per la llicència d'un programa del que els alumnes no aprofitaran més que el 5% del seu potencial. I més existint una alternativa gratuïta de la que tampoc utilitzaran totes les seues possibilitats. Però és que encara que no hi haguera cap programa instal·lat, el principal avantatge del software lliure és que pots descarregar i instal·lar el programa que vulgues sense cap problema, ja que no has de pagar llicència. Açò implica que el professor és totalment lliure d'utilitzar el programa que desitge i que a més els seus alumnes poden instal·lar-ho a sa casa sense cap pega per a fer els treballs. Per últim, el software lliure té unes menors necessitats de hardware que no fan precisa una renovació tan freqüent dels ordinadors dels instituts.

Evidentment no tot són avantatges ja que a vegades els programes de codi obert són més complicats de configurar, normalment funcionen a la primera però si hi ha algun problema es més difícil de solucionar, però per a això conselleria va crear fa anys diversos centres de suport de lliurex que fins i tot t'instal·len l'aula si ho demanes i a més a la seua pàgina web hi ha un fòrum on els professors ens ajudem mútuament.


Realment lliurex és una de les poques coses que s'estan fent be a conselleria i espere que el projecte continue. De fet ho va a fer perquè de tots els seus avantatges hi ha un que li agrada molt als polítics, costa molts pocs diners.

És que ací ja val tot?

És el que es pregunta el nostre benvolgut Serafín Castellano, conseller de governació i justícia de la generalitat. I ho fa al respecte de la polèmica creada al voltant dels crits amb que els xiquets d'una escola de Xàtiva exigien al president Fabra la tornada de Canal9. Està clar que no és ètic manipular a xiquets menors d'edat per a obtenir rèdits polítics, però no crec que siga el PP, amb la seua doble moral com ens ensenya la paella rusa el que més es puga queixar. Primer perquè no se sap si els xiquets cantaren de motu proprio, imitant el que sentien al carrer o els aleccionà algun mestre, opció esta darrera que ha sigut presa com a veritat absoluta pel PP i que els ha fet obrir un expedient a l'escola on va succeir  tot el mateix dia dels fets quan a NNGG li va costar tres setmanes començar a investigar les fotos amb salutacions feixistes de membres del PP de la mateixa Xàtiva.

I la veritat és que no hi ha ningú més indicat per a preguntar-se si ja val tot al panorama polític valencià per tal de guanyar, més be mantindre, un parell de vots. Serafín Castellano va esdevindre en un dels principals actors del tancament de RTVV; participant en l'històric debat emés a C9 el dia després que Fabra prenguera la meditada decisió del tancament on participaren representants de tots els partits polítics presents a les Corts Valencianes. Enviant a la policia autonòmica valenciana, de la que n'és el màxim responsable com a conseller de governació, a fer efectiu el cessament d'emissions. I també participant al programa de la Sexta Columna sobre les televisions autonòmiques. No s'ha de negar que al contrari que Fabra Castellano ha donat la cara. El problema, és que de tant de donar la cara al final te la poden acabar partint. Sobretot si et dediques a mentir en antena.

Al citat programa de la Sexta Serafín Castellano va dir textualment que "Yo nunca he oído ni a profesionales ni a trabajadores decir que haya habido una manipulación como se está oyendo ahora". Així, literalment, ningú s'ha queixat mai. El problema que té el senyor Castellano és que no és veritat. Com és molt fàcil de comprovar si és fa una simple cerca (posant denuncias manipulacion rtvv al google hi han molts resultats. Començant pel surrealista episodi de la queixa del vieportaveu del PP a les Corts Rafael Maluenda per manipulació de RTVV en contra del seu partit fins a nombroses queixes de partits polítics, associacions i treballadors. Entre elles les de Julià Alvaro ex-treballador de RTVV, acomiadat a l'ERO nul i membre del comitè de redacció de la casa.

El que ja no és problema seu sinó que comença a ser nostre, els ciutadans que li paguem el sou, és que tampoc és veritat que ell no ho haja sentit mai. Els dies 23 de febrer, 2 i 3 de març de 1999 es va celebrar una Comissió de control de l'actuació de RTVV i societats que en depenen a les corts valencianes de la que ha quedat constància institucional amb el pdf que acabe d'enllaçar. A eixa comissió es va tractar la manipulació de RTVV i les queixes dels seus treballadors al respecte, però a més el portaveu del PP fou ni més ni menys que el mateix Serafín Castellano com es pot comprovar a la pàgina 2 del document de les corts que he enllaçat:

No ha sentit mai cap queixa però estava a les Corts el dia que anaren a queixar-se

A eixa comissió Julià Álvaro va dir coses com en la nostra impressió el debat polític és defuig per tal d'evitar que es puguen escoltar veus crítiques contra el govern de la Generalitat, el govern d'Eduardo Zaplana. El que es fa en els nostres informatius és donar una gran presència al president Zaplana, situant-lo sempre en les seues aparicions en allò que podríem dir "activitat institucional".

També de cada cent notícies que es donen als nostres informatius només una es refereix a temes polítics de la Comunitat Valenciana i dins d'estes notícies només en una de cada cinc es pot escoltar una declaració en contra de la gestió del govern de la Generalitat.

O el passat mes de setembre, per exemple, el president Zaplana va eixir en els informatius de C9 un total de cinquanta-cinc vegades, mentre que tota la resta de líders parlamentaris de l'oposició, sumant fins i tot el president de les Corts, el senyor Héctor Villalba, en van eixir només onze.

N'hi han exemples a cabassos. Però el que fa més greu encara l'actitud del senyor Castellano és que fou ell mateix qui contestà a Julià Álvaro com es pot comprovar fàcilment a la pàgina 36 del diari de sessions:

Si no ha sentit cap queixa com pot contestar al representant que anà a presentar-les?

Així, que en el fons el senyor Castellano té raó en preguntar-se si ací ja val tot. En vista de la seua manera de ser, pareix que sí, que no passa res per mentir a una pregunta directa d'un periodista si així s'aconsegueixen mantindre quatre vots i aparentar durant uns segons davant del seu electorat no ser un miserable manipulador que es pensa que els seus votants són tan simples com ell que es pensen que l'hemeroteca no va a demostrar totes les seues mentires.

PD: Este article ha sigut possible gràcies al de Julià Álvaro on denuncià la manipulació de Serafín Castellano.

Reflexions sobre el tancament de RTVV

El dissabte passat durant la manifestació en contra del tancament de RTVV vaig ser increpat per un amable senyor a l'entrada de de l'avinguda Federico Soto que molt educadament ens va dir a tots els manifestants que érem idiotes perquè RTVV tenia molts traballadors, que eren uns caradures i que vivien dels nostres impostos. Davant d'açò m'agradaria fer unes aclaracions:

1. La manifestació del dissabte fou convocada pel tancament de RTVV decretat de manera unilateral  pel consell. Fa més d'un any, quan es va aprovar l'ERO de Canal9 ningú més que els treballadors de l'ens públic va eixir al carrer perqué quasi tots enteníem que la plantilla estava sobredimensionada i que s'havia de fer una reestructuració.
2. El culpable del  sobredimensionament de la plantilla no és un altre que el govern del PP. L'any 1995, quan arribaren al govern de la generalitat, RTVV comptava amb una plantilla de 653 treballadors. Sota el seu mandat van augmentar la plantilla nomenant treballadors afins (enxufats) fins a més de 1800 treballadors. Per tant s'han d'exigir responsabilitats polítiques al PP, partit que ha governat en la Comunitat Valenciana els últims 18 anys i que ha fet i desfet segons la seua conveniència a RTVV.
3. El sobredimensionament de la plantilla és una de les causes del deute de RTVV, però no n'és la més important. L'any 2009 RTVV declarà unes pèrdues de 278 milions d'euros mentre que les despeses salarials totalitzaren 81'3 milions de manera que encara que la plantilla haguera sigut un terç inferior les pèrdues encara hagueren superat els 200 milions d'euros.
4. Esta inassumible quantitat de pèrdues son conseqüència directa de la mala, per no dir negligent i delictiva gestió dels diversos directors generals nomenats pel PP. L'operació que va generar la major part del deute fou la compra de drets televisius d'equips de futbol valencians. En este tema es gastaren 460 milions d'euros però nomes s'ingressaren 224'7 amb la posterior revenda dels drets, generant un forat de 234'8 milions d'euros. També s'han d'incloure en este apartat els generosos contractes amb productores amigues com la comprar per 600.000 euros de tres documentals ja emesos a Intereconomía per l'aleshores director d'antena Fernando Quintela, acabadet de fitxar d'Intereconomía. O el vergonyós programa DBT on la periodista Isabel Duran, a qui el mateix Francisco Camps va agraïr que s'enfrontara al sastre del cas Gürtel cobrava 3000 euros per programa més 1000 de cada tertulià vinguts expressament de Madrid i que eren replegats al seu hotel per la mateixa delegada de govern. Per no parlar dels contractes amb la trama de la Gürtel durant la visita del papa a València que han fet que la policia registre la seu de RTVV buscant documentació.
5. Encara que el consell pot tancar RTVV, les formes utilitzades no són les pròpies d'un estat democràtic. El decret-llei no ha de ser l'única manera de governar i la publicació de tres edicions del DOGV la mateixa vesprada no és símptoma de qualitat democràtica. Per eixos motius és previsible que alguns dels recursos presentats per l'oposició prospere. Per a una anàlisi més detallada al respecte recomane esta entrada de la paella rusa.
6. Evidentment RTVV no és un model de televisió pública i per això no estem demanant que tornen els temps de la manipulació informativa; ni tampoc la televisió assambleària de hui. Simplement si es tanca RTVV i es crea una nova televisió en règim de concessió a una empresa privada haurem perdut per a sempre la possibilitat de tindre una televisió pública com toca: imparcial, de qualitat, en valencià i que represente la veu dels valencians tant mostrant la seua cultura, com les seues festes, el seu oratge o les seues reivindicacions.
7. No ens enganyen, diuen que ho fan perqué preferixen gastar diners en contruïr escoles i hospitals que en RTVV, però està més que clar que no volen fer ni una cosa ni l'altra. Este govern és el mateix que porta quatre anys acomiadant professors, el que ha sigut incapaç d'obrir l'hospital de Llíria i el que esta mateixa setmana ha promés les escoles de Montserrat i Pinedo però no ha consignat ni un euro per la seua construcció. Està més que clar quin és el seu compromís amb l'educació i sanitat pública.
8. I el que és més incoherent de tot, només estem demanant al govern del PP que complisca el seu programa electoral en el que es comprometia a potenciar Canal 9 fent-ho a més des de el consens.

   

   Parafrasejant els Beatles, governar es allò que et passa mentre estas ocupat ignorant el teu programa electoral

Llops cuidant d'ovelles

El concepte de porta giratòria s'ha fet per desgràcia molt famós els últims anys. Per a qui no el conega es refereix a la facilitat que tenen molts dels nostres governants de passar a l'empresa privada després de deixar la seua activitat política. Però no a qualsevol empresa privada, sinó a les que han ajudat i afavorit des del seu treball públic. Per això no es casualitat l'última reforma elèctrica en la que es puja el termini de potència (el fixe que pagues gastes o no gastes) un 70% per a compensar el dèficit de tarifa (que dic jo, com s'anem a creure que unes empreses que declaren milers de milions d'euros de beneficis ens estan venent l'electricitat més barata del que els costa de produir?) o la intenció de gravar amb un peatge la producció casolana d'electricitat ja que són molts els polítics que després de la seua carrera política s'han incorporat com a assesors a empreses elèctriques, inclosos dos ex-presidents de govern com González i Aznar (especialment greu este últim ja que està cobrant de l'elèctrica que ell mateix privatitzà).

Peró no només és això, hem abastat un nivell difícilment imaginable, que és el de tindre polítics que es dediquen a gestionar coses amb les que no estan d'acord. Podria nomenar a tots els consellers de sanitat i educació de governs de dretes (incloent per suposat a la meua benvolguda María José Català) però la que per desgràcia està guanyant notorietat ràpidament, María Seguí Gómez, directora general de tràfic. Ja es va fer coneguda quan intentà aprovar un nou reglament general de circulació que feia obligatori l'ús de casc en bicicleta en ciutat que per sort al final ha sigut suavitzat i només és obligatori per als menors de dihuit anys. Dic per sort perquè tots els països civilitzats on l'ús de la bicicleta és major que ací no obliguen a l'us del casc per anar en ciutat i presenten una menor taxa d'accidents simplement perquè al haver més ciclistes l'automovilista està més concienciat i adaptat la seua circulació. A més que no té sentit que en qualsevol dels pobles menuts de la nostra geografia els xiquets s'hagen de posar el casc per a anar en bici a casa del seu veí per uns carrers per on no passen cotxes.

La directora general de tràfic preparant-se per
a agafar una d'eixes màquines infernals.

D'esta manera i seguint amb la seua irresponsable campanya anticiclista, la directora general de tràfic s'ha presentat així a la inauguració del servici de bicicletes públiques de Màlaga. La imatge que vol donar està molt clara, posant-se el casc, encara que no siga necessari, i un jupetí reflectant un dia d'agost en Màlaga (per molt que la visibilitat siga òptima i que hi haja més perill de patir un colp de calor que un accident) i és aborronadora: la culpa dels ciclistes lesionats i morts no és del cotxe que els ha atropellat, sinó d'ells mateixos. A esta dona no l'importa que, per exemple, en l'últim accident mortal a Valladolid els dos ciclistes morts portaren casc, que anaren per una recta perfectament visible i que l'autovilista que els passà per damunt donara positiu al control d'alcoholèmia ja que té molt clar que la responsabilitat és dels ciclistes morts, ja que eren ciclistes i per tant tenen menys drets que els automovilistes. Si no pensara així hauria proposat una llei que obligara a l'ús del casc i de barres anti-bolcada en els cotxes ja que són molts més els automovilistes morts (ara només dos mil a l'any) que ciclistes i a més en molts casos ho són per la seua imprudència no atropellats per un vehicle quinze vegades més pesat que circula a molta més velocitat. 

Amb les seues mesures l'únic que aconseguirà és disminuir l'utilització de la bici, augmentat així la contaminació i saturació de les nostres ciutats, culpabilitzant dels accidents a les víctimes, però clar, això és el que passa si poses a llops a cuidar d'ovelles, que cada vegada et quedaran menys.

El negoci del segle

Imagina que eres una persona d'ideologia neoliberal (be, tu dius centrista) de les de veritat, d'eixes que estan en contra de les subvencions i els funcionaris ja que creus que el sacrosant mercat és qui fa i desfà al món empresarial. Per a ser conseqüent amb la teua ideologia vols convertir-te en un d'eixos emprenedors que segons Rajoy ens van a traure de la crisis. Com la teua experiència laboral és la que és i t'has passat més temps de festa que estudiant decidixes muntar el negoci que millor coneixes, un pub. Ja que la cosa està molt malament vas a les oficines d'informació de totes les administracions preguntant com et poden ajudar. Després d'un llarg pelegrinatge de finestreta en finestreta finalment aconseguixes un fum d'ajudes (que no deixen de ser subvencions però sonà molt menys esquerrà). La primera i més important és que l'administració et paga els treballadors. Si, ja sé que pareix surrealista, però açò no és més que un exercici mental, simplement fes-te a la idea que ho aconseguixes. Muntes el teu negoci i la conselleria et paga el sou dels cambrers, els disckjockeys, dels segurates i fins i tot de les go-gos. A més a més, no et reclama practicament res, només han de tindre el títol corresponent (valencians, el mon ens mira, som pioners en la creació d'estudis de deejay) però com també ho haurien de tindre si no demanares les subvencions, no té cap importància. El que si que és important és que encara que els pague l'administració tu tries els teus treballadors així que podràs contractar al teu germà, els col·legues i inclús la xicona eixa que conegueres l'altre dia en l'after; segur que si li fas este favor ella sabrà ser amable amb tu, ja m'entens.

Però ací no s'acaben les bones notícies. L'administració també et pagarà el material que necessites per al funcionament del teu negoci i et donarà diners per a pagar la llum i l'aigua. Sona estrany, però no vas a haver de pagar ni un duro per totes les botelles de vodka, ron o ginebra que compres. Ni tant sols per la llenceria que portaran les go-gos durant els seus espectacles, t'ho paga absolutament tot. És veritat que no et dóna per a comprar primeres marques, però ja se sap que a partir del tercer cubata el negrita pareix importat de la mateixa Cuba.

Ací no acaba tot, ja que continuen les bones notícies. Com la situació és la que és, per a que el teu negoci funcione, la conselleria també et garantix els clients. Ja se sap que la crisi és molt dura i per a prevenir depressions l'administració ha encetat un pla pioner al món pel qual es porta de festa a tots els aturats de llarga durada i el teu local és un dels seleccionats per a que els pobrets desfasen tot el que vulguen. I per si tens por de que el teu local es plene de gent indesitjable (realment tu no gastes esta paraula, com a bon emprenedor fas servir un eufemisme com que vols un públic amb un target diferent) com el teu local té permís per a cent persones, la conselleria et proporciona dos-cents i et deixa triar entre ells. Per a que la teua privilegiada posició no cride massa l'atenció establix una baremació mitjançant la qual els més xungos (els lletjos, grossos, friquis, etc) es pensen que poden entrar al local, però et deixen a tu una part de la puntuació de tal manera que tu tries més del 90% de la teua clientela encara que a vegades entre algun dels altres. Però no passa res, ja que si tens el pub ple de xiques boniques, sempre ve be que hi haja algun pringat que li'ls pague els cubates. Això si, has sentit que com el sistema no acabava de funcionar be ja que hi havia vegades en que tenies el bar amb més de cinc grossos i molestaven a la vista, la conselleria ha decidit canviar-lo i en lloc de dividir la ciutat en dihuit sectors, ha decidit fer-ne quatre. Be, en volia un només, però les crítiques dels esquerrans, estos que estan en contra dels emprenedors liberals com tu que van a alçar este país de la merda en la que està clavat per culpa seua, han limitat la reforma. A més a més ho han venut a la premsa i als votants dient que així augmenten la llibertat de decisió dels teus clients ja que podran triar entre molts més pubs que abans. El que no saben és que si tu abans per a cent places tenies dos-centes persones per a triar ara en tindràs mil i segur que serà quasi impossible que es cole algú que tu no voldries.

I per si de cas, encara que l'administració et fa signar un paper amb el que et compromets que no pots cobrar  entrada als teus clients ningú no t'impedix cobrar un suplement per a poder utilitzar l'entrada VIP, amb menys cua i amb un cubata de regal. Es veritat que açò voreja la il.legalitat, però com no cobres entrada i  només ho fas per un suplement, per ara l'administració no t'ha dit res i a més els teus clients t'ho agraïxen ja que s'eviten fer cua i estar de festa amb friquis, obesos i demés gent de no tant bon vore com ells que estiuegen tots els anys a Eivissa..

Ja per últim i encara que parega increïble l'administració et proporciona el local. Com si no hi haguera prou de gent que vol muntar un negoci com el teu, encara t'ho faciliten més donant-te el local per a muntar el pub. És veritat que només te'l cedixen, però com és per a setanta-cinc anys no importa massa ja que tu tens la teua vida laboral garantida,vida. El millor és que ells busquen el local adequat, sense importar que a la zona ja hi hagen altres pubs funcionant als que vas a furtar la clientela i a més a més a esta mesura li han posat un nom tan rimbombant com Pub d'Iniciativa Social, recorda que se suposa que la teua clientela van a ser els aturats de llarga durada.

Crec que més no es pot demanar, per a resumir, tu que estàs en contra de les subvencions no en vas a rebre cap, però l'estat et pagarà els treballadors i el material que necessites. Et proporcionarà els clients deixant que tries els que més t'agraden. A més a més farà la vista grossa si vols cobrar per algun concepte encara que siga il.legal i per acabar d'adobar-ho tot, a més et buscarà i cedirà de manera quasi indefinida un terreny per a que construïsques el teu pub. un negoci perfecte sense cap risc per a tu però amb el que fas a rebre tots els beneficis.

Increïble? No, per molt estrany que sone, esta és la situació de privilegi en la que viuen els centres educatius concertats valencians. A l'injusta situació que compartixen amb els centres de la resta de l'estat se suma l'última ocurrència popular dels Centres d'Iniciativa Social. D'estos centres hi han dos que m'afecten especialment. El primer és el que es va a construir al barri de Patraix de la ciutat de València, just al costat del centre on treballe i del solar que després de sis anys encara manté el cartell que posà la conselleria d'educació anunciant la imminent construcció d'un nou institut públic. L'altre és el que es vol construir a Torrent. A esta localitat hi han quatre centres públics i uns quants concertats (Maria Auxiliadora, Monte-Sión, etc) un els quals està controlat per Fasta, una fundació ultracatòlica argentina que ha rebut denúncies per adoctrinament dels seus alumnes.

Per a denunciar esta situació la plataforma per l'ensenyament públic de Torrent ha encetat una campanya de recollida de signatures tant virtual com reial. A més el divendres sis a les sis de la vesprada hi ha convocada una manifestació per a entregar a l'ajuntament les signatures replegades en contra de la cessió de terrenys públics ja que és il.legal, innecessària i malbarata els recursos públics d'un ajuntament endeutat (som els noranta-quatre de tot l'estat amb la gens menyspreable quantitat de més de quaranta-tres milions d'euros) que ja va cedir terrenys públics a l'Universitat Católica de Valencia a canvi de res.


Jo ja he signat de manera física, però si vos interessa el tema i no podeu vindre a Torrent, ací teniu l'enllaç per a fer-ho.






.

Qui es l'irresponsable?

Jo sóc un d'eixos milers de professors que se sumaren la convocatòria de vaga general a l'educació el passat nou de maig. Pel fet d'exercir el meu dret de vaga (tant per defensar l'ensenyament públic com les meues condicions de treball) he sigut titllat d'irresponsable per la consellera d'Educació, María José Català. El que em pregunte és que si jo sóc irresponsable per fer perdre un dia de classe als meus alumnes que serà la consellera que els ha fet perdre enguany un més sencer? Després de quatre anys de vacants gràcies a les retallades, inexistents per a la consellera, estic tornant a cobrir substitucions. Em vaig incorporar al meu lloc de treball el dia vint-i-tres d'octubre per a cobrir una baixa per maternitat. La companya a la que estic substituint havia donat a llum el dia u d'octubre i a més a més portava dos setmanes de baixa mèdica, fet que provocà que quan començaren les classes el catorze de setembre ja estiguera de baixa. Açò suposa que els meus alumnes estigueren més d'un mes sense professor que és molt més que un dia, per tant si la consellera d'educació té raó, ella és molt més irresponsable que jo. Però es que ací no s'acaba tot ja que l'any passat vaig ser pare i durant les dos setmanes de permís de paternitat i una setmanes de baixa de maternitat no van enviar cap company per a substituir-me, fet que fa que la senyora María José Català torne a ser una irresponsanble. I per si fora poc fa dos cursos vaig tindre problemes de lligaments a un turmell que em provocaren estar quasi dos mesos de baixa en els que curiosament tampoc enviaren cap substitut. En aquell cas l'irresponsable va ser el conseller d'infaust record Alejandro Font de Mora.

Per no estendre'm molt, crec que ha quedat clar que a qui no l'importa res l'educació dels jovens valencians no és a mi ni als professors que fem vaga, ja que estem disposats a perdre un dia del nostre minvat sou per a defensar-la, sinó als consellers d'educació per a qui tant els professors com els alumnes som simples números que es poden utilitzar per a fer demagògia i estalviar diners.