divendres, 22 de juny de 2012

Em canvie de televisió


Fa uns anys, quan s'implantà la TDT, no féiem més que escoltar les bondats del nou sistema que ens anava a donar més qualitat d'imatge i so i més canals per a triar. La veritat, però, és que l'experiència s'ha de qualificar com a mínim de decebedora. La qualitat tècnica si que ha millorat, però el tindre més canals per a triar només ens fa perdre més temps per a adonar-nos que no hi ha res interessant. Començant pels canals de vidents i jocs absurds (que haurien d'estar prohibits per fraudulents) passant pels canals que basen la seua programació en una sèrie ininterrompuda de tertúlies amb un únic punt de vista i acabant amb els canals generalistes que després de les concentracions (A3+la Sexta=Telecinco+Cuatro que sumen nou com C9) han esdevingut grups mediàtics que busquen els beneficis a costa de tot. D'esta última situació Mediaset, grup de T5 i Cuatro, en sap molt. De fet, des de l'adquisició de Cuatro, Mediaset l'ha convertit en una mena de xicotet T5 amb una successió de realities. Un dels seus programes és Me cambio de familia que sota l'aparença d'un reality suau ens oferí divendres passat una mostra perfecta de telefem.

El programa és ben senzill, cada setmana hi participen dos famílies intercanviant-se un membre entre elles. Normalment busquen famílies diferents per a que hi hagen situacions confrontades. Començaren portant gent de poble a la ciutat o pijos a barris obrers però com no els paregué suficient este divendres buscaren un colp d'efecte i ajuntaren dos famílies d'ideologies polítiques oposades. D'una banda una família d'extrema dreta, afiliats a España 2000. D'altra banda el que més podien odiar una família independentista catalana formada per dos lesbianes i amb un fill bisexual. A més a més, per a que no faltara res, la primera família eren valencians, així que s'afegien les possibles discussions al voltant de la llengua. Com sempre, mostrant lo milloret de cada casa. En este cas una de les dones catalanes anà a la casa valenciana, d'on va eixir la mare (candidata d'E2000 a les municipals d'Albal) cap a Barcelona.

Evidentment hi hagueren molts enfrontaments. El primer fou pel tema de les banderes ja que una casa estava plena de banderes espanyoles, això si cap amb el pollastre, i l'altra amb una estelada i un ikurriña. Per este motiu arribaren quasi a les mans quan la nouvinguda imposa les seues normes a la casa nova, ja que la dóna catalana intentà tirar les banderes espanyoles. Els enfrontaments continuaren amb l'estil de vida de cada família ja que el fill menut de la família valenciana havia suspés quasi tot segon de la ESO i la nova mare li prohibí que continuara practicant boxa. També es va poder vore un poquet de prepotència en la dóna catalana ja que quan els valencians comentaren que la seua relació s'estava deteriorant i que no era igual que fa quinze anys, la dóna catalana va comentar amb una certa superioritat que la seua família la fa molt feliç, sense dir res que el fill que té és d'una relació anterior que supose acabada.

Tot açò, que no faria més que un programa un poquet més fort que els anteriors canvià quan a la dóna catalana li tocà anar a la llar social d'E2000 per a treballar com la seua par. Allí hagué de parlar de la seua condició política i sexual amb la resta de contertulià, afiliats tots ells al partit i amb el mateix José Luis Roberto en persona. És veritat que s'ho buscà ella participant al programa però queda clar que a vegades els diners que pots rebre per participar en esta classe de shows no compensen. Però també ha de quedar clar que una televisió generalista no pot donar cobertura mediàtica, i menys al prime-time, a partits polítics que, com E2000, no creuen en la igualtat de drets per a tots.

Per molt que ells mateixa es ridiculitzaren amb les seues idees i la manera d'expressar-les (més be imposar-les) i que els militants d'E2000 quedaren retractats com un grup de iaios que s'ajunten per a menjar llonganisses, jugar a les cartes i dir bestieses, el seu líder és una persona inteligen capaç d'articular un discurs coherent que amb este programa de pacotilla a assolit un ressó que no haguera imaginat mai.
Perquè el problema és que Cuatro ha donat apariència de normalitat a unes idees que no ho són, que pel perill que comporten haurien d'haver continuar amagades a la claveguera d'on mai hagueren d'haver eixit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada