dimecres, 23 de maig de 2012

Després de la vaga


Com sempre en totes les vagues fer valoracions és prou difícil, almenys si les fem basant-nos en el seguiment que han tingut. Això passa perquè les xifres de participants de les vagues o manifestacions són radicalment diferents segons qui les proporcione. Per als organitzadors són sempre un èxit mentre que per als governs són invariablement un fracàs. Esta setmana per a variar, ens han oferit unes dades molt diferents. Conselleria situa el seguiment de la vaga en el vint-i-sis per cent mentre que els sindicats ho eleven fins al seixanta-cinc per cent. No em crec cap de les dos xifres.

Jo treballe a un institut de Torrevella, on començaren les mobilitzacions en contra de les retallades a començament de curs. A més a més, el Baix Segura està ple d'interins, que hi són els més afectats, en concret al meu centre serem al voltant d'un seixanta per cent d'interins. I no obstant això el seguiment de la vaga no ha sigut tot el majoritari que ho esperava. De seixanta-nou professors, el primer dia feren vaga trenta-dos, el segon vint-i-cinc i ahir trenta-nou. Això fa en el millors dels casos un cinquanta-sis per cent de seguiment. Per la vesprada aní a la manifestació d'Alacant i encara que hi havia molta gent no em pareix que en fóra tanta per a ser tota la província ni que els vianants estigueren ni molt preocupats ni molt interessats en ella.

La veritat és que esperava més, molt més. S'estem jugant molt, no són només unes retallades més, és un canvi de sistema. Els professors ja hem demostrat que entenem que estem en crisis i que hem de fer un esforç, per això no ens queixarem quan ens baixaren el sou fa dos anys, ni quan eliminaren els desdobles i garanties i des de el decret de mesures urgents de gener en que ens tornaven a baixar el sou i ens acomiadaven en juny ha costat vora quatre mesos posar-se d'acord per a fer vaga. Per això té tanta importància estes jornades de vaga ja que s'han fet perquè hi ha motius de sobra. En educació s'ha retallat i no s'hem negat, però ja va sent hora que es retalle en altres partides com l'exèrcit, la casa reial, l'església, les múltiples empreses públiques més que deficitàries com RTVV, delimitant les competències de les diferents administracions per a que no dupliquen les seues funcions, fusionant els municipis que sobren per a no haver de pagar a tant de polític, pujant els impostos que afecten a les classes altes, eixes que no han sentit la crisis, com el de patrimoni, el de successions o tornant a introduir el tram de luxe a l'IVA, o simplement deixant d'ajudar a la banca a canvi de res. No soc polític però en un moment se m'ocorren moltes maneres de retallar o recaptar a més de retallar en educació o sanitat.

Però el veritable problema continua ja que la campanya de desprestigi dels docents no ha acabat. Ara estem en el moment de dir que invertir més no implica més qualitat, però invertir menys si es fa racionalment i simplement es retalla en personal sí que l'empitjora. Si es fan ajustos de veritat, no els de l'article, retallant on es puga sense afectar a l'atenció que es presta als alumnes no passaria res, però les mesures presentades no són així, simplement retallen de manera indiscriminada i afectant únicament al sector públic ja que l'ensenyança concertada podrà atendre més alumnes i per tant rebre més subvenció amb les mateixes despeses o les universitats privades que al encarir-se les matrícules de les públiques guanyen competitivitat al haver menys diferència de preu, sobretot perquè en casos com els de Torrent o Sant Joan d'Alacant els ajuntaments li'ls han cedit els terrenys de manera gratuïta encara que facen competència als centres públics.

El problema és que ara ja hem fet vaga, tant per les mesures de Conselleria com per les del ministeri i no pareix que haja servit de molt ja que el govern i els seus medis afins en els millors dels casos l'han ignorada i en el pitjor s'han dedicat a menysprear els que hi hem participat.

I ara, què fem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada