Casta oberta a Serafín Castellano

Uns dies després dels terribles incendis que assolaren la nostra terra crec que ja és el moment per a escriure unes línies que m'haguera agradat no escriure mai. Estos dies han servit, primer per a deixar treballar als centenars de persones que han fet possible l'extinció dels dos incendis, per a comprovar la gravetat dels danys patits i sobretot per a reflexionar molt el que anava a dir ja que escric estes línies com a triple afectat pels incendis.

En primer lloc, com a un valencià qualsevol que, sense importar si alguna vegada he estat en cap paratge dels afectats es vol que el seu patrimoni es conserve en bon estat. Com a patrimoni entenc tant els boscos que hem perdut i que tardaran uns vint anys a recuperar-se (això si tenim sort i la desertificació no acaba amb ells) i els diners que pague en impostos a l'administració. La crisi econòmica ha fet que les partidesdestinades a prevenció i extinció d'incendis forestals hagendisminuït fins a un huitanta per cent però per desgràcia per als nostres governants eixe estalvi que tant desitjaven s'ha perdut ja que les ajudes que han promés són majors així que com diuen en castellà lo comido por lo servido. Simplement per este motiu s'ha de qualificar com a mínim de negligent la seua gestió com a cap de la conselleria de governació ja que ha malbarat els pressupostos públics posant en perill la vida de molts ciutadans i generant unes pèrdues molt majors que l'estalvi promés. A més s'ha d'afegir que per la magnitud dels incendis, amb diversos pobles com Teresa, lesAlcubles o Dosaigües que han vist calcinat quasi la totalitat del seu terme municipal, les perspectives laborals d'estes zones d'interior són ara molt més reduïdes que fa un parell de setmanes. No només s'han vist afectades l'agricultura i la ramaderia, activitats com l'apicultura, la caça o el turisme rural estan condemnades a la desaparició ja que pocs turistes voldran, per exemple, passar un romàntic cap de setmana a un hotelet amb encant i vistes a una muntanya negra. Per este motiu i amb un punt de vista pràctic, degut a la seua mala praxi com a governant demane la seua dimissió.

En segon lloc m'he vist afectat com a usuari de molts dels paratges cremats. Ja ho vaig dir a un altre post, una de les meues aficions és el ciclisme i des de Torrent, la meua localitat, la millor opció és anar cap a l'interior i rodar per carreteres de Torís, Alboraig, Real o Dosaigües, totes elles afectades pels incendis. A més quasi tota la meua família és de l'Alt Palància i una part d'ella, en concret d'Altura. Per això els meus iaios estiuejaven tots els anys a laCova Santa on jo també he gaudit de llargues estàncies i moltíssimes vegades d'una tradició tan valenciana com la paella del diumenge. Els records que tinc de la Cova Santa són inesborrables però els que tindrà la meua filla d'ací a uns anys seran per força molt diferents, per això i des d'un punt de vista sentimental demane la seua dimissió.

En tercer lloc he sigut directament afectat per l'incendi d'Andilla. La meua família té des de fa generacions un camp a la partida de la Hoya Santa, al termed'Altura, prop del mas de Rivas on es frenà l'incendi. Dóna la casualitat que el nostre camp ha sigut l´'ultim dels afectat per eixa zona. Be, realment no és casualitat ja que quan un camp està treballat la quantitat de matolls és menor i la separació entre arbres major, fet que fa que actuen com a tallafocs. Com el camp situat just damunt del nostre està abandonat el foc ens arribà, però alhora serví per a impedir que el desastre arribarà als nostres veïns de baix. Per sort, els danys que he patit no són ni de molt lluny vitals per a la nostra economia ja que es limiten a uns pocs arbres, sobretot oliveres que contribuïxen a crear uns dels millors olis d'oliva del món. La nostra situació no és crítica com la de molts altres afectats pels incendis que veuen com perilla la supervivència del seu mode de vida, però en este mon tan tecnificat en el que vivim crec que és positiu i necessari el la pervivència de les nostres tradicions i el manteniment dels lligams amb la nostra terra i cultura, cosa que fèiem entre d'altres maneres amb la recol·lecció anual de les olives dels arbres plantats pels nostres avantpassats. Per això i com a afectat directe demane la seua dimissió.

Però a més es sol dir que un home és esclau de les seues paraules i les seues en concret fóren que els resultats són l'única realitat objectiva. Per desgràcia per a vosté i per a tots els valencians els resultats el deixen en mala posició. Per tant encara que sé que tal vegada demane massa a un polític, per simple coherència personal li exigisc una cosa mol la seua dimissió.