dimecres, 3 d’octubre de 2012

És l'economia, estúpid


Amb este agressiu lema Bill Clinton aconseguí guanyar unes eleccions que tenia perdudes ja que George Bush pare, al començà la campanya electoral amb vora un noranta per cent d'aprovació popular. És molt senzill, el major interes de la gent és viure bé, inclús millor que abans. Per això llevat d'alguns casos extrems el que aconseguix menejar a les masses, més que l'aspecte identitari és el seu benestar personal, ja siga perquè pensen que poden obtindre més diners o unes millors condicions socials. La història ens ho demostra amb independències com les dels Estats Units d'Amèrica que s'inicià per una pujada d'impostos, la fragmentació de l'antiga Iugoslàvia que començà perquè la república més rica (Eslovènia) decidí no continuar baix la tutela de Sèrbia, es pot vore com Flandes només reclama la independència quan té una renda per capita superior a la de Valònia per molt que al segle XIX la seua llengua patira una marginació brutal. I de manera més propera es comprova quan els catalans ixen massivament al carrer demanant la independència per un espoli fiscal que existix encara que siga molt inferior al que diuen.

Per això ja que el que aconseguix traure a les masses al carrer no són els factors identitaris i vist que els nostres polítics, els que es suposa que són els nacionalistes valencians, no tenen molt clara encara quina és laseua identitat, opine que s'haurien de centrar en l'aspecte econòmic. Amb una Iniciativa del Poble Valencià i la seua visió d'una Espanya federal en que les reivindicacions territorials no tenen massa cabuda, centrada en el desgast del govern del PP degut als innombrables casos de corrupció i balafiament dels recursos públics (bona estratègia, tot s'ha de dir) l'altre component de la coalició, el Bloc Nacionalista Valencià s'hauria de centrar més en el tracte que rebem per part de l'estat. I és fàcil crear una línia política a partir d'això, ja que tots els qualificatius negatius que puguem imaginar es queden curts.

En està gràfica es mostren les dades d'inversió directa regionalitzable del govern central en la Comunitat Valenciana i la mitjana de l'estat des de fa tretze anys. Estes dades no s'han de confondre amb les del finançament autonòmic a les que ja vaig dedicar una entrada i en les que tampoc eixim ben parats) Hi han dades barrejades de governs del PP (Aznar de 2000 a 2004 i Rajoy el 2012 i 2013) i del PSOE (Zapatero de 2005 a 2011), però en tots els anys es complix una premissa, l'estat ha invertit a les nostres terres sempre per baix de la mitjana de l'estat. El PPSOE, la casta que ens domina des de Madrid des de fa anys, han estat d'acord en marginar-nos econòmicament durant tots els seus mandats amb l'afegit negatiu de que la nostra renda per capita està dotze punts per baix de la mitjana fet que hauria de comportar una inversió superior a la mitjana per a que anaren convergint .els nivells de renda, però ni així, la suposada solidaritat de l'estat autonòmic no apareix per cap lloc.

A més no s'ha de caure en el paranydemagog del PSOE que ara demana inversions que no va fer quan governava ni en el del PP que no demana a Rajoy el que exigia a Zapatero. Els dos partits han demostrat que els importem ben poc ja que tenen els vots que els ofrenem com noves glòries sense pensar en els desastrosos resultats que està tenint amb el nostre país.
.
Per això hem d'aconseguir despertar a la nostra societat per a que veja d'una vegada que no serem mai respectats per cap partit les decisions dels quals no es prenguen a les nostres terres. Esta és una tasca per a un partit nacionalista valencià, el problema és que moltes vegades pareix que no el tinguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada