Passant a l'acció

Un dels lemes del 15M fou le llaman democracia y no lo es, referint-se a que posar un paperet en un a urna cada quatre anys no convertix un sistema polític en democràtic ja que com indica l'arrel grega de la paraula per a que ho siga hauria de ser un govern del poble i, pe desgràcia, portem anys patint governs que obliden les necessitats del poble que els ha votat ja que governen pensant en les grans multinacionals, els grups de pressió o els mercats. La solució definitiva a este problema, o almenys un pas fonamental, seria la reforma del sistema electoral per a afavorir el control dels polítics per part de la ciutadania, però com això està actualment fora del nostre abast només ens queda la possibilitat de fer accions puntuals que demostren que no estem d'acord amb la manera en que s'estan fent les coses.

Queda clar que qui mana és Bancaixa, no?

Quan tenia un any, els meus pares m'obriren un compte en l'aleshores Caixa d'Estalvis de València (posterior Bancaixa i actual Bankia) i ha sigut eixe compte on guardava els diners que aconseguia estalviar i on he rebut totes les nòmines dels diferents treballs que he tingut. Passats els anys, quan eixos estalvis començaren a ser respectables vaig anar obrint i tancant diversos comptes en bancs d'Internet (ING, UNO-E, Ibanesto...) que em donaven millor rendiment econòmic encara que no els he sigut fidel i sempre he mantingut com a base el de Bancaixa. Tot açò ho feia perquè sempre he preferit tindre els diners en una caixa que en un banc ja que estes destinen un part dels seus beneficis a l'obra social. A més, fer-ho a una entitat valenciana suposava que ajudava a enfortir l'anomenat poder valencià, afavorint la inversió en projectes autòctons per molt poc de trellat que tingueren. Però tot canvià fa un parell d'anys amb la integració de Bancaixa a Bankia. Per molt que Olivas, president de Bancaixa, ho venguera com a un èxit, estava clar que el centre de decisió anava a estar en Madrid i s'encetava el procés de bancarització de l'entitat.

En aquells moments la meua parella i jo decidírem obrir un compte per a gestionar les despeses comunes i vistes les perspectives decidirem fer-ho al grup Caixes Rurals del Mediterrani, una agrupació de caixes rurals valencianes que uns mesos després s'integrà amb l'andalusa Cajamar, així que també deixava de ser valenciana.

Ara el panorama es desolador ja que només ens queda Caixa Ontinyent i si no m'enganye Caixa Popular, les dos amb un territori d'implantació molt reduït, cosa que pel meu treball (on canvie de centre cada any) fa que no siguen opcions vàlides ja que no estic disposat a pagar comissions cada vegada que traga diners del caixer.

És per això que des de fa un temps li pegue voltes a la idea de la banca ètica. si no sabeu que és ací  teniu la definició de lawikipedia:

Són aquelles entitats que apliquen els principis de les finances ètiques, és a dir aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals. La banca ètica parteix del principi que els seus usuaris (persones i entitats estalviadores) tenen dret a saber on i en què s'inverteixen els seus diners, comprometent-se com a entitat a no finançar activitats que es consideren reprovables, i optant per destinar els seus recursos només en projectes amb contingut social, ambiental i a facilitar l'accés al crèdit a persones i grups que generalment n'estan exclosos.

No es tracta, doncs, exclusivament d'administrar els diners de forma responsable des d'un punt de vista financer, sinó també fer-ho de forma social i mediambientalment responsable.

La presència de la banca ètica en Espanya és encara residual ja que llevat d'alguna cooperativa de crèdit local no tenim cap entitat sent la més important de totes Triodos, filial d'un grup neerlandés. Esta setmana s'hem assabentat que Triodos avançarà els diners que la nostra generalitat deu a les bandes de música així que per molt que siga una entitat estrangera està arreglant els problemes que genera el nostre govern. A més donen uns interessos acceptables als seus comptes, es pot traure sense comissions a qualsevol caixer Servired i fins i tot plantaran un arbre si li faig un compte a la meua filla.

Jo només veig avantatges i crec que una de les millors maneres de protestat per la desfeta que han protagonitzat els polítics a les caixes és buscar alternatives on la nostra conciència es trobe més còmoda.