Estem al carrer

Be, ja s'ha confirmat la desfeta. Conselleria publicà el divendres la llista provisional deles places adjudicades per al curs que ve i com es preveia la retallada ha sigut brutal. Després de quatre anys consecutius amb vacant m'he quedat a setanta places d'obtindre'n una sent l'interí número noranta-nou. Açò significa que com l'any passat vaig obtindre la penúltima vacant només este curs hi han setanta professors menys. Però com les retallades s'estan produint des de fa dos cursos el número de places que ha eliminat és de vora el doble. Estic parlant només de l'especialitat d'informàtica que no ha sigut de les pitjors parades ja que altres especialitats com valencià (la retallada ha sigut de cent cinquanta professors només enguany), castellà o matemàtiques ja patiren una gran retallada fa dos cursos amb l'eliminació dels reforços, desdobles i compensatòries. Segonsels sindicats enguany s'han eliminat 2.208 places a l'ensenyamentpúblic valencià i un total de 4.630 durant els tres últims cursos. La cosa és tan forta que per primera vegada hi han funcionaris de carrera que s'han quedat sense plaça.

I vull que quede clar que he dit ensenyament públic, ja que als centres concertats no s'ha eliminat ni un plaça, ja que tots els centres continuen amb els seus concerts obtinguen o no bons resultats i complisquen o no les lleis educatives. Que eixa es la part més clara d'esta situació, les retallades afecten només al sector públic, al privat sostingut amb fons públics no. La seua jornada lectiva no ha augmentat (és veritat que és més llarga que la nostra) però tampoc han tancat grups per l'augment de ràtio d'alumnes, de tal manera que abans un centre concertat amb cinc unitats d'ESO tenia cent vint-i-cinc alumnes per curs i ara en te cent-cinquanta, mentre que a un centre públic continua tenint els mateixos alumnes però amb un grup menys. És una vergonya que es retalle en els servicis públics, però no en els privats sostinguts amb fons públics. Al cap i a la fi, les famoses mamandurrias d'Esperanza Aguirre són estes, professors contractats per empreses privades, amb interessos privats (amiguismes, adoctrinament dels alumnes...) però pagats amb diners públics. Em fan gràcia tots els teòrics de l'ultra-liberalisme que engreixen les files del PP i omplin d'opinions els debats unicordes de la TDT. Estan contínuament parlant de les meravelles del sector privat oposant-lo a l'ineficient sector públic ple de vagos que es passen el dia prenent café , però alhora són incapaços de concebre un autèntic sector privat, que no depenga de l'administració, perquè en el fons el que volen és fer negoci amb la privatització dels servicis bàsics i obtindre beneficis de tota la població no només de qui s'ho puguen pagar.

S'han acabat els eufemismes, la cosa està fotuda. La consellera d'Educació digué que no anaven a acomiadar a ningú en educació i evidentment és mentira. Tècnicament el que ens han fet es no renovar un contracte anual, però hi han professors que portaven deu cursos seguint treballant que s'han quedat sense plaça i això per molt que ho vulguen disfressar es un acomiadament. El dilluns a les onze i mitja hi ha una concentració a les portes de conselleria com a protesta per esta retallada. Ens vorem allí.

Tenim govern

Si, hui ens en assabentat de que tenim govern. Després de mesos d'inactivitat, deixant passant el temps, esperant que el record l'època fosca de Camps es gelara per a paréixer que el nou president de la Generalitat era una persona diferent, amb talant i sense l'aire de messianisme de l'anterior inquilí del palau el molt il · lustríssim Alberto Fabra ha començat a mostrar-nos la seua vertadera cara.

D'un sol colp n'ha fet dos de grosses. La primera és l'ocurrència de menejar el dia de Sant Josep i el noud'octubre a dilluns. Açò ho han fet en base a un suposat impacte econòmic de 786 milions d'euros, ni un més, ni un menys. Evidentment que el fet que Sant Josep siga dilluns comporta que hi hagen més visitants a les falles i això millora les vendes dels hostalers de la ciutat, però el que no tinc tan clar és que siga en eixa quantitat exacta de diners, ni que vinguera tanta gent a vore les falles si sempre foren en dilluns (es produiria una saturació als visitants, no és el mateix anar a les falles cada cinc anys que tots els anys) i el que tinc molt clar és que el nou d'Octubre és una festa valenciana, sense visitants de fóra, així que no es produirà cap increment de visitants. De fet jo crec que es perdrien diners, ja que al ser el pont més curts segur que la gent se n'aniria menys de pont i el sector hostaler es ressintiria. Però el millor ha sigut el tacte i talant que ha demostrat el president per a fer-nos l'anunci ja que ho ha fet sense buscar cap acord i a més a més aprofità la nit de l'economia alacantina per a dir-ho. També cal afegir que el fet de que el dia dènou deixe de ser festiu no implica que els actes fallers s'adapten al nou calendari i acaben el díhuit ja que això depén de la Junta Central Fallera que no sap res del tema, així que li pot eixir el tir per la culata i tindre la ciutat de València de festes en un dia laborable, com per altra part passa tots els dies de falles llevat del de Sant Josep. També diu que ha pres la mesura per a eliminar els tan poc eficients ponts repetint el mantra del empresauriat espanyol que justifica la seua falta de productivitat en l'existència de ponts oblidant que les jornades maratonianes, amb una hora per a l'esmorzar i dos per al dinar, les hores extres eternes sense pagar o la cultura del presencialisme a l'empresa en lloc del treball per objectius en són les causes òbvies. Però és molt més fàcil inventar-se una tonteria i dir que és la culpa de tots els nostres mals que fer l'esforç per millorar. Si implanten esta absurda mesura estic desitjós de vore les increïbles millores de productivitat d'ací a un parell d'anys. En últim lloc i no menys important està el clar efecte despersonalitzador d'esta ocurrència. Es canvien de data les festes valencianes, no les espanyoles ja que un primer de maig, un huit de desembre o el dia de Nadal són perfectament vàlids per a fer un pont. De fet pot ser possible fer un pont el dia dotze d'octubre, en la mateixa setmana que no s'ha de celebrar sant Dionís.

La segona només l'he llegida a Las Provincias així que supose que no s'arribarà a implantar i bàsicament serà un nou globus-sonda per a acovardir als professors que estem de mobilitzacions i per tant molestant. Ja m'imagine la reunió a les altes esferes de conselleria, A vore senyor subsecretari que se li ocorre per a desviar l'atenció dels docents i donar a entendre a la opinió pública que són uns vagos que no treballen. Jo crec que els hauríem de baixar el sou, senyora consellera. No això no, subsecretari, que ho acaba de fer Rajoy. I si lis pugem la quantitat d'alumnes per aula. No, que ja tenen menysespai que els porquets i seria passar-se. Be, no queda una altra que empitjorar una altra vegada les seues condicions de treball. Així que han tingut la gran idea d'inventar-se una nova mesura sense cap trellat, que no millorarà la qualitat de l'educació però que empitjorarà el rendiment dels alumnes, servix per a confrontar-nos contra la societat (ja estan una altra vegada els vagos estos dels professors queixant-se) i que no implantaran perquè no és viable. La gran idea és avançar l'inici del curs a l'u de setembre iretardar el final al trenta de juny. Així, a pelo i sense consultar ni als pares ni a la comunitat educativa ni vore si milloraria en alguna cosa la situació actual de l'educació. El primer que he de dir és que esta mesura no és factible, no mentre la generalitat continue amb la seua política de acomiadar als interins els mesos de juliol i agost. Més que res perquè és materialment impossible per a un professor arribar el dia u de setembre al centre i donar classes sense saber quins grups té. A més a més, pel que posa en la notícia el més de juny s'aprofitaria per a donar classes de recuperació obligatòries per als suspesos que recuperarien les assignatures en juliol (si tenen professor, és clar) i de enriquiment del currículum per als aprovats sense pensar que esta última mesura està prohibida per llei gràcies a l'inefable església catòlica. Gràcies (espere que es note la ironia) que vivim a un estat laic aconfessional, en l'educació obligatòria ha d'existir l'assignatura de religió i una alternativa per als alumnes que no volen ser adoctrinats en la fe cristiana. Però resulta que en eixa assignatura alternativa no es pot impartir cap tipus de contingut ja que seria una discriminació per als alumnes que han triat religió que estarien en desavantatge respecte als seus companys. Doncs be, si s'aprofitara el més de juny per a enriquiment del currículum dels alumnes aprovats es produiria la mateixa situació respecte del suspesos. També s'han oblidat del xicotet detall que si acomiaden als professors interins el dia trenta de juny difícilment van a poder corregir els exàmens de recuperació de juliol. Per no parlar que el mes important de les recuperacions de setembre no és que aproven els alumnes (la taxa d'aprovats és molt baixa) sinó l'efecte de càstig que es produïx obligant als alumnes a treballar durant l'estiu mentre els seus companys de classe més aplicats tenen vacances. Són tan inútils que no s'han fixat en cap altre sistema educatiu millor que el nostre per a intentar millorar els resultats i només pensen que treballant més hores es suficient. Per a que van a intentar donar-li un valor als estudis, si anem a acabar de cambrers o caixers de supermercat. Al cap i a la fi es millor obligar als professors i als alumnes a treballar més i si no ho fan i els resultats no són els que ells esperen (per culpa de l'augment de ràtios o d'hores lectives) ja s'inventaran qualsevol excusa absurda que ja estaran els seus fanboys per a aplaudir amb les orelles si fa falta.

Però es que ara que parlen tant de la falta de productivitat que llastra l'economia espanyola, el millor es acostumar als xiquets des de menuts al que va a ser el seu futur, fer hores i hores de treball, sense importar si es fa be o malament, preocupant-se només que el cap veja que som uns bons currants que ni ens queixem i estem disposats a deixar-nos la sang per l'empresa que, això si, podrà acomiadar-los per dos duros quan vulguen gràcies a la reforma laboral.

Casta oberta a Serafín Castellano

Uns dies després dels terribles incendis que assolaren la nostra terra crec que ja és el moment per a escriure unes línies que m'haguera agradat no escriure mai. Estos dies han servit, primer per a deixar treballar als centenars de persones que han fet possible l'extinció dels dos incendis, per a comprovar la gravetat dels danys patits i sobretot per a reflexionar molt el que anava a dir ja que escric estes línies com a triple afectat pels incendis.

En primer lloc, com a un valencià qualsevol que, sense importar si alguna vegada he estat en cap paratge dels afectats es vol que el seu patrimoni es conserve en bon estat. Com a patrimoni entenc tant els boscos que hem perdut i que tardaran uns vint anys a recuperar-se (això si tenim sort i la desertificació no acaba amb ells) i els diners que pague en impostos a l'administració. La crisi econòmica ha fet que les partidesdestinades a prevenció i extinció d'incendis forestals hagendisminuït fins a un huitanta per cent però per desgràcia per als nostres governants eixe estalvi que tant desitjaven s'ha perdut ja que les ajudes que han promés són majors així que com diuen en castellà lo comido por lo servido. Simplement per este motiu s'ha de qualificar com a mínim de negligent la seua gestió com a cap de la conselleria de governació ja que ha malbarat els pressupostos públics posant en perill la vida de molts ciutadans i generant unes pèrdues molt majors que l'estalvi promés. A més s'ha d'afegir que per la magnitud dels incendis, amb diversos pobles com Teresa, lesAlcubles o Dosaigües que han vist calcinat quasi la totalitat del seu terme municipal, les perspectives laborals d'estes zones d'interior són ara molt més reduïdes que fa un parell de setmanes. No només s'han vist afectades l'agricultura i la ramaderia, activitats com l'apicultura, la caça o el turisme rural estan condemnades a la desaparició ja que pocs turistes voldran, per exemple, passar un romàntic cap de setmana a un hotelet amb encant i vistes a una muntanya negra. Per este motiu i amb un punt de vista pràctic, degut a la seua mala praxi com a governant demane la seua dimissió.

En segon lloc m'he vist afectat com a usuari de molts dels paratges cremats. Ja ho vaig dir a un altre post, una de les meues aficions és el ciclisme i des de Torrent, la meua localitat, la millor opció és anar cap a l'interior i rodar per carreteres de Torís, Alboraig, Real o Dosaigües, totes elles afectades pels incendis. A més quasi tota la meua família és de l'Alt Palància i una part d'ella, en concret d'Altura. Per això els meus iaios estiuejaven tots els anys a laCova Santa on jo també he gaudit de llargues estàncies i moltíssimes vegades d'una tradició tan valenciana com la paella del diumenge. Els records que tinc de la Cova Santa són inesborrables però els que tindrà la meua filla d'ací a uns anys seran per força molt diferents, per això i des d'un punt de vista sentimental demane la seua dimissió.

En tercer lloc he sigut directament afectat per l'incendi d'Andilla. La meua família té des de fa generacions un camp a la partida de la Hoya Santa, al termed'Altura, prop del mas de Rivas on es frenà l'incendi. Dóna la casualitat que el nostre camp ha sigut l´'ultim dels afectat per eixa zona. Be, realment no és casualitat ja que quan un camp està treballat la quantitat de matolls és menor i la separació entre arbres major, fet que fa que actuen com a tallafocs. Com el camp situat just damunt del nostre està abandonat el foc ens arribà, però alhora serví per a impedir que el desastre arribarà als nostres veïns de baix. Per sort, els danys que he patit no són ni de molt lluny vitals per a la nostra economia ja que es limiten a uns pocs arbres, sobretot oliveres que contribuïxen a crear uns dels millors olis d'oliva del món. La nostra situació no és crítica com la de molts altres afectats pels incendis que veuen com perilla la supervivència del seu mode de vida, però en este mon tan tecnificat en el que vivim crec que és positiu i necessari el la pervivència de les nostres tradicions i el manteniment dels lligams amb la nostra terra i cultura, cosa que fèiem entre d'altres maneres amb la recol·lecció anual de les olives dels arbres plantats pels nostres avantpassats. Per això i com a afectat directe demane la seua dimissió.

Però a més es sol dir que un home és esclau de les seues paraules i les seues en concret fóren que els resultats són l'única realitat objectiva. Per desgràcia per a vosté i per a tots els valencians els resultats el deixen en mala posició. Per tant encara que sé que tal vegada demane massa a un polític, per simple coherència personal li exigisc una cosa mol la seua dimissió.

Un dies tristos

Hui és dia de celebració, la selecció espanyola ha guanyat l'Eurocopa i pareix que els nostres problemes s'han acabat de sobte. Però no és així, ja que este cap de setmana s'han ajuntat dos situacions que m'afecten de ple. La primera, i més coneguda són els incendis que estan cremant els nostres boscos. No cal parlar més sobre la catàstrofe ecològica que s'ha produït. La quantitat d'hectàrees cremades no es coneix encara però de segur estaran al voltant de 50.000. Esta immensa quantitat, a més de ser més que les que s'han cremat als últims deu anys, significa que s'han cremat cinc-cents kilòmetres quadrats que és aproximadament la superfície de tota la comarca de la Costera, o com es solen mesurar estes coses i més en estes dates, vora cent-mil camps de futbol.

Evidentment, per a assolir estes xifres catastròfiques s'han de donar moltes circumstàncies La primera és la meteorològica; la ponentada que patirem dijous i divendres fou de les grosses (vora quaranta graus a les zones incendiades, de fet jo vaig arribar a vore quaranta-dos a Xàtiva) amb una humitat molt baixa i sobre tot un vent que bufà amb força i que va fer que en apenes unes hores el foc recorreguera els vint quilòmetres en línia recta que hi han entre Cortes de Pallás i Dosaigües. A més es donaren en els dos casos imprudències com la crema de restolls i l'utilització d'una radial en mig del camp.

Però no s'ha d'oblidar l'actuació de l'administració que porta retallant en laprevenció i extinció d'incendis des de fa anys. Arribant a extrems tan ridículs com acomiadar brigadistes per a gastar-se els mateixosdiners en tot-terrenys de luxe. Està clar que encara que no els agrade els responsables polítics han de pagar per les situacions que es produïxen durant el seu mandat i de la mateixa manera que l'estiunegre de 1994 ajudà a la caiguda del govern socialista, estos dies infernals ho facen amb el govern del PP.

A més a mi personalment m'afecten els dos incendis de manera propera. El de Cortes s'ha estés fins a Montroi , Real i Torís, que són pobles propers a Torrent (on visc) i que a més són zones per les que rode a sovint quan faig entrenaments amb bici. De fet, un dels objectius que tenia enguany era arribar a Dosaigües, cosa que suposa 85 km aproximadament des de ma casa. Però no se si ho faré perquè se amb certesa que tota eixa zona s'ha cremat. L'incendi d'Andilla m'afecta de manera més especial encara. La meua família és de Sogorb, on estiuejava i passava les vacances i molts caps de setmana quan era menut. Com a tota la població de l'Alt Palància el santuari de la Cova Santa té un gran valor sentimental per a mi però es que a més els meus iaios passaven els dos mesos d'estiu allà dalt per a fugir de la calor i jo quasi tots els anys passava algun dia a l'hospederia. Per desgràcia, amb les pinades hui cremades han desaparegut molts records de la meua infància, confiem en que s'haja salvat l'hospederia i el santuari. Però és que a més tenim un camp d'oliveres pujant a la Cova Santa, i la carretera que va cap allà la tallaren ahir abans d'arribar al nostre camp, per tant és possible que s'haja cremat.

La policia a la porta del Prop d'educació.

D'altra banda vos informe que des de ahir juntament amb tots els interins d'educació (he llegit xifres que van des de els tres mil fins als sis mil) estic oficialment a l'atur. Per a estalviar-se dos duros (perquè anem a cobrar la liquidació, i les parts proporcionals de la paga extra i vacances) la conselleria d'educació ens deixa al carrer, per a donar exemple. Econòmicament no seria un gran problema (anem a cobrar l'atur) si no fóra perquè com han pujat la jornada lectiva i augmentat les ràtios no saben si tornarem a treballar el curs que ve, per no parlar que si este sistema continua anem a cotitzar cinc anys cada sis cursos amb el que això comporta de cara a la jubilació.

Hui hi havia convocada pels sindicats una protesta al Prop d'educació amb l'idea d'anar tots els interins a demanar el certificat d'empresa i de cessament per a col·lapsar les oficines de l'administració. I la veritat és que ha eixit de meravella. Als pocs minuts de començada la protesta ha arribat una furgoneta de la policia nacional i s'han posat en la porta per a controlar la gent que entrava ja que no cabia ningú més.

Espere que tinguem demà un poquet de ressò mediàtic però amb tanta selecció ho veig difícil.