Com sempre en totes les vagues fer
valoracions és prou difícil, almenys si les fem basant-nos en el
seguiment que han tingut. Això passa perquè les xifres de
participants de les vagues o manifestacions són radicalment
diferents segons qui les proporcione. Per als organitzadors són
sempre un èxit mentre que per als governs són invariablement un
fracàs. Esta setmana per a variar, ens han oferit unes dades molt
diferents. Conselleria situa el seguiment de la vaga en el vint-i-sis
per cent mentre que els sindicats ho eleven fins al seixanta-cinc per
cent. No em crec cap de les dos xifres.
Jo treballe a un institut de
Torrevella, on començaren les mobilitzacions en contra de les
retallades a començament de curs. A més a més, el Baix Segura està
ple d'interins, que hi són els més afectats, en concret al meu
centre serem al voltant d'un seixanta per cent d'interins. I no
obstant això el seguiment de la vaga no ha sigut tot el majoritari
que ho esperava. De seixanta-nou professors, el primer dia feren
vaga trenta-dos, el segon vint-i-cinc i ahir trenta-nou. Això fa en
el millors dels casos un cinquanta-sis per cent de seguiment. Per la
vesprada aní a la manifestació d'Alacant i encara que hi havia
molta gent no em pareix que en fóra tanta per a ser tota la
província ni que els vianants estigueren ni molt preocupats ni molt
interessats en ella.
La veritat és que esperava més, molt
més. S'estem jugant molt, no són només unes retallades més, és
un canvi de sistema. Els professors ja hem demostrat que entenem que
estem en crisis i que hem de fer un esforç, per això no ens
queixarem quan ens baixaren el sou fa dos anys, ni quan eliminaren
els desdobles i garanties i des de el decret de mesures urgents de
gener en que ens tornaven a baixar el sou i ens acomiadaven en juny
ha costat vora quatre mesos posar-se d'acord per a fer vaga. Per això
té tanta importància estes jornades de vaga ja que s'han fet perquè
hi ha motius de sobra. En educació s'ha retallat i no s'hem negat,
però ja va sent hora que es retalle en altres partides com
l'exèrcit, la casa reial, l'església, les múltiples empreses
públiques més que deficitàries com RTVV, delimitant les
competències de les diferents administracions per a que no dupliquen
les seues funcions, fusionant els municipis que sobren per a no haver
de pagar a tant de polític, pujant els impostos que afecten a les
classes altes, eixes que no han sentit la crisis, com el de
patrimoni, el de successions o tornant a introduir el tram de luxe a
l'IVA, o simplement deixant d'ajudar a la banca a canvi de res. No
soc polític però en un moment se m'ocorren moltes maneres de
retallar o recaptar a més de retallar en educació o sanitat.
Però el veritable problema continua ja
que la campanya de desprestigi dels docents no ha acabat. Ara estem
en el moment de dir que invertir més no implica més qualitat, però
invertir menys si es fa racionalment i simplement es retalla en
personal sí que l'empitjora. Si es fan ajustos de veritat, no els de
l'article, retallant on es puga sense afectar a l'atenció que es
presta als alumnes no passaria res, però les mesures presentades no
són així, simplement retallen de manera indiscriminada i afectant
únicament al sector públic ja que l'ensenyança concertada podrà
atendre més alumnes i per tant rebre més subvenció amb les
mateixes despeses o les universitats privades que al encarir-se les
matrícules de les públiques guanyen competitivitat al haver menys
diferència de preu, sobretot perquè en casos com els de Torrent o
Sant Joan d'Alacant els ajuntaments li'ls han cedit els terrenys de
manera gratuïta encara que facen competència als centres públics.
El problema és que ara ja hem fet
vaga, tant per les mesures de Conselleria com per les del ministeri i
no pareix que haja servit de molt ja que el govern i els seus medis
afins en els millors dels casos l'han ignorada i en el pitjor s'han
dedicat a menysprear els que hi hem participat.
I ara, què fem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada