No estem tan malament

El diumenge mentre desdejunava llegint el periòdic de poc se m'entravessa el café al llegir la portada del Levante-EMV. La primera notícia gran era literalment que els valencians encapçalem l'abandó escolar en l'Unió Europea després de l'educació obligatòria. No dubte que tinguem tan dubtós honor, el que no em quadraven eren les xifres que segons el redactor era d'un 80'4% d'alumnes que no continuaven els estudis després de la ESO. Ja porte set anys treballant com a professor i la meua experiència en els sis instituts en els que he estat és que hi ha més d'un alumne de cada cinc que continua els estudis en acabar quart de l'ESO. Prou més afegiria, ja que normalment per cada sis grups de primer de la ESO, hi han 4 de quart i d'estos ixen dos o tres de primer de batxillerat (que són més nombrosos, gràcies a les noves ràtios hi han 30 alumnes en cada grup d'ESO i 42 en els de batxillerat). A més s'haurien d'afegir els alumnes que cursen un cicle formatiu de grau mitjà, que també en són uns quants. Intrigat per saber d'on havien tret eixes dades tan equivocades, vaig buscar l'informe de la Comissió Europea en que el periòdic s'havia basat per a redactar la notícia (Mindthe gap,educationinequality acrossEU regions) i després de pegar-li una miradeta se'm va caure l'ànima als peus. A la pàgina 78 del dit informe es poden trobar les dades en qüestió. Be, no exactament ja que apareix el percentatge complementari, és a dir, 19'6% que sumat al 80'4% fa el 100%. El problema és que eixes dades no es referixen als alumnes que abandonen els estudis després de l'educació secundària sinó que literalment són els alumnes que cursen estudis post-secundaris i terciaris no universitaris, o siga, batxillerat i cicles formatius. Es més, es pot comprovar fàcilment l'errada del redactor ja que just a la pàgina següent, hi ha una figura (la 3.5) en la que apareix que el percentatge de jóvens valencians que cursen estudis universitaris està entre el 55'1% i el 64'83%, el segon grup de percentatges més alts. El motiu que no puga dir la dada concreta és que no estem entre les deus millors regions d'Europa ni entre les deus pitjors, però en Espanya, Andalusia, Castella la Manxa, Extremadura, Cantàbria, La Rioja, i Balears com a mínim (les Canàries no apareixen, i Ceuta i Melilla són massa menudes per a diferenciar el color amb que estan pintades) tenen menys universitaris, a més d'haver un fum de regions (sobretot dels antics països comunistes però també de les molt civilitzades Alemanya, França i Anglaterra) que en tenen menys encara. El que sí demostra este estudi és que la formació professional continua estant subvalorada a Espanya, ja que huit de les deu regions amb menys estudiants de batxillerat i formació professional d'Europa són espanyoles i este sí que és un problema que els nostres dirigents haurien de resoldre ja que els cicles formatius són una excel·lent manera d'incorporar-se al mercat laboral, en molts casos amb més facilitats que molts títols universitaris però encara són vistos com a estudis de segona, per a gent que no val per a estudiar.

He estat mirant la web del Levante-EMV i no he trobat l'article, només està a la portada en PDF supose que s'hauran adonat de la greu errada que han comés i volen esborrar totes les proves. Perquè el que ha succeït és molt greu. Primer és una errada prou important del redactor, que ha demostrat que és incapaç de llegir e interpretar unes dades prou simples. A continuació el que l'ha clavat a base de bé és el cap de redacció que no ha fet la seua faena de supervisió i control de les notícies, deixant publicar en la portada del diumenge una notícia falsa. Però no només ells tenen culpes, dins de la notícia s'entrevista als responsables sindicals d'educació de FETE-UGT i CCOO que no tampoc han vist que les dades que els presentaven eren més que errònies. Supose que els hauran dit que els sistema educatiu valencià era el segon pitjor d'Europa i hauran carregat contra les polítiques del govern sense analitzar res més.

En fi, pareix que sí que han reconegut la seua errada ja que l'article ha desaparegut d'Internet i m'han publicat la carta al director que els he escrit.

María José Catalá, mentirosa.

La consellera mentirosa

Ja és oficial. Per molt que la consellera fera unes declaracions en les que intentava enganyar i manipular a l'opinió pública per a no parèixer la responsable de la destrucció del sistema educatiu públic valencià, com tots els interins sabíem, enguany hi hauran menys professors a les nostres escoles. Era obvi, tots els anys es feia una primera convocatòria a juliol on eixien la majoria de places per als interins i una posterior al setembre on s'oferien menys places (aproximadament un 10% del total) que eren les que es produïen per les comissions de servici, excedències, obertura de nous grups, jubilacions durant l'estiu i unes quantes que es guardava la conselleria per al seu propi interés. Enguany no ha sigut diferent, en juliol tragueren més places (encara que moltes menys que altres anys, de fet hi ha especialitats en que els funcionaris de carrera es quedaren sense plaça) i ara en setembre n'han tret unes poquetes. D'informàtica en concret deu, quan fa dos anys en tragueren trenta, la retallada es òbvia i no afecta a una xicoteta part dels interins.

Per a ser més explícits. Jo portava quatre anys amb vacants, treballant el curs sencer, doncs be, enguany no només no vaig a tindre'n cap si no que després de les adjudicacions de setembre encara tindre a trenta-cinc persones per davant en la llista. D'esta manera la consellera, María José Catalá, només pot ser qualificada com a mentirosa.

Per no parlar del fet que el curs ha començat hui però els professors que obtinguen una de les places començaran a treballar el dimarts, perdent per tant dos dies de classe i arribant al centre sense saber quines assignatures han d'impartir i sense haver-les preparat, així que qui perjudica a una generació sencera de xiquets no som els professors per protestar per estes retallades com digué la consellera, és la política de la Conselleria d'Educació.

PD:Per a justificar-se la consellera ha declarat que com hi han menys alumnes per la baixada de natalitat, en conseqüència, hi han menys professors. Bé, eixa baixada de natalitat afecta a infantil i com a molt primer cicle de primària, a secundària ens afectarà d'ací a deu anys, així que tampoc és motiu per a retallar.

Estem al carrer

Be, ja s'ha confirmat la desfeta. Conselleria publicà el divendres la llista provisional deles places adjudicades per al curs que ve i com es preveia la retallada ha sigut brutal. Després de quatre anys consecutius amb vacant m'he quedat a setanta places d'obtindre'n una sent l'interí número noranta-nou. Açò significa que com l'any passat vaig obtindre la penúltima vacant només este curs hi han setanta professors menys. Però com les retallades s'estan produint des de fa dos cursos el número de places que ha eliminat és de vora el doble. Estic parlant només de l'especialitat d'informàtica que no ha sigut de les pitjors parades ja que altres especialitats com valencià (la retallada ha sigut de cent cinquanta professors només enguany), castellà o matemàtiques ja patiren una gran retallada fa dos cursos amb l'eliminació dels reforços, desdobles i compensatòries. Segonsels sindicats enguany s'han eliminat 2.208 places a l'ensenyamentpúblic valencià i un total de 4.630 durant els tres últims cursos. La cosa és tan forta que per primera vegada hi han funcionaris de carrera que s'han quedat sense plaça.

I vull que quede clar que he dit ensenyament públic, ja que als centres concertats no s'ha eliminat ni un plaça, ja que tots els centres continuen amb els seus concerts obtinguen o no bons resultats i complisquen o no les lleis educatives. Que eixa es la part més clara d'esta situació, les retallades afecten només al sector públic, al privat sostingut amb fons públics no. La seua jornada lectiva no ha augmentat (és veritat que és més llarga que la nostra) però tampoc han tancat grups per l'augment de ràtio d'alumnes, de tal manera que abans un centre concertat amb cinc unitats d'ESO tenia cent vint-i-cinc alumnes per curs i ara en te cent-cinquanta, mentre que a un centre públic continua tenint els mateixos alumnes però amb un grup menys. És una vergonya que es retalle en els servicis públics, però no en els privats sostinguts amb fons públics. Al cap i a la fi, les famoses mamandurrias d'Esperanza Aguirre són estes, professors contractats per empreses privades, amb interessos privats (amiguismes, adoctrinament dels alumnes...) però pagats amb diners públics. Em fan gràcia tots els teòrics de l'ultra-liberalisme que engreixen les files del PP i omplin d'opinions els debats unicordes de la TDT. Estan contínuament parlant de les meravelles del sector privat oposant-lo a l'ineficient sector públic ple de vagos que es passen el dia prenent café , però alhora són incapaços de concebre un autèntic sector privat, que no depenga de l'administració, perquè en el fons el que volen és fer negoci amb la privatització dels servicis bàsics i obtindre beneficis de tota la població no només de qui s'ho puguen pagar.

S'han acabat els eufemismes, la cosa està fotuda. La consellera d'Educació digué que no anaven a acomiadar a ningú en educació i evidentment és mentira. Tècnicament el que ens han fet es no renovar un contracte anual, però hi han professors que portaven deu cursos seguint treballant que s'han quedat sense plaça i això per molt que ho vulguen disfressar es un acomiadament. El dilluns a les onze i mitja hi ha una concentració a les portes de conselleria com a protesta per esta retallada. Ens vorem allí.

Tenim govern

Si, hui ens en assabentat de que tenim govern. Després de mesos d'inactivitat, deixant passant el temps, esperant que el record l'època fosca de Camps es gelara per a paréixer que el nou president de la Generalitat era una persona diferent, amb talant i sense l'aire de messianisme de l'anterior inquilí del palau el molt il · lustríssim Alberto Fabra ha començat a mostrar-nos la seua vertadera cara.

D'un sol colp n'ha fet dos de grosses. La primera és l'ocurrència de menejar el dia de Sant Josep i el noud'octubre a dilluns. Açò ho han fet en base a un suposat impacte econòmic de 786 milions d'euros, ni un més, ni un menys. Evidentment que el fet que Sant Josep siga dilluns comporta que hi hagen més visitants a les falles i això millora les vendes dels hostalers de la ciutat, però el que no tinc tan clar és que siga en eixa quantitat exacta de diners, ni que vinguera tanta gent a vore les falles si sempre foren en dilluns (es produiria una saturació als visitants, no és el mateix anar a les falles cada cinc anys que tots els anys) i el que tinc molt clar és que el nou d'Octubre és una festa valenciana, sense visitants de fóra, així que no es produirà cap increment de visitants. De fet jo crec que es perdrien diners, ja que al ser el pont més curts segur que la gent se n'aniria menys de pont i el sector hostaler es ressintiria. Però el millor ha sigut el tacte i talant que ha demostrat el president per a fer-nos l'anunci ja que ho ha fet sense buscar cap acord i a més a més aprofità la nit de l'economia alacantina per a dir-ho. També cal afegir que el fet de que el dia dènou deixe de ser festiu no implica que els actes fallers s'adapten al nou calendari i acaben el díhuit ja que això depén de la Junta Central Fallera que no sap res del tema, així que li pot eixir el tir per la culata i tindre la ciutat de València de festes en un dia laborable, com per altra part passa tots els dies de falles llevat del de Sant Josep. També diu que ha pres la mesura per a eliminar els tan poc eficients ponts repetint el mantra del empresauriat espanyol que justifica la seua falta de productivitat en l'existència de ponts oblidant que les jornades maratonianes, amb una hora per a l'esmorzar i dos per al dinar, les hores extres eternes sense pagar o la cultura del presencialisme a l'empresa en lloc del treball per objectius en són les causes òbvies. Però és molt més fàcil inventar-se una tonteria i dir que és la culpa de tots els nostres mals que fer l'esforç per millorar. Si implanten esta absurda mesura estic desitjós de vore les increïbles millores de productivitat d'ací a un parell d'anys. En últim lloc i no menys important està el clar efecte despersonalitzador d'esta ocurrència. Es canvien de data les festes valencianes, no les espanyoles ja que un primer de maig, un huit de desembre o el dia de Nadal són perfectament vàlids per a fer un pont. De fet pot ser possible fer un pont el dia dotze d'octubre, en la mateixa setmana que no s'ha de celebrar sant Dionís.

La segona només l'he llegida a Las Provincias així que supose que no s'arribarà a implantar i bàsicament serà un nou globus-sonda per a acovardir als professors que estem de mobilitzacions i per tant molestant. Ja m'imagine la reunió a les altes esferes de conselleria, A vore senyor subsecretari que se li ocorre per a desviar l'atenció dels docents i donar a entendre a la opinió pública que són uns vagos que no treballen. Jo crec que els hauríem de baixar el sou, senyora consellera. No això no, subsecretari, que ho acaba de fer Rajoy. I si lis pugem la quantitat d'alumnes per aula. No, que ja tenen menysespai que els porquets i seria passar-se. Be, no queda una altra que empitjorar una altra vegada les seues condicions de treball. Així que han tingut la gran idea d'inventar-se una nova mesura sense cap trellat, que no millorarà la qualitat de l'educació però que empitjorarà el rendiment dels alumnes, servix per a confrontar-nos contra la societat (ja estan una altra vegada els vagos estos dels professors queixant-se) i que no implantaran perquè no és viable. La gran idea és avançar l'inici del curs a l'u de setembre iretardar el final al trenta de juny. Així, a pelo i sense consultar ni als pares ni a la comunitat educativa ni vore si milloraria en alguna cosa la situació actual de l'educació. El primer que he de dir és que esta mesura no és factible, no mentre la generalitat continue amb la seua política de acomiadar als interins els mesos de juliol i agost. Més que res perquè és materialment impossible per a un professor arribar el dia u de setembre al centre i donar classes sense saber quins grups té. A més a més, pel que posa en la notícia el més de juny s'aprofitaria per a donar classes de recuperació obligatòries per als suspesos que recuperarien les assignatures en juliol (si tenen professor, és clar) i de enriquiment del currículum per als aprovats sense pensar que esta última mesura està prohibida per llei gràcies a l'inefable església catòlica. Gràcies (espere que es note la ironia) que vivim a un estat laic aconfessional, en l'educació obligatòria ha d'existir l'assignatura de religió i una alternativa per als alumnes que no volen ser adoctrinats en la fe cristiana. Però resulta que en eixa assignatura alternativa no es pot impartir cap tipus de contingut ja que seria una discriminació per als alumnes que han triat religió que estarien en desavantatge respecte als seus companys. Doncs be, si s'aprofitara el més de juny per a enriquiment del currículum dels alumnes aprovats es produiria la mateixa situació respecte del suspesos. També s'han oblidat del xicotet detall que si acomiaden als professors interins el dia trenta de juny difícilment van a poder corregir els exàmens de recuperació de juliol. Per no parlar que el mes important de les recuperacions de setembre no és que aproven els alumnes (la taxa d'aprovats és molt baixa) sinó l'efecte de càstig que es produïx obligant als alumnes a treballar durant l'estiu mentre els seus companys de classe més aplicats tenen vacances. Són tan inútils que no s'han fixat en cap altre sistema educatiu millor que el nostre per a intentar millorar els resultats i només pensen que treballant més hores es suficient. Per a que van a intentar donar-li un valor als estudis, si anem a acabar de cambrers o caixers de supermercat. Al cap i a la fi es millor obligar als professors i als alumnes a treballar més i si no ho fan i els resultats no són els que ells esperen (per culpa de l'augment de ràtios o d'hores lectives) ja s'inventaran qualsevol excusa absurda que ja estaran els seus fanboys per a aplaudir amb les orelles si fa falta.

Però es que ara que parlen tant de la falta de productivitat que llastra l'economia espanyola, el millor es acostumar als xiquets des de menuts al que va a ser el seu futur, fer hores i hores de treball, sense importar si es fa be o malament, preocupant-se només que el cap veja que som uns bons currants que ni ens queixem i estem disposats a deixar-nos la sang per l'empresa que, això si, podrà acomiadar-los per dos duros quan vulguen gràcies a la reforma laboral.

Casta oberta a Serafín Castellano

Uns dies després dels terribles incendis que assolaren la nostra terra crec que ja és el moment per a escriure unes línies que m'haguera agradat no escriure mai. Estos dies han servit, primer per a deixar treballar als centenars de persones que han fet possible l'extinció dels dos incendis, per a comprovar la gravetat dels danys patits i sobretot per a reflexionar molt el que anava a dir ja que escric estes línies com a triple afectat pels incendis.

En primer lloc, com a un valencià qualsevol que, sense importar si alguna vegada he estat en cap paratge dels afectats es vol que el seu patrimoni es conserve en bon estat. Com a patrimoni entenc tant els boscos que hem perdut i que tardaran uns vint anys a recuperar-se (això si tenim sort i la desertificació no acaba amb ells) i els diners que pague en impostos a l'administració. La crisi econòmica ha fet que les partidesdestinades a prevenció i extinció d'incendis forestals hagendisminuït fins a un huitanta per cent però per desgràcia per als nostres governants eixe estalvi que tant desitjaven s'ha perdut ja que les ajudes que han promés són majors així que com diuen en castellà lo comido por lo servido. Simplement per este motiu s'ha de qualificar com a mínim de negligent la seua gestió com a cap de la conselleria de governació ja que ha malbarat els pressupostos públics posant en perill la vida de molts ciutadans i generant unes pèrdues molt majors que l'estalvi promés. A més s'ha d'afegir que per la magnitud dels incendis, amb diversos pobles com Teresa, lesAlcubles o Dosaigües que han vist calcinat quasi la totalitat del seu terme municipal, les perspectives laborals d'estes zones d'interior són ara molt més reduïdes que fa un parell de setmanes. No només s'han vist afectades l'agricultura i la ramaderia, activitats com l'apicultura, la caça o el turisme rural estan condemnades a la desaparició ja que pocs turistes voldran, per exemple, passar un romàntic cap de setmana a un hotelet amb encant i vistes a una muntanya negra. Per este motiu i amb un punt de vista pràctic, degut a la seua mala praxi com a governant demane la seua dimissió.

En segon lloc m'he vist afectat com a usuari de molts dels paratges cremats. Ja ho vaig dir a un altre post, una de les meues aficions és el ciclisme i des de Torrent, la meua localitat, la millor opció és anar cap a l'interior i rodar per carreteres de Torís, Alboraig, Real o Dosaigües, totes elles afectades pels incendis. A més quasi tota la meua família és de l'Alt Palància i una part d'ella, en concret d'Altura. Per això els meus iaios estiuejaven tots els anys a laCova Santa on jo també he gaudit de llargues estàncies i moltíssimes vegades d'una tradició tan valenciana com la paella del diumenge. Els records que tinc de la Cova Santa són inesborrables però els que tindrà la meua filla d'ací a uns anys seran per força molt diferents, per això i des d'un punt de vista sentimental demane la seua dimissió.

En tercer lloc he sigut directament afectat per l'incendi d'Andilla. La meua família té des de fa generacions un camp a la partida de la Hoya Santa, al termed'Altura, prop del mas de Rivas on es frenà l'incendi. Dóna la casualitat que el nostre camp ha sigut l´'ultim dels afectat per eixa zona. Be, realment no és casualitat ja que quan un camp està treballat la quantitat de matolls és menor i la separació entre arbres major, fet que fa que actuen com a tallafocs. Com el camp situat just damunt del nostre està abandonat el foc ens arribà, però alhora serví per a impedir que el desastre arribarà als nostres veïns de baix. Per sort, els danys que he patit no són ni de molt lluny vitals per a la nostra economia ja que es limiten a uns pocs arbres, sobretot oliveres que contribuïxen a crear uns dels millors olis d'oliva del món. La nostra situació no és crítica com la de molts altres afectats pels incendis que veuen com perilla la supervivència del seu mode de vida, però en este mon tan tecnificat en el que vivim crec que és positiu i necessari el la pervivència de les nostres tradicions i el manteniment dels lligams amb la nostra terra i cultura, cosa que fèiem entre d'altres maneres amb la recol·lecció anual de les olives dels arbres plantats pels nostres avantpassats. Per això i com a afectat directe demane la seua dimissió.

Però a més es sol dir que un home és esclau de les seues paraules i les seues en concret fóren que els resultats són l'única realitat objectiva. Per desgràcia per a vosté i per a tots els valencians els resultats el deixen en mala posició. Per tant encara que sé que tal vegada demane massa a un polític, per simple coherència personal li exigisc una cosa mol la seua dimissió.

Un dies tristos

Hui és dia de celebració, la selecció espanyola ha guanyat l'Eurocopa i pareix que els nostres problemes s'han acabat de sobte. Però no és així, ja que este cap de setmana s'han ajuntat dos situacions que m'afecten de ple. La primera, i més coneguda són els incendis que estan cremant els nostres boscos. No cal parlar més sobre la catàstrofe ecològica que s'ha produït. La quantitat d'hectàrees cremades no es coneix encara però de segur estaran al voltant de 50.000. Esta immensa quantitat, a més de ser més que les que s'han cremat als últims deu anys, significa que s'han cremat cinc-cents kilòmetres quadrats que és aproximadament la superfície de tota la comarca de la Costera, o com es solen mesurar estes coses i més en estes dates, vora cent-mil camps de futbol.

Evidentment, per a assolir estes xifres catastròfiques s'han de donar moltes circumstàncies La primera és la meteorològica; la ponentada que patirem dijous i divendres fou de les grosses (vora quaranta graus a les zones incendiades, de fet jo vaig arribar a vore quaranta-dos a Xàtiva) amb una humitat molt baixa i sobre tot un vent que bufà amb força i que va fer que en apenes unes hores el foc recorreguera els vint quilòmetres en línia recta que hi han entre Cortes de Pallás i Dosaigües. A més es donaren en els dos casos imprudències com la crema de restolls i l'utilització d'una radial en mig del camp.

Però no s'ha d'oblidar l'actuació de l'administració que porta retallant en laprevenció i extinció d'incendis des de fa anys. Arribant a extrems tan ridículs com acomiadar brigadistes per a gastar-se els mateixosdiners en tot-terrenys de luxe. Està clar que encara que no els agrade els responsables polítics han de pagar per les situacions que es produïxen durant el seu mandat i de la mateixa manera que l'estiunegre de 1994 ajudà a la caiguda del govern socialista, estos dies infernals ho facen amb el govern del PP.

A més a mi personalment m'afecten els dos incendis de manera propera. El de Cortes s'ha estés fins a Montroi , Real i Torís, que són pobles propers a Torrent (on visc) i que a més són zones per les que rode a sovint quan faig entrenaments amb bici. De fet, un dels objectius que tenia enguany era arribar a Dosaigües, cosa que suposa 85 km aproximadament des de ma casa. Però no se si ho faré perquè se amb certesa que tota eixa zona s'ha cremat. L'incendi d'Andilla m'afecta de manera més especial encara. La meua família és de Sogorb, on estiuejava i passava les vacances i molts caps de setmana quan era menut. Com a tota la població de l'Alt Palància el santuari de la Cova Santa té un gran valor sentimental per a mi però es que a més els meus iaios passaven els dos mesos d'estiu allà dalt per a fugir de la calor i jo quasi tots els anys passava algun dia a l'hospederia. Per desgràcia, amb les pinades hui cremades han desaparegut molts records de la meua infància, confiem en que s'haja salvat l'hospederia i el santuari. Però és que a més tenim un camp d'oliveres pujant a la Cova Santa, i la carretera que va cap allà la tallaren ahir abans d'arribar al nostre camp, per tant és possible que s'haja cremat.

La policia a la porta del Prop d'educació.

D'altra banda vos informe que des de ahir juntament amb tots els interins d'educació (he llegit xifres que van des de els tres mil fins als sis mil) estic oficialment a l'atur. Per a estalviar-se dos duros (perquè anem a cobrar la liquidació, i les parts proporcionals de la paga extra i vacances) la conselleria d'educació ens deixa al carrer, per a donar exemple. Econòmicament no seria un gran problema (anem a cobrar l'atur) si no fóra perquè com han pujat la jornada lectiva i augmentat les ràtios no saben si tornarem a treballar el curs que ve, per no parlar que si este sistema continua anem a cotitzar cinc anys cada sis cursos amb el que això comporta de cara a la jubilació.

Hui hi havia convocada pels sindicats una protesta al Prop d'educació amb l'idea d'anar tots els interins a demanar el certificat d'empresa i de cessament per a col·lapsar les oficines de l'administració. I la veritat és que ha eixit de meravella. Als pocs minuts de començada la protesta ha arribat una furgoneta de la policia nacional i s'han posat en la porta per a controlar la gent que entrava ja que no cabia ningú més.

Espere que tinguem demà un poquet de ressò mediàtic però amb tanta selecció ho veig difícil.

Sobre el finançament

Un dels principals problemes dels valencians és el deute de la nostra Generalitat. Este és degut per una banda i com molt s'encarreguen de recordar-nos tots els mitjans de comunicacions pel balafiament en grans esdeveniments i corrupteles del nostre govern. Però no s'ha d'oblidar que el finançament de la nostra terra està per baix de la mitjana. Com molt be explica Rafael Beneyto (directiu de Caixa Ontinyent, l'única caixa s'ha salvat de la crema) al seu llibre El finançament delsvalencians, una insuficiència històrica tant en el model de finançament de 2002 (creat pel govern d'Aznar) com en el del 2009 (del govern de Zapatero) la quantitat de diners per capita que rebem els valencians està per baix de la mitjana. Amó és greu, però més greu és encara el que explica de manera senzilla el mateix Beneyto a País Valencià, capital Valladolid que no és una altra cosa que el fet que Castella i Lleó té una renda per capita superior a la nostra, però com recapta menys impostos (és a dir, tenen una pressió fiscal inferior) el sistema els premia donant-lis més diners, aproximadament 650€ per cada habitant. El resultat és molt clar, a l'any 2000 tenien un PIB per habitant superior en sis punts al castellano-lleonés mentre que ara ens sobrepassen per quatre punts.

Doncs be el PSPV, després de l'elecció de Ximo Puig com a secretari general, està intentant guanyar-se a l'opinió pública i per això va presentar una Proposició No de Llei a la Comissió d'Hisenda i Administracions Públiques del congrés demanant una millora en el finançament del País Valencià, finançament, no oblidem, aprovat per un govern del PSOE. La proposició ha sigut rebutjada, fet que demostra la nul·la capacitat que té el PP (i els partits estatals en general) per a defendre els nostres interessos, sobretot tenint en compte que les corts valencianes aprovaren per unanimitat una proposició del PP valencià demanant una millora en el nostre finançament. A més també demostra que gràcies als casos Gürtel, Brugal i demés el PP valencià està en quarantena i qualsevol iniciativa seua serà prudentment ignorada per les oficines de Génova per la por a que els claven en un altre embolic o a que tornen a fer el ridícul com els va passar amb la proposició de llei del PP valencià per a defensar els símbols espanyols als esdeveniments esportius.

El que mai sabrem és si el PPCV vol realment una millora en el finançament perquè el considera injust el , ho fa de cara a la galeria per a guanyar vots o simplement ho vol per a tindre més diners per a gastar en grans esdeveniments.

PD:Mirant esta notade premsa en que la consellera d'educació es vanaglòria de ser la comunitat que més diners gasta en educació crec que realment pensen que el sistema de finançament és just. Be, o tal vegada és que en tot el departament de premsa de la conselleria no hi ha ni una sola persona capaç d'interpretar una estadística. Primer com totes les autonomies no tenen les mateixes competències no totes tenen un pressupostos equivalents. Per exemple, Catalunya o el País Basc tenen transferides les competències de policia, policies que cobren dels seus governs autonòmics i no de l'estat com els nostres guàrdies civils o policies nacionals. A més, gastar un percentatge més alt no implica gastar menys. Una persona pobre pot gastar el 60% dels seus ingressos en menjar mentre que una rica pot gastar nomes el 30% però com guanya deu vegades més està gastant més diners en menjar. I per últim el fet realment important és la inversió per alumne. La nostra és una comunitat amb una població jove comparada amb altres com Aragó o Astúries motiu que fa que la nostra població escolar siga superior proporcionalment a la d'estes. Encara que és possible que si que hagen entés les estadístiques però que simplement vulguen enganyar a la ciutadania fent-los creure que continuem sent lo més del món.

Em canvie de televisió

Fa uns anys, quan s'implantà la TDT, no féiem més que escoltar les bondats del nou sistema que ens anava a donar més qualitat d'imatge i so i més canals per a triar. La veritat, però, és que l'experiència s'ha de qualificar com a mínim de decebedora. La qualitat tècnica si que ha millorat, però el tindre més canals per a triar només ens fa perdre més temps per a adonar-nos que no hi ha res interessant. Començant pels canals de vidents i jocs absurds (que haurien d'estar prohibits per fraudulents) passant pels canals que basen la seua programació en una sèrie ininterrompuda de tertúlies amb un únic punt de vista i acabant amb els canals generalistes que després de les concentracions (A3+la Sexta=Telecinco+Cuatro que sumen nou com C9) han esdevingut grups mediàtics que busquen els beneficis a costa de tot. D'esta última situació Mediaset, grup de T5 i Cuatro, en sap molt. De fet, des de l'adquisició de Cuatro, Mediaset l'ha convertit en una mena de xicotet T5 amb una successió de realities. Un dels seus programes és Me cambio de familia que sota l'aparença d'un reality suau ens oferí divendres passat una mostra perfecta de telefem.

El programa és ben senzill, cada setmana hi participen dos famílies intercanviant-se un membre entre elles. Normalment busquen famílies diferents per a que hi hagen situacions confrontades. Començaren portant gent de poble a la ciutat o pijos a barris obrers però com no els paregué suficient este divendres buscaren un colp d'efecte i ajuntaren dos famílies d'ideologies polítiques oposades. D'una banda una família d'extrema dreta, afiliats a España 2000. D'altra banda el que més podien odiar una família independentista catalana formada per dos lesbianes i amb un fill bisexual. A més a més, per a que no faltara res, la primera família eren valencians, així que s'afegien les possibles discussions al voltant de la llengua. Com sempre, mostrant lo milloret de cada casa. En este cas una de les dones catalanes anà a la casa valenciana, d'on va eixir la mare (candidata d'E2000 a les municipals d'Albal) cap a Barcelona.

Evidentment hi hagueren molts enfrontaments. El primer fou pel tema de les banderes ja que una casa estava plena de banderes espanyoles, això si cap amb el pollastre, i l'altra amb una estelada i un ikurriña. Per este motiu arribaren quasi a les mans quan la nouvinguda imposa les seues normes a la casa nova, ja que la dóna catalana intentà tirar les banderes espanyoles. Els enfrontaments continuaren amb l'estil de vida de cada família ja que el fill menut de la família valenciana havia suspés quasi tot segon de la ESO i la nova mare li prohibí que continuara practicant boxa. També es va poder vore un poquet de prepotència en la dóna catalana ja que quan els valencians comentaren que la seua relació s'estava deteriorant i que no era igual que fa quinze anys, la dóna catalana va comentar amb una certa superioritat que la seua família la fa molt feliç, sense dir res que el fill que té és d'una relació anterior que supose acabada.

Tot açò, que no faria més que un programa un poquet més fort que els anteriors canvià quan a la dóna catalana li tocà anar a la llar social d'E2000 per a treballar com la seua par. Allí hagué de parlar de la seua condició política i sexual amb la resta de contertulià, afiliats tots ells al partit i amb el mateix José Luis Roberto en persona. És veritat que s'ho buscà ella participant al programa però queda clar que a vegades els diners que pots rebre per participar en esta classe de shows no compensen. Però també ha de quedar clar que una televisió generalista no pot donar cobertura mediàtica, i menys al prime-time, a partits polítics que, com E2000, no creuen en la igualtat de drets per a tots.

Per molt que ells mateixa es ridiculitzaren amb les seues idees i la manera d'expressar-les (més be imposar-les) i que els militants d'E2000 quedaren retractats com un grup de iaios que s'ajunten per a menjar llonganisses, jugar a les cartes i dir bestieses, el seu líder és una persona inteligen capaç d'articular un discurs coherent que amb este programa de pacotilla a assolit un ressó que no haguera imaginat mai.

Perquè el problema és que Cuatro ha donat apariència de normalitat a unes idees que no ho són, que pel perill que comporten haurien d'haver continuar amagades a la claveguera d'on mai hagueren d'haver eixit.

Passant a l'acció

Un dels lemes del 15M fou le llaman democracia y no lo es, referint-se a que posar un paperet en un a urna cada quatre anys no convertix un sistema polític en democràtic ja que com indica l'arrel grega de la paraula per a que ho siga hauria de ser un govern del poble i, pe desgràcia, portem anys patint governs que obliden les necessitats del poble que els ha votat ja que governen pensant en les grans multinacionals, els grups de pressió o els mercats. La solució definitiva a este problema, o almenys un pas fonamental, seria la reforma del sistema electoral per a afavorir el control dels polítics per part de la ciutadania, però com això està actualment fora del nostre abast només ens queda la possibilitat de fer accions puntuals que demostren que no estem d'acord amb la manera en que s'estan fent les coses.

Queda clar que qui mana és Bancaixa, no?

Quan tenia un any, els meus pares m'obriren un compte en l'aleshores Caixa d'Estalvis de València (posterior Bancaixa i actual Bankia) i ha sigut eixe compte on guardava els diners que aconseguia estalviar i on he rebut totes les nòmines dels diferents treballs que he tingut. Passats els anys, quan eixos estalvis començaren a ser respectables vaig anar obrint i tancant diversos comptes en bancs d'Internet (ING, UNO-E, Ibanesto...) que em donaven millor rendiment econòmic encara que no els he sigut fidel i sempre he mantingut com a base el de Bancaixa. Tot açò ho feia perquè sempre he preferit tindre els diners en una caixa que en un banc ja que estes destinen un part dels seus beneficis a l'obra social. A més, fer-ho a una entitat valenciana suposava que ajudava a enfortir l'anomenat poder valencià, afavorint la inversió en projectes autòctons per molt poc de trellat que tingueren. Però tot canvià fa un parell d'anys amb la integració de Bancaixa a Bankia. Per molt que Olivas, president de Bancaixa, ho venguera com a un èxit, estava clar que el centre de decisió anava a estar en Madrid i s'encetava el procés de bancarització de l'entitat.

En aquells moments la meua parella i jo decidírem obrir un compte per a gestionar les despeses comunes i vistes les perspectives decidirem fer-ho al grup Caixes Rurals del Mediterrani, una agrupació de caixes rurals valencianes que uns mesos després s'integrà amb l'andalusa Cajamar, així que també deixava de ser valenciana.

Ara el panorama es desolador ja que només ens queda Caixa Ontinyent i si no m'enganye Caixa Popular, les dos amb un territori d'implantació molt reduït, cosa que pel meu treball (on canvie de centre cada any) fa que no siguen opcions vàlides ja que no estic disposat a pagar comissions cada vegada que traga diners del caixer.

És per això que des de fa un temps li pegue voltes a la idea de la banca ètica. si no sabeu que és ací  teniu la definició de lawikipedia:

Són aquelles entitats que apliquen els principis de les finances ètiques, és a dir aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals. La banca ètica parteix del principi que els seus usuaris (persones i entitats estalviadores) tenen dret a saber on i en què s'inverteixen els seus diners, comprometent-se com a entitat a no finançar activitats que es consideren reprovables, i optant per destinar els seus recursos només en projectes amb contingut social, ambiental i a facilitar l'accés al crèdit a persones i grups que generalment n'estan exclosos.

No es tracta, doncs, exclusivament d'administrar els diners de forma responsable des d'un punt de vista financer, sinó també fer-ho de forma social i mediambientalment responsable.

La presència de la banca ètica en Espanya és encara residual ja que llevat d'alguna cooperativa de crèdit local no tenim cap entitat sent la més important de totes Triodos, filial d'un grup neerlandés. Esta setmana s'hem assabentat que Triodos avançarà els diners que la nostra generalitat deu a les bandes de música així que per molt que siga una entitat estrangera està arreglant els problemes que genera el nostre govern. A més donen uns interessos acceptables als seus comptes, es pot traure sense comissions a qualsevol caixer Servired i fins i tot plantaran un arbre si li faig un compte a la meua filla.

Jo només veig avantatges i crec que una de les millors maneres de protestat per la desfeta que han protagonitzat els polítics a les caixes és buscar alternatives on la nostra conciència es trobe més còmoda.

Efecte Menéame

La veritat és que mai no haguera esperat assolir tanta repercussió en tan poc de temps. Després d'escriure l'última entrada del blog vaig enviar-la a Menéame perquè pensava que el que havia dit podia tindre cert interés. El que no m'imaginava és que anava a arribar a la portada, ni que rebera per ara mil cent vint-i-sis meneos i setanta-nou comentaris, fet que ha comportat que este blog que només havia rebut tres o quatre visites per cada entrada obtinguera més de onze mil visites en un dia, sis centes al dia següent i hui que ja està més calmada la cosa encara en tinga més de vint.

Per això només puc que donar les gràcies a tota la gent que ho ha fet possible. Sobretot tenint en compte que no solen arribar notícies en valencià a la portada de Menéame. A més tota esta quantitat de comentaris ha provocat una retroalimentació brutal que ha fet que millore l'article i vulga puntualitzar algunes coses.

• El copy-paste em jugà una mala passada i no vaig enllaçar correctament les declaracions de bens i rendes i d'activitats de Carmen Álvarez-Arenas. Ja ho arreglat, gràcies Imperfecta.
• A les declaracions de bens i activitats, la nostra diputada favorita va cometre diverses faltes d'ortografia. Escriure Hibercaja en lloc de Ibercaja té un passe, ja que és una marca comercial per molt que es obvi que el nom ve d'Ibèria i no d'Hibèria. Leassing ve de l'anglés i com vivim a un país on es demanen idiomes per a ser cambrer però no per a ser polític tampoc hauria de contar massa. Arpobada és una errada d'escriptura que només indica que no dedicà més d'un minut a escriure el document. El que no té nom es escriure inmoviliaro en lloc de inmobiliario. Fixeu-vos en el nivell de polítics que tenim.
• Demanà una hipoteca de 457800€ a finals de 2007 i li queden per pagar 197128€, el que significa una quota d'aproximadament 4827€ al mes, que és una autèntica animalada que no crec que es puga justificar amb els seus sous de diputada, empresària i viuda (este últim només des de setembre de 2010, i que supose que haurà amortitzat amb els dinerets que es trau de l'empresa bajo manga. 
• Es filla de Félix Álvarez-Arenas y Pacheco, capità general durant el franquisme. És evident que ser filla d'un militar franquista no et convertix en franquista (de fet inclús ni el seu pare ho era ja que tal vegada fou militar per vocació no per ideals polítics, encara que arribar a un càrrec de tanta importància sense estar compromés amb el règim és difícil) però si que demostra que pertanys a la casta de privilegiats que ha regit este país des de fa generacions. Com a fet curiós la seua boda va merèixer una notícia a lespàgines de societat d'un periòdic tan liberal com l'ABC al 1969.

Per últim he de dir que evidentment m'alegre d'haver obtingut tota esta repercussió i que per molt difícil que siga (per no dir impossible) intentaré que el moment més important d'este blog encara estiga per arribar.