dimecres, 18 de desembre del 2013

Sobre l'apagó tecnològic als instituts

Si la educació ja estava malament, segons el diari Información, per culpa de la conselleria d'Educació ho va a estar pitjor encara. En general estic d'acord amb esta afirmació però resulta que la por a la multa de Microsoft amenaça amb portar a l'apagó tecnològic a les escoles i instituts. Sembla que la fi del món estiga a prop i vaja a començar a la meua aula d'informàtica.

Llegint la notícia amb un poquet d'interès descobrim que parla d'una situació que els professors d'informàtica (més bé els responsables de noves tecnologies dels centres) ja sabíem des de fa temps i que està controlada. És més, és esperada amb ganes des de fa molts anys.

No vaig a dir que som pioners (ja que ho foren els extremenys amb la creació de Linex) però sí que és veritat que ens afegirem ràpidament i ja portem molts anys dins del món del software lliure. Per a qui no sàpiga de que estic parlant ho intentaré explicar d'una manera senzilla: si ens estalviem els diners de pagar per cada ordinador de l'institut la llicència de windows, office, un programa d'edició gràfica, un altre de só, més un de vídeo i alguna altra cosa que se m'oblida podem o tindre més ordinadors per institut o estalviar diners que poden ser destinats a millorar un altre aspecte de l'institut. La manera d'estalviar-se eixes llicències evidentment no és utilitzar software pirata sinó utilitzar programes de codi obert. Este moviment, sorgit als anys huitanta, es va consolidar als noranta amb programes plenament funcionals com OpenOffice i Linux, però ha sigut al segle XXI quan han començat a competir de tu a tu amb les programes de codi propietari, superant-los en molts casos en rendiment o ús com el servidor web Apache amb més del 50% del mercat.

Dit i fet, la conselleria d'educació llançà al 2005 la primera versió estable de Lliurex. Durant un parell d'anys no va ser molt utilitzada, però la versió de 2007 (ja basada en Ubuntu i no en Debian) va incorporar un nou model d'aula, facilitant la seua instal·lació i gestió que la va fer molt més utilitzada. En el meu cas, sempre que he tingut la possibilitat l'he instal·lada ja que té una aplicació que em permet exportar els alumnes i professors del programa de la secretaria del centre i crear usuaris i grups per a tots ells. A més  de que al ser Linux és molt més segur respecte als virus em lleva molta feina de manteniment de l'aula.

Però el pitjor, a més de la falsa sensació de caos que vol transmetre el periodista, són les declaracions d'un suposat professor d'informàtica que literalment diu que lliurex és molt limitat ja que oferix el processador de textos, full de càlcul i poc més i que per a fer edició de vídeo ha d'instal·lar programes pirates. Açò és simplement mentira. No sé si és problema del professor que desconeix absolutament el seu treball, que no és professor d'informàtica, que el periodista no ha entès res o que directament ha mentit. Amb lliurex (com al 99% de les distribucions linux) venen instal·lats Gimp (programa d'edició gràfica de fitxers de mapa de bits) i Inkscape (programa d'edició de gràfics vectorials). Està clar que hi han programes més potents (el famosíssim Photoshop) però també està clar que no és necessari pagar més de mil euros per la llicència d'un programa del que els alumnes no aprofitaran més que el 5% del seu potencial. I més existint una alternativa gratuïta de la que tampoc utilitzaran totes les seues possibilitats. Però és que encara que no hi haguera cap programa instal·lat, el principal avantatge del software lliure és que pots descarregar i instal·lar el programa que vulgues sense cap problema, ja que no has de pagar llicència. Açò implica que el professor és totalment lliure d'utilitzar el programa que desitge i que a més els seus alumnes poden instal·lar-ho a sa casa sense cap pega per a fer els treballs. Per últim, el software lliure té unes menors necessitats de hardware que no fan precisa una renovació tan freqüent dels ordinadors dels instituts.

Evidentment no tot són avantatges ja que a vegades els programes de codi obert són més complicats de configurar, normalment funcionen a la primera però si hi ha algun problema es més difícil de solucionar, però per a això conselleria va crear fa anys diversos centres de suport de lliurex que fins i tot t'instal·len l'aula si ho demanes i a més a la seua pàgina web hi ha un fòrum on els professors ens ajudem mútuament.


Realment lliurex és una de les poques coses que s'estan fent be a conselleria i espere que el projecte continue. De fet ho va a fer perquè de tots els seus avantatges hi ha un que li agrada molt als polítics, costa molts pocs diners.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada