Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no d'octubre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris no d'octubre. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Vergonya


Un altre any és nou d'Octubre, el nostre dia nacional i un altre any, per a variar, el sentiment que més m'acompanyarà este dia és el de vergonya. Vergonya perquè els nostres governants han deixat que el que hauria de ser un dia de celebració per tota la ciutadania se l'hagen apropiat un grup d'ultradretans que a més a més ni saben res del que significa este dia ni el respecten. Si este fóra un país normal, els violents, els que no respecten les idees del altres mai hagueren pogut participar en la processó cívica i, evidentment, no ho farien amb la impunitat de la que gaudixen ara on, en el súmmum de l'esquizofrènia la policia per a protegir a la gent normal en lloc de dissoldre'ls a ells rodeja els no violents com si foren culpables d'algun delicte.

Però es que encara si este país fóra mig normal i es permetera a tota esta gentola desfilar al costat de la senyera de tots, no ho podrien fer portant banderes espanyoles, simplement perquè deixant a banda les ideologies personals, no toca fer-ho un dia com el nou d'Octubre quan es ret un homenatge a la nostra senyera i per extensió a la nostra identitat com a poble.

Els culpables de tot açò són molts. Els primers, òbviament, són els violents, per existir. A estes alçades del segle vint-i-u no entenc com poden existir ideologies excloents com les seues. Però no són els únics. Els polítics que ho permeten, començant per l'alcaldessa (que en lloc de jugar al ping-pong hauria de vetlar pels interessos de tots) passant per la delegada del govern, l'inefable Paula Sánchez de León, que llança els antidisturbis contra els estudiants però no s'atrevix amb els d'Espanya 2000, el GAV i tots els demés.

Però no només és culpa seua, l'esquerra valenciana també té la seua part. Si no hagueren renunciat als nostres símbols fa anys posicionant-se al costat del nacionalisme pancatalanista no estaríem parlant ara mateixa de res. Que partits com el PSPV-PSOE que cada vegada més oblida la primera part del seu nom ja que s'ha convertit en una simple delegació valenciana del PSOE continue encara renegant de la senyera coronada que ells mateixa han aprovat com a oficial en l'estatut de 2006 no té ni peus ni cap. També que el principal partit que s'autodenomina nacionalista valencià com és el Bloc, fins fa pocs anys tampoc participara en els actes oficials era una altra incoherència ara per sort solucionada. Però de totes maneres encara queda molt. Assistir als actes de la vesprada manifestant-se amb col·lectius com Maulets o el PSAN, que enyoren encara els tempsde la lluita armada no és propi de partits que s'autodenominen democràtics. Per no parlar del fet que el manifest redactat per la comissió nou d'Octubre, la que organitza la manifestació són incapaços de dir-li a la nostra llengua com l'anomena de forma natural la immensa majoria dels seus parlants sense que implique cap tipus de secessionisme o que consideren fonamental per al nacionalisme valencià l'existència d'un espai català de comunicacions posant al mateix nivell la vergonya que ha protagonitzat la nostra televisió durant els últims 15 anys (i vull recalcar el de nostra, ens agrade o no) amb la recepció d'un canal que per molt que siga en la nostra llengua ni es nostre ni pretén ser-ho ni dóna una visió realista de la nostra societat. És simplement una qüestió d'intel·ligència, anant a eixa manifestació no van a guanyar cap vot i poden perdre'n molts.

De totes maneres jo estaré demà pel matí en la plaça de l'ajuntament demostrant amb orgull que sóc valencià, per molt que per motius de seguretat ja que aniré amb la meua filla tal vegada no participe com m'agradaria en la processó cívica com sí que faran uns quants centenars de valents, espere que més que l'any passat, espere que menys que l'any que ve.