Perqué no he votat (encara) Compromís

Si heu llegit alguna cosa del meu weblog (per molt abandonat que el tinga últimament, la xiqueta i el treball manen) haureu deduït que sóc una persona a grans trets es podria definir com a progressista. Sóc un ferm defensor dels servicis públics i estic a favor de que l'estat utilitze els seus recursos per a ajudar als sectors més desfavorits de la societat a millorar la seua situació fins que ja no ho necessiten. A més em considere valencià abans que altres opcions i n'estic orgullós per molt que els nostres dirigents siguen uns impresentables. No obstant això no he votat mai una coalició política com Compromís que es definix com a valencianista i d'esquerres, perqué?

El motiu no és el seu posicionament ideològic, massa esquerrà per al meu gust ja que tot i el que he dit també crec en la responsabilitat que tenim tots sobre els nostres actes i que no sempre ha d'estar el pare-estat per a solucionar-ho tot. Malgrat estes diferències no tindria problemes en votar-los ja que els plantejaments que menys m'agraden solen ser els més difícils d'implantar (per no dir utòpics) i que normalment tampoc compartix el PSOE, partit amb qui ara haurien de pactar si o si per a arribar al poder i que, per tant, segurament serien bandejats en les negociacions.

No, el que m'impossibilita votar per Compromís és la seua indefinició respecte al tema nacional. Tot i que els estatuts del Bloc diuen literalment que el seu objectiu al respecte és l’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història i que als d'Iniciativa no diu res al respecte però deixa clar que és un partit polític l'àmbit d'actuació del qual és autonòmic i correspon al territori de la Comunitat Autònoma Valenciana en el cas del Bloc no es pot oblidar d'on venen. Són hereus de la fusteriana Unitat del Poble Valencià que després d'acumular tants fracassos com eleccions a les que es presentà decidí refundar-se deixant de banda els seus postulats originals i presentar una nova cara a la societat valenciana que li havia donat l'esquena durant tants anys. El problema és que molts dels seus dirigents  i militants pareix que no s'hagen enterat i continuen comportant-se com si encara estigueren a l'UPV, el que dóna a pensar que el canvi en els seus postulats ha sigut causat més que per convicció per càlculs electoralistes.

Tot açò ver per la proposició de llei que han presentat al congrés dels diputats Amaiur, BNG i ERC pr a que es reconega i regule el dret d'autodeterminació de les nacions de l'estat, que ells han determinat que són Galícia, Euskal Herria i els Països Catalans. No vaig a entrar en la proposta, per molt mal que em parega que tres partits que no obtingueren representació a casa nostra es creguen amb la capacitat de decidir el nostre futur (aclaració per als picallosos, no em val que pose que l'autodeterminació hauria de ser acceptada pel parlament valencià ja que segons ells, el nostre dret d'autodeterminació està limitat a ser part d'Espanya o de Catalunya, no tenint dret a ser simplement valencians).

El problema és que el diputat suposadament valencianista que hi ha al congrés, Joan Baldoví, ha declarat per twiter que recolzaria la moció sense dubtar-ho. No se si ho haurà dit per convicció personal, per tant no se que fa militant a un partit que no compartix les seues idees, per error (tesi que defén el seu partit per inverosimil que parega) o per por. Por a enfadar a ERC o por a perdre vots en favor d'ells ja que no s'ha de negar que una part important del seu electorat encara defensa les antigues tesis i que els vota com a l'opció menys mala i vot útil (al menys més útil que votar ERC al País Valencià). El que no hauria d'oblidar són que els vots que aconseguiren a les darreres autonòmiques que els permeteren superar la barrera del cinc per cent no provenen del seu calador tradicional de vots i que amb actuacions com estes els poden perdre. No crec que calga remarcar que si obtingueren més percentatge de vots a la capital que a la resta del país no fou per simpatia amb els Països Catalans.

Per sort per a Compromís, el particular tarannà democràtic del PP ha impedit tramitar la iniciativa al congrés, permetent a Baldoví fugir de la seua errada i evitant que es pronuncie. Però no serà l'última situació d'este estil que haurà d'afrontar i espere que a la pròxima es definixen definitivament.

I puc afegir que si ho fan d'acord als seus estatuts podran comptar amb un nou vot, el meu.

La qualitat de l'educació

Per fi, després de vora quatre mesos a l'atur he tornat a treballar. Fou el dimarts vint i tres d'octubre. He tingut sort (és trist que després de quatre vacants consecutives haja d'estar content per començar a treballar a finals del mes d'octubre com fa sis anys) ja que em vaig quedar el primer valencià en la llista (els que tenia per davant crec que són d'Alacant) per tant vaig poder triar la plaça que més m'agradava de les quatre que hi havien. Al final vaig a treballar a un centre del sud de la ciutat de València al que arribe en poc més de deu minuts. Vaig a cobrir una maternitat, cosa que em garantix uns quants mesos de faena i sobre tot no ser acomiadat abans de nadal i per tant cobrar les vacances i cotitzar més temps. És un centre amb cicles formatius i tinc la meitat de l'horari d'ESO i l'altra de cicles fet que suposa que m'hauré de preparar més les classes ja que són assignatures que fins ara mai havia impartit fet que farà que l'actualització d'este blog es veja reduïda. Això si, tindré l'avantatge d'un alumnat més madur, disposat al treball i amb més interés.

Esta era la part bonica, que de la lletja ja s'ha encarregat la conselleria. La xiqueta que ha originat esta baixa nasqué el dia dos d'octubre així que només(cursiva) ha costat vint i un dies que arribara el substitut. Però per a fer la situació més greu la professora titular de la plaça estava de baixa mèdica abans de donar a llum i no ha arribat a incorporar-se al seu lloc de treball al setembre. Per això els alumnes han estat més d'un més sense professor quan era una baixa segura. No és un esquinç que es complica o un refredat mal curat, no, era una dona embarassada de huit mesos que, evidentment, anava a tindre una filla i a demanar els quatre mesos de baixa maternal. Tot això no li ha importat res a la conselleria que simplement ha vist una oportunitat d'estalviar-se el sou d'un professor durant més d'un mes.

Jo no pense com la consellera d'educació que diu que la qualitat de l'educació no depén de laràtio d'alumnes a l'aula, és evident que influïx, sha de ser molt simple per a pensar que es pot prestar la mateixa atenció a quinze alumnes que a trenta, però es pot argumentar que no hi han estudis fets al respecte. El que tinc clar i segur que cap consellera no pot negar-me és que estar més d'un més sense donar classe si que afecta a la qualitat de l'educació i s'haurien de demanar responsabilitats polítiques a qui està provocant esta situació. I algú té algun dubte jo no ho tinc, li diuen Maria José CatalàVerdet.

Una altra opinió sobre la independència de Catalunya

Fa uns dies Vicent Baydal publicà un article on donava les seues opinions sobre com ensafectaria als valencians una possible independència de Catalunya arran d'un article de Vicent Partal on declarava el seu optimismedavant d'eixa situació (tot des de la seua visió de valencià pancatalanista resident a Barcelona) i un de Vicent Flor en el que percontra expressava el seu pessimisme (tres Vicents d'una tacada, no diran que no són valencians!). També m'ha arribat per facebook (qui no té un amic blaver?) una reflexió de Fran Vives al diari electrònic Full Volant on només veu punts positius per al PaísValencià davant la independència de Catalunya ja que el seu pes a Espanya augmentaria.

Be, sé que és difícil, però vaig a intentar donar la meua visió de l'assumpte. En primer lloc el que molta gent no s'ha plantejat és l'escenari en que Catalunya no siga independent. Tal com estan les coses, pareix clar, almenys per als independentistes, que és una simple qüestió de temps. No obstant no tot va a ser tan fàcil com ells en pensen. Segons les enquestes el tema no està clar. En els millors dels casosvotaria a favor un 55% dels catalans però si s'obtinguera un estatusfiscal similar al basc el recolzament baixaria vora set punts. Això en la més favorable, perquè hi han altres enquestes que donen un recolzament de poc més d'un terç  o de poc més de la meitat. Si mirem l'exemple més pròxim i equiparable al de Catalunya (per la via pacífica que es va utilitzar i per estar a Europa), que és la independència de Montenegro es veu que els requisits per a aconseguir-la eren de tindre almenys un 50% de participació i que el vot favorable superara el 55% (per a obtindre una majoria clara i que uns anys després no es tornara a fer un referèndum per a reunificar-se amb Sèrbia) i davant d'esta situació no està gens clar que triomfara l'opció independentista. La situació post-referèndum seria molt diferent a la d'ara. És previsible que la situació econòmica millorara, inclús que davant de la por al risc de fractura, l'estat espanyol s'encaminara cap al federalisme o simplement concedira a Catalunya el concert econòmic. Tot això faria que l'independentisme perdera adeptes, per no parlar del clima de desencís que sense dubte es produiria dins del món independentista per l'ocasió perduda ja que els referèndums no es poden organitzar cada any i en el cas del Quebec hagueren de transcórrer quinze anys per a tornar a fer-ho (i perdre-ho, del huitanta al noranta cinc).

Vicent Partal diu que sense Catalunya, la fallida d'Espanya serà més ràpida i inevitable i que a més ho sap tothom. Be, jo no només ho sé sinó que crec que no ha de ser així encara que es possible que eixe escenari es complisca. El món nacionalista català porta uns anys repetint com un mantra allò d'Espanya ens roba i jo no seré qui va a negar eixa situació, però és evident que la realitat no és exactament com diuen. Tots estem cansats de llegir i sentir parlar dels setze mil milions d'euros que Espanya agafa dels impostos catalans i que no tornen, doncs be, eixa xifra està treta d'un estudi sobre les balances fiscals entre 2006 i 2009 fet per lageneralitat de Catalunya però resulta que dels quatre mètodes utilitzats usualment per a calcular les balances fiscals, el més desfavorable a Catalunya és el de 16.409 milions d'euros, però hi ha un altre que dóna 11.261 milions, un altre 791 milions i finalment un altre que li atorgava a Catalunya un saldo positiu de 4.015 milions d'euros però que va ser amagat per la Generalitat de Catalunya al publicar el seu estudi. Evidentment els dos últims mètodes tindran en compte com a inversions en Catalunya a més de la despesa que no és directa a Catalunya però si que li correspon com a part de l'estat (ambaixades, compra de material militar, despeses de missions a l'estranger) amb altres que no li afectaran però que l'estat computarà per ser d'interés general per molt que beneficien només a una regió (Madrid) com per exemple el Museu del Prado, el Reina Sofia, o algun que altre miler de funcionaris que treballen a Madrid pel be de tots. El que està clar que el govern de la Generalitat s'ha posat al mateix nivell de manipulació que el TDT-party, ocultant les xifres que no són del seu gust.

L'efecte seu explicat mitjançant el cul d'un bebé

Però és que no ha acabat tot. Catalunya però sobretot Madrid es beneficien i molt de l'efecte seu. Empreses que tenen implantació estatal, en molts casos multinacionals, però que declaren els seus ingressos només on està la seu., que sol ser la capital de l'estat i en molts casos també Barcelona. Estos dies s'ha publicat el rumor de que Arbora Ausonia, filial de Procter & Gamble, pretén traslladar la seua seu operativa de Barcelona a Madrid. Esta notícia s'ha d'agafar amb molta cura perquè ha sigut publicada per la caverna mediàtica, però servix perfectament al meu argument. Resulta que les tovalletes que utilitze per a torcar el cul de la meua filla són de la marca Dodot, produïdes per Ausonia, que per a ressaltar el seu compromís davant la mala situació econòmica de l'estat espanyol dibuixa un mapa de la península ibèrica localitzant les tres fàbriques on produïx, Mequinensa a Aragó, Xixona al País Valencià i Montornès a Catalunya, encara que la seu està a Barcelona, concretament al passeig dels til·lers Doncs be, els impostos que paga esta empresa, deixant a banda que els paguen o no els clients toledans, per exemple, són comptats com a catalans, quan hi ha una part que s'haurien d'imputar a Aragó i una altra al País Valencià. Però si Ausonia acaba traslladant la seua seu a Madrid la recaptació per impostos a Catalunya serà menor i l'espoli fiscal del que tant es parla també, sense haver canviat res per als valencians i aragonesos que simplement voran com el fruit del seu treball continua generant beneficis fóra de la seua terra i sent utilitzat per a fer victimisme polític de Madrid-Barça, que es el que s'estila hui en dia.

Però no només és això. Deixem de banda l'espoli fiscal, parlem ara dels suposats beneficis econòmics d'una Catalunya independent. En teoria seria gestionar els propis ingressos però el que no han pensat es que hi haurien molts menys. Quan una empresa exporta un bé a un altre país no tributa l'IVA, per tant si Catalunya fóra independent, tots els ingressos per IVA que estan declarant les empreses catalanes al vendre vora el 35%de la seua producció a la resta d'Espanya simplement desapareixerien, motiu que fa que l'habitual triomfalisme dels mitjans de comunicacions catalans siga com a mínim sospitós de manipulació. I tot açò sense parlar de possibles boicots comercials promoguts per la part més rància de la societat espanyola ni de la previsible reducció d'exportacions de Catalunya a Espanya ja que la desafecció aniria en els dos sentits i és comú intentar comprar productes que et siguen propers, com per una altra banda demostra l'estratègia d'Ausonia d'indicar les fàbriques on produïx.

Bé, ja tenim una idea clara de la situació després de la possible independència catalana, els dos estats continuarien en crisi, ja que ni l'estat espanyol s'afonaria automàticament, ni ens explotaria més als valencians (o no molt més del que ho fan ara) ni la nova Catalunya independent seria la nova Arcàdia feliç, on lliguen els gossos amb llonganisses que vorà subitament rebaixada la seua taxa d'atur al set per cent com s'entesten en desinformar alguns. Per molt que fóra una secessió pactada no deixaria de ser un fet traumàtic que afectaria i molt a dos economies que porten segles juntes

El que tampoc compartisc és la visió de Fran en la que només veu avantatges per a l'economia valenciana davant d'una possible independència de Catalunya ja que opina que la ciutat de València podria cobrir el lloc que ocupa la de Barcelona a l'estat espanyol pensant que València seria la millor opció per a que les multinacionals estrangeres que fugiren de Catalunya crearen la seua nova seu. Jo, lamente dir-ho, no crec que el centralisme madrileny ho permetera, i el millor exemple és una altra vegada el que ja he dit d'Ausonia. En una Espanya sense Catalunya, el nostre pes relatiu a l'estat augmentaria, sense dubte, però el poder de decisió seria el mateix, escàs tirant a nul, agreujat pel fet que l'actual estat bipolar del que a vegades s'hem beneficiat (el famós café per a tots, que possibilità l'exigència d'autonomia de Catalunya i el País Basc la nostra autonomia per molt de segona que fóra) quedaria totalment centralitzat ja que cap ciutat seria capaç de fer-li ombra a Madrid.

A més, no s'hem d'oblidar que el corredor mediterrani, fonamental per a les nostres empreses i encara sense acabar passa obligatòriament per territori català. És un més que possible entrebanc per a les nostres exportacions cap a Europa ja que pot suposar afegir un control de fronteres ja inexistent gràcies als tractats de lliure comerç de la UE amb una possible duana i els seus corresponents aranzels que farien menys competitius els nostres productes. Per no parlar que a més d'estar inacabat, el tram amb pitjors característiques és el que va de Vandellòs a Tarragona, íntegre a Catalunya, que encara és de via única, i que la solució provisional de construir un tercer carril per a compaginar l'ample ibèric amb l'europeu no millora en gran mesura la situació. Per no parlar que hauríem de dependre de la bona voluntat d'un govern estranger (el de Catalunya, és clar) per a la millora de dit tram, sempre tenint en compte, que no seria beneficiós per a ells, ja que l'any que ve estaran connectats des de Tarragona fins a la frontera francesa, i allargar el corredor cap al sud només suposaria donar facilitats a una economia competidora com la valenciana.

No obstant, no crec com diu Partal que hi haguera només un corrent re-centralitzador, que sense dubte existirà. De la mateixa manera que als huitanta totes les regions espanyoles assoliren l'autonomia, encara que fóra pel simple fet de no voler ser menys que el veí, un bon grapat de valencians demanarien un millor tracte fiscal i majors cotes d'autogovern. Per a començar, el PSPV ja s'ha convertit a la nova fe del federalisme per a aconseguir mantindre l'encaix de Catalunya en Espanya. Ja vorem quant de temps dura.

Un altre punt a destacar es que es produiria una fuga de cervells encara que molt reduïda De la mateixa manera que tots tenim un amic blaver, tots en tenim un pancatalanista, i alguns d'estos sense dubtes, anirien a viure al seu El Dorado particular. Dic que esta emigració no seria molt significativa ja que ja s'ha produït en gran mesura perquè una part de la important colònia valenciana a Catalunya ho és per motius ideològics. Esta situació debilitaria sense dubte el think-tank català al País Valencià, depenent cada vegada més de les idees i accions posades en marxa a Catalunya (amb la seua visió distorsionada i allunyada de la realitat valenciana), disminuint la seua ja escassa incidència en la vida pública valenciana.

Com a últim apunt però no menys important, els valencians hauríem de continuar patint les ingerències del govern català, que ara seria un país estranger i per tant s'haurien de solucionar per altres vies (les nacions unides?). Fa poc n'hem tingut una molt clara amb una resolució aprovada al parlament de Catalunya a proposta de SI. en que literalment insta al Govern (de la generalitat de Catalunya) a emprendre les accions necessàries per a garantir l’ensenyament en llengua catalana al País Valencià a tot el sistema educatiu. Deixant de banda que estiga d'acord o no amb la proposta (algun dia publicaré un post al voltant de la meua opinió sobre la política lingüística educativa al País Valencià) el que és inacceptable és que un govern d'una comunitat autònoma es crega que pot garantir res en una altra comunitat. Estos dies precisament tots els partits polítics catalans, els mateixos que aprovaren esta resolució, han clamat al cel (i amb raó) per la intromissió del ministre d'Educació amb les seues declaracions a favor del'espanyolització dels estudiants catalans. Els polítics catalans no han tardat res en recordar-li al ministre que les competències en educació estan transferides a les comunitats autònomes, motiu pel qual el ministeri té poc a dir sobre el model educatiu català. Exactament el mateix que la generalitat catalana sobre el valencià, per molt lloable que siga la iniciativa. Esta situació demostra que la visió que tenen molts dels nacionalistes catalans sobre el País Valencià és més o menys la d'una mena de colònia, habitada per uns ciutadans de segona que són incapaços d'autogovernar-se i deixa molt clara la seua falta de cultura democràtica.

Vergonya

Un altre any és nou d'Octubre, el nostre dia nacional i un altre any, per a variar, el sentiment que més m'acompanyarà este dia és el de vergonya. Vergonya perquè els nostres governants han deixat que el que hauria de ser un dia de celebració per tota la ciutadania se l'hagen apropiat un grup d'ultradretans que a més a més ni saben res del que significa este dia ni el respecten. Si este fóra un país normal, els violents, els que no respecten les idees del altres mai hagueren pogut participar en la processó cívica i, evidentment, no ho farien amb la impunitat de la que gaudixen ara on, en el súmmum de l'esquizofrènia la policia per a protegir a la gent normal en lloc de dissoldre'ls a ells rodeja els no violents com si foren culpables d'algun delicte.

Però es que encara si este país fóra mig normal i es permetera a tota esta gentola desfilar al costat de la senyera de tots, no ho podrien fer portant banderes espanyoles, simplement perquè deixant a banda les ideologies personals, no toca fer-ho un dia com el nou d'Octubre quan es ret un homenatge a la nostra senyera i per extensió a la nostra identitat com a poble.

Els culpables de tot açò són molts. Els primers, òbviament, són els violents, per existir. A estes alçades del segle vint-i-u no entenc com poden existir ideologies excloents com les seues. Però no són els únics. Els polítics que ho permeten, començant per l'alcaldessa (que en lloc de jugar al ping-pong hauria de vetlar pels interessos de tots) passant per la delegada del govern, l'inefable Paula Sánchez de León, que llança els antidisturbis contra els estudiants però no s'atrevix amb els d'Espanya 2000, el GAV i tots els demés.

Però no només és culpa seua, l'esquerra valenciana també té la seua part. Si no hagueren renunciat als nostres símbols fa anys posicionant-se al costat del nacionalisme pancatalanista no estaríem parlant ara mateixa de res. Que partits com el PSPV-PSOE que cada vegada més oblida la primera part del seu nom ja que s'ha convertit en una simple delegació valenciana del PSOE continue encara renegant de la senyera coronada que ells mateixa han aprovat com a oficial en l'estatut de 2006 no té ni peus ni cap. També que el principal partit que s'autodenomina nacionalista valencià com és el Bloc, fins fa pocs anys tampoc participara en els actes oficials era una altra incoherència ara per sort solucionada. Però de totes maneres encara queda molt. Assistir als actes de la vesprada manifestant-se amb col·lectius com Maulets o el PSAN, que enyoren encara els tempsde la lluita armada no és propi de partits que s'autodenominen democràtics. Per no parlar del fet que el manifest redactat per la comissió nou d'Octubre, la que organitza la manifestació són incapaços de dir-li a la nostra llengua com l'anomena de forma natural la immensa majoria dels seus parlants sense que implique cap tipus de secessionisme o que consideren fonamental per al nacionalisme valencià l'existència d'un espai català de comunicacions posant al mateix nivell la vergonya que ha protagonitzat la nostra televisió durant els últims 15 anys (i vull recalcar el de nostra, ens agrade o no) amb la recepció d'un canal que per molt que siga en la nostra llengua ni es nostre ni pretén ser-ho ni dóna una visió realista de la nostra societat. És simplement una qüestió d'intel·ligència, anant a eixa manifestació no van a guanyar cap vot i poden perdre'n molts.

De totes maneres jo estaré demà pel matí en la plaça de l'ajuntament demostrant amb orgull que sóc valencià, per molt que per motius de seguretat ja que aniré amb la meua filla tal vegada no participe com m'agradaria en la processó cívica com sí que faran uns quants centenars de valents, espere que més que l'any passat, espere que menys que l'any que ve.

No estem tan malament

El diumenge mentre desdejunava llegint el periòdic de poc se m'entravessa el café al llegir la portada del Levante-EMV. La primera notícia gran era literalment que els valencians encapçalem l'abandó escolar en l'Unió Europea després de l'educació obligatòria. No dubte que tinguem tan dubtós honor, el que no em quadraven eren les xifres que segons el redactor era d'un 80'4% d'alumnes que no continuaven els estudis després de la ESO. Ja porte set anys treballant com a professor i la meua experiència en els sis instituts en els que he estat és que hi ha més d'un alumne de cada cinc que continua els estudis en acabar quart de l'ESO. Prou més afegiria, ja que normalment per cada sis grups de primer de la ESO, hi han 4 de quart i d'estos ixen dos o tres de primer de batxillerat (que són més nombrosos, gràcies a les noves ràtios hi han 30 alumnes en cada grup d'ESO i 42 en els de batxillerat). A més s'haurien d'afegir els alumnes que cursen un cicle formatiu de grau mitjà, que també en són uns quants. Intrigat per saber d'on havien tret eixes dades tan equivocades, vaig buscar l'informe de la Comissió Europea en que el periòdic s'havia basat per a redactar la notícia (Mindthe gap,educationinequality acrossEU regions) i després de pegar-li una miradeta se'm va caure l'ànima als peus. A la pàgina 78 del dit informe es poden trobar les dades en qüestió. Be, no exactament ja que apareix el percentatge complementari, és a dir, 19'6% que sumat al 80'4% fa el 100%. El problema és que eixes dades no es referixen als alumnes que abandonen els estudis després de l'educació secundària sinó que literalment són els alumnes que cursen estudis post-secundaris i terciaris no universitaris, o siga, batxillerat i cicles formatius. Es més, es pot comprovar fàcilment l'errada del redactor ja que just a la pàgina següent, hi ha una figura (la 3.5) en la que apareix que el percentatge de jóvens valencians que cursen estudis universitaris està entre el 55'1% i el 64'83%, el segon grup de percentatges més alts. El motiu que no puga dir la dada concreta és que no estem entre les deus millors regions d'Europa ni entre les deus pitjors, però en Espanya, Andalusia, Castella la Manxa, Extremadura, Cantàbria, La Rioja, i Balears com a mínim (les Canàries no apareixen, i Ceuta i Melilla són massa menudes per a diferenciar el color amb que estan pintades) tenen menys universitaris, a més d'haver un fum de regions (sobretot dels antics països comunistes però també de les molt civilitzades Alemanya, França i Anglaterra) que en tenen menys encara. El que sí demostra este estudi és que la formació professional continua estant subvalorada a Espanya, ja que huit de les deu regions amb menys estudiants de batxillerat i formació professional d'Europa són espanyoles i este sí que és un problema que els nostres dirigents haurien de resoldre ja que els cicles formatius són una excel·lent manera d'incorporar-se al mercat laboral, en molts casos amb més facilitats que molts títols universitaris però encara són vistos com a estudis de segona, per a gent que no val per a estudiar.

He estat mirant la web del Levante-EMV i no he trobat l'article, només està a la portada en PDF supose que s'hauran adonat de la greu errada que han comés i volen esborrar totes les proves. Perquè el que ha succeït és molt greu. Primer és una errada prou important del redactor, que ha demostrat que és incapaç de llegir e interpretar unes dades prou simples. A continuació el que l'ha clavat a base de bé és el cap de redacció que no ha fet la seua faena de supervisió i control de les notícies, deixant publicar en la portada del diumenge una notícia falsa. Però no només ells tenen culpes, dins de la notícia s'entrevista als responsables sindicals d'educació de FETE-UGT i CCOO que no tampoc han vist que les dades que els presentaven eren més que errònies. Supose que els hauran dit que els sistema educatiu valencià era el segon pitjor d'Europa i hauran carregat contra les polítiques del govern sense analitzar res més.

En fi, pareix que sí que han reconegut la seua errada ja que l'article ha desaparegut d'Internet i m'han publicat la carta al director que els he escrit.

María José Catalá, mentirosa.

La consellera mentirosa

Ja és oficial. Per molt que la consellera fera unes declaracions en les que intentava enganyar i manipular a l'opinió pública per a no parèixer la responsable de la destrucció del sistema educatiu públic valencià, com tots els interins sabíem, enguany hi hauran menys professors a les nostres escoles. Era obvi, tots els anys es feia una primera convocatòria a juliol on eixien la majoria de places per als interins i una posterior al setembre on s'oferien menys places (aproximadament un 10% del total) que eren les que es produïen per les comissions de servici, excedències, obertura de nous grups, jubilacions durant l'estiu i unes quantes que es guardava la conselleria per al seu propi interés. Enguany no ha sigut diferent, en juliol tragueren més places (encara que moltes menys que altres anys, de fet hi ha especialitats en que els funcionaris de carrera es quedaren sense plaça) i ara en setembre n'han tret unes poquetes. D'informàtica en concret deu, quan fa dos anys en tragueren trenta, la retallada es òbvia i no afecta a una xicoteta part dels interins.

Per a ser més explícits. Jo portava quatre anys amb vacants, treballant el curs sencer, doncs be, enguany no només no vaig a tindre'n cap si no que després de les adjudicacions de setembre encara tindre a trenta-cinc persones per davant en la llista. D'esta manera la consellera, María José Catalá, només pot ser qualificada com a mentirosa.

Per no parlar del fet que el curs ha començat hui però els professors que obtinguen una de les places començaran a treballar el dimarts, perdent per tant dos dies de classe i arribant al centre sense saber quines assignatures han d'impartir i sense haver-les preparat, així que qui perjudica a una generació sencera de xiquets no som els professors per protestar per estes retallades com digué la consellera, és la política de la Conselleria d'Educació.

PD:Per a justificar-se la consellera ha declarat que com hi han menys alumnes per la baixada de natalitat, en conseqüència, hi han menys professors. Bé, eixa baixada de natalitat afecta a infantil i com a molt primer cicle de primària, a secundària ens afectarà d'ací a deu anys, així que tampoc és motiu per a retallar.

Estem al carrer

Be, ja s'ha confirmat la desfeta. Conselleria publicà el divendres la llista provisional deles places adjudicades per al curs que ve i com es preveia la retallada ha sigut brutal. Després de quatre anys consecutius amb vacant m'he quedat a setanta places d'obtindre'n una sent l'interí número noranta-nou. Açò significa que com l'any passat vaig obtindre la penúltima vacant només este curs hi han setanta professors menys. Però com les retallades s'estan produint des de fa dos cursos el número de places que ha eliminat és de vora el doble. Estic parlant només de l'especialitat d'informàtica que no ha sigut de les pitjors parades ja que altres especialitats com valencià (la retallada ha sigut de cent cinquanta professors només enguany), castellà o matemàtiques ja patiren una gran retallada fa dos cursos amb l'eliminació dels reforços, desdobles i compensatòries. Segonsels sindicats enguany s'han eliminat 2.208 places a l'ensenyamentpúblic valencià i un total de 4.630 durant els tres últims cursos. La cosa és tan forta que per primera vegada hi han funcionaris de carrera que s'han quedat sense plaça.

I vull que quede clar que he dit ensenyament públic, ja que als centres concertats no s'ha eliminat ni un plaça, ja que tots els centres continuen amb els seus concerts obtinguen o no bons resultats i complisquen o no les lleis educatives. Que eixa es la part més clara d'esta situació, les retallades afecten només al sector públic, al privat sostingut amb fons públics no. La seua jornada lectiva no ha augmentat (és veritat que és més llarga que la nostra) però tampoc han tancat grups per l'augment de ràtio d'alumnes, de tal manera que abans un centre concertat amb cinc unitats d'ESO tenia cent vint-i-cinc alumnes per curs i ara en te cent-cinquanta, mentre que a un centre públic continua tenint els mateixos alumnes però amb un grup menys. És una vergonya que es retalle en els servicis públics, però no en els privats sostinguts amb fons públics. Al cap i a la fi, les famoses mamandurrias d'Esperanza Aguirre són estes, professors contractats per empreses privades, amb interessos privats (amiguismes, adoctrinament dels alumnes...) però pagats amb diners públics. Em fan gràcia tots els teòrics de l'ultra-liberalisme que engreixen les files del PP i omplin d'opinions els debats unicordes de la TDT. Estan contínuament parlant de les meravelles del sector privat oposant-lo a l'ineficient sector públic ple de vagos que es passen el dia prenent café , però alhora són incapaços de concebre un autèntic sector privat, que no depenga de l'administració, perquè en el fons el que volen és fer negoci amb la privatització dels servicis bàsics i obtindre beneficis de tota la població no només de qui s'ho puguen pagar.

S'han acabat els eufemismes, la cosa està fotuda. La consellera d'Educació digué que no anaven a acomiadar a ningú en educació i evidentment és mentira. Tècnicament el que ens han fet es no renovar un contracte anual, però hi han professors que portaven deu cursos seguint treballant que s'han quedat sense plaça i això per molt que ho vulguen disfressar es un acomiadament. El dilluns a les onze i mitja hi ha una concentració a les portes de conselleria com a protesta per esta retallada. Ens vorem allí.

Tenim govern

Si, hui ens en assabentat de que tenim govern. Després de mesos d'inactivitat, deixant passant el temps, esperant que el record l'època fosca de Camps es gelara per a paréixer que el nou president de la Generalitat era una persona diferent, amb talant i sense l'aire de messianisme de l'anterior inquilí del palau el molt il · lustríssim Alberto Fabra ha començat a mostrar-nos la seua vertadera cara.

D'un sol colp n'ha fet dos de grosses. La primera és l'ocurrència de menejar el dia de Sant Josep i el noud'octubre a dilluns. Açò ho han fet en base a un suposat impacte econòmic de 786 milions d'euros, ni un més, ni un menys. Evidentment que el fet que Sant Josep siga dilluns comporta que hi hagen més visitants a les falles i això millora les vendes dels hostalers de la ciutat, però el que no tinc tan clar és que siga en eixa quantitat exacta de diners, ni que vinguera tanta gent a vore les falles si sempre foren en dilluns (es produiria una saturació als visitants, no és el mateix anar a les falles cada cinc anys que tots els anys) i el que tinc molt clar és que el nou d'Octubre és una festa valenciana, sense visitants de fóra, així que no es produirà cap increment de visitants. De fet jo crec que es perdrien diners, ja que al ser el pont més curts segur que la gent se n'aniria menys de pont i el sector hostaler es ressintiria. Però el millor ha sigut el tacte i talant que ha demostrat el president per a fer-nos l'anunci ja que ho ha fet sense buscar cap acord i a més a més aprofità la nit de l'economia alacantina per a dir-ho. També cal afegir que el fet de que el dia dènou deixe de ser festiu no implica que els actes fallers s'adapten al nou calendari i acaben el díhuit ja que això depén de la Junta Central Fallera que no sap res del tema, així que li pot eixir el tir per la culata i tindre la ciutat de València de festes en un dia laborable, com per altra part passa tots els dies de falles llevat del de Sant Josep. També diu que ha pres la mesura per a eliminar els tan poc eficients ponts repetint el mantra del empresauriat espanyol que justifica la seua falta de productivitat en l'existència de ponts oblidant que les jornades maratonianes, amb una hora per a l'esmorzar i dos per al dinar, les hores extres eternes sense pagar o la cultura del presencialisme a l'empresa en lloc del treball per objectius en són les causes òbvies. Però és molt més fàcil inventar-se una tonteria i dir que és la culpa de tots els nostres mals que fer l'esforç per millorar. Si implanten esta absurda mesura estic desitjós de vore les increïbles millores de productivitat d'ací a un parell d'anys. En últim lloc i no menys important està el clar efecte despersonalitzador d'esta ocurrència. Es canvien de data les festes valencianes, no les espanyoles ja que un primer de maig, un huit de desembre o el dia de Nadal són perfectament vàlids per a fer un pont. De fet pot ser possible fer un pont el dia dotze d'octubre, en la mateixa setmana que no s'ha de celebrar sant Dionís.

La segona només l'he llegida a Las Provincias així que supose que no s'arribarà a implantar i bàsicament serà un nou globus-sonda per a acovardir als professors que estem de mobilitzacions i per tant molestant. Ja m'imagine la reunió a les altes esferes de conselleria, A vore senyor subsecretari que se li ocorre per a desviar l'atenció dels docents i donar a entendre a la opinió pública que són uns vagos que no treballen. Jo crec que els hauríem de baixar el sou, senyora consellera. No això no, subsecretari, que ho acaba de fer Rajoy. I si lis pugem la quantitat d'alumnes per aula. No, que ja tenen menysespai que els porquets i seria passar-se. Be, no queda una altra que empitjorar una altra vegada les seues condicions de treball. Així que han tingut la gran idea d'inventar-se una nova mesura sense cap trellat, que no millorarà la qualitat de l'educació però que empitjorarà el rendiment dels alumnes, servix per a confrontar-nos contra la societat (ja estan una altra vegada els vagos estos dels professors queixant-se) i que no implantaran perquè no és viable. La gran idea és avançar l'inici del curs a l'u de setembre iretardar el final al trenta de juny. Així, a pelo i sense consultar ni als pares ni a la comunitat educativa ni vore si milloraria en alguna cosa la situació actual de l'educació. El primer que he de dir és que esta mesura no és factible, no mentre la generalitat continue amb la seua política de acomiadar als interins els mesos de juliol i agost. Més que res perquè és materialment impossible per a un professor arribar el dia u de setembre al centre i donar classes sense saber quins grups té. A més a més, pel que posa en la notícia el més de juny s'aprofitaria per a donar classes de recuperació obligatòries per als suspesos que recuperarien les assignatures en juliol (si tenen professor, és clar) i de enriquiment del currículum per als aprovats sense pensar que esta última mesura està prohibida per llei gràcies a l'inefable església catòlica. Gràcies (espere que es note la ironia) que vivim a un estat laic aconfessional, en l'educació obligatòria ha d'existir l'assignatura de religió i una alternativa per als alumnes que no volen ser adoctrinats en la fe cristiana. Però resulta que en eixa assignatura alternativa no es pot impartir cap tipus de contingut ja que seria una discriminació per als alumnes que han triat religió que estarien en desavantatge respecte als seus companys. Doncs be, si s'aprofitara el més de juny per a enriquiment del currículum dels alumnes aprovats es produiria la mateixa situació respecte del suspesos. També s'han oblidat del xicotet detall que si acomiaden als professors interins el dia trenta de juny difícilment van a poder corregir els exàmens de recuperació de juliol. Per no parlar que el mes important de les recuperacions de setembre no és que aproven els alumnes (la taxa d'aprovats és molt baixa) sinó l'efecte de càstig que es produïx obligant als alumnes a treballar durant l'estiu mentre els seus companys de classe més aplicats tenen vacances. Són tan inútils que no s'han fixat en cap altre sistema educatiu millor que el nostre per a intentar millorar els resultats i només pensen que treballant més hores es suficient. Per a que van a intentar donar-li un valor als estudis, si anem a acabar de cambrers o caixers de supermercat. Al cap i a la fi es millor obligar als professors i als alumnes a treballar més i si no ho fan i els resultats no són els que ells esperen (per culpa de l'augment de ràtios o d'hores lectives) ja s'inventaran qualsevol excusa absurda que ja estaran els seus fanboys per a aplaudir amb les orelles si fa falta.

Però es que ara que parlen tant de la falta de productivitat que llastra l'economia espanyola, el millor es acostumar als xiquets des de menuts al que va a ser el seu futur, fer hores i hores de treball, sense importar si es fa be o malament, preocupant-se només que el cap veja que som uns bons currants que ni ens queixem i estem disposats a deixar-nos la sang per l'empresa que, això si, podrà acomiadar-los per dos duros quan vulguen gràcies a la reforma laboral.

Casta oberta a Serafín Castellano

Uns dies després dels terribles incendis que assolaren la nostra terra crec que ja és el moment per a escriure unes línies que m'haguera agradat no escriure mai. Estos dies han servit, primer per a deixar treballar als centenars de persones que han fet possible l'extinció dels dos incendis, per a comprovar la gravetat dels danys patits i sobretot per a reflexionar molt el que anava a dir ja que escric estes línies com a triple afectat pels incendis.

En primer lloc, com a un valencià qualsevol que, sense importar si alguna vegada he estat en cap paratge dels afectats es vol que el seu patrimoni es conserve en bon estat. Com a patrimoni entenc tant els boscos que hem perdut i que tardaran uns vint anys a recuperar-se (això si tenim sort i la desertificació no acaba amb ells) i els diners que pague en impostos a l'administració. La crisi econòmica ha fet que les partidesdestinades a prevenció i extinció d'incendis forestals hagendisminuït fins a un huitanta per cent però per desgràcia per als nostres governants eixe estalvi que tant desitjaven s'ha perdut ja que les ajudes que han promés són majors així que com diuen en castellà lo comido por lo servido. Simplement per este motiu s'ha de qualificar com a mínim de negligent la seua gestió com a cap de la conselleria de governació ja que ha malbarat els pressupostos públics posant en perill la vida de molts ciutadans i generant unes pèrdues molt majors que l'estalvi promés. A més s'ha d'afegir que per la magnitud dels incendis, amb diversos pobles com Teresa, lesAlcubles o Dosaigües que han vist calcinat quasi la totalitat del seu terme municipal, les perspectives laborals d'estes zones d'interior són ara molt més reduïdes que fa un parell de setmanes. No només s'han vist afectades l'agricultura i la ramaderia, activitats com l'apicultura, la caça o el turisme rural estan condemnades a la desaparició ja que pocs turistes voldran, per exemple, passar un romàntic cap de setmana a un hotelet amb encant i vistes a una muntanya negra. Per este motiu i amb un punt de vista pràctic, degut a la seua mala praxi com a governant demane la seua dimissió.

En segon lloc m'he vist afectat com a usuari de molts dels paratges cremats. Ja ho vaig dir a un altre post, una de les meues aficions és el ciclisme i des de Torrent, la meua localitat, la millor opció és anar cap a l'interior i rodar per carreteres de Torís, Alboraig, Real o Dosaigües, totes elles afectades pels incendis. A més quasi tota la meua família és de l'Alt Palància i una part d'ella, en concret d'Altura. Per això els meus iaios estiuejaven tots els anys a laCova Santa on jo també he gaudit de llargues estàncies i moltíssimes vegades d'una tradició tan valenciana com la paella del diumenge. Els records que tinc de la Cova Santa són inesborrables però els que tindrà la meua filla d'ací a uns anys seran per força molt diferents, per això i des d'un punt de vista sentimental demane la seua dimissió.

En tercer lloc he sigut directament afectat per l'incendi d'Andilla. La meua família té des de fa generacions un camp a la partida de la Hoya Santa, al termed'Altura, prop del mas de Rivas on es frenà l'incendi. Dóna la casualitat que el nostre camp ha sigut l´'ultim dels afectat per eixa zona. Be, realment no és casualitat ja que quan un camp està treballat la quantitat de matolls és menor i la separació entre arbres major, fet que fa que actuen com a tallafocs. Com el camp situat just damunt del nostre està abandonat el foc ens arribà, però alhora serví per a impedir que el desastre arribarà als nostres veïns de baix. Per sort, els danys que he patit no són ni de molt lluny vitals per a la nostra economia ja que es limiten a uns pocs arbres, sobretot oliveres que contribuïxen a crear uns dels millors olis d'oliva del món. La nostra situació no és crítica com la de molts altres afectats pels incendis que veuen com perilla la supervivència del seu mode de vida, però en este mon tan tecnificat en el que vivim crec que és positiu i necessari el la pervivència de les nostres tradicions i el manteniment dels lligams amb la nostra terra i cultura, cosa que fèiem entre d'altres maneres amb la recol·lecció anual de les olives dels arbres plantats pels nostres avantpassats. Per això i com a afectat directe demane la seua dimissió.

Però a més es sol dir que un home és esclau de les seues paraules i les seues en concret fóren que els resultats són l'única realitat objectiva. Per desgràcia per a vosté i per a tots els valencians els resultats el deixen en mala posició. Per tant encara que sé que tal vegada demane massa a un polític, per simple coherència personal li exigisc una cosa mol la seua dimissió.

Un dies tristos

Hui és dia de celebració, la selecció espanyola ha guanyat l'Eurocopa i pareix que els nostres problemes s'han acabat de sobte. Però no és així, ja que este cap de setmana s'han ajuntat dos situacions que m'afecten de ple. La primera, i més coneguda són els incendis que estan cremant els nostres boscos. No cal parlar més sobre la catàstrofe ecològica que s'ha produït. La quantitat d'hectàrees cremades no es coneix encara però de segur estaran al voltant de 50.000. Esta immensa quantitat, a més de ser més que les que s'han cremat als últims deu anys, significa que s'han cremat cinc-cents kilòmetres quadrats que és aproximadament la superfície de tota la comarca de la Costera, o com es solen mesurar estes coses i més en estes dates, vora cent-mil camps de futbol.

Evidentment, per a assolir estes xifres catastròfiques s'han de donar moltes circumstàncies La primera és la meteorològica; la ponentada que patirem dijous i divendres fou de les grosses (vora quaranta graus a les zones incendiades, de fet jo vaig arribar a vore quaranta-dos a Xàtiva) amb una humitat molt baixa i sobre tot un vent que bufà amb força i que va fer que en apenes unes hores el foc recorreguera els vint quilòmetres en línia recta que hi han entre Cortes de Pallás i Dosaigües. A més es donaren en els dos casos imprudències com la crema de restolls i l'utilització d'una radial en mig del camp.

Però no s'ha d'oblidar l'actuació de l'administració que porta retallant en laprevenció i extinció d'incendis des de fa anys. Arribant a extrems tan ridículs com acomiadar brigadistes per a gastar-se els mateixosdiners en tot-terrenys de luxe. Està clar que encara que no els agrade els responsables polítics han de pagar per les situacions que es produïxen durant el seu mandat i de la mateixa manera que l'estiunegre de 1994 ajudà a la caiguda del govern socialista, estos dies infernals ho facen amb el govern del PP.

A més a mi personalment m'afecten els dos incendis de manera propera. El de Cortes s'ha estés fins a Montroi , Real i Torís, que són pobles propers a Torrent (on visc) i que a més són zones per les que rode a sovint quan faig entrenaments amb bici. De fet, un dels objectius que tenia enguany era arribar a Dosaigües, cosa que suposa 85 km aproximadament des de ma casa. Però no se si ho faré perquè se amb certesa que tota eixa zona s'ha cremat. L'incendi d'Andilla m'afecta de manera més especial encara. La meua família és de Sogorb, on estiuejava i passava les vacances i molts caps de setmana quan era menut. Com a tota la població de l'Alt Palància el santuari de la Cova Santa té un gran valor sentimental per a mi però es que a més els meus iaios passaven els dos mesos d'estiu allà dalt per a fugir de la calor i jo quasi tots els anys passava algun dia a l'hospederia. Per desgràcia, amb les pinades hui cremades han desaparegut molts records de la meua infància, confiem en que s'haja salvat l'hospederia i el santuari. Però és que a més tenim un camp d'oliveres pujant a la Cova Santa, i la carretera que va cap allà la tallaren ahir abans d'arribar al nostre camp, per tant és possible que s'haja cremat.

La policia a la porta del Prop d'educació.

D'altra banda vos informe que des de ahir juntament amb tots els interins d'educació (he llegit xifres que van des de els tres mil fins als sis mil) estic oficialment a l'atur. Per a estalviar-se dos duros (perquè anem a cobrar la liquidació, i les parts proporcionals de la paga extra i vacances) la conselleria d'educació ens deixa al carrer, per a donar exemple. Econòmicament no seria un gran problema (anem a cobrar l'atur) si no fóra perquè com han pujat la jornada lectiva i augmentat les ràtios no saben si tornarem a treballar el curs que ve, per no parlar que si este sistema continua anem a cotitzar cinc anys cada sis cursos amb el que això comporta de cara a la jubilació.

Hui hi havia convocada pels sindicats una protesta al Prop d'educació amb l'idea d'anar tots els interins a demanar el certificat d'empresa i de cessament per a col·lapsar les oficines de l'administració. I la veritat és que ha eixit de meravella. Als pocs minuts de començada la protesta ha arribat una furgoneta de la policia nacional i s'han posat en la porta per a controlar la gent que entrava ja que no cabia ningú més.

Espere que tinguem demà un poquet de ressò mediàtic però amb tanta selecció ho veig difícil.